Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 23, 2014

Diaris de ficció 31/08/1995

Dijous, 31 agost 1995

No facis als altres el que vulguis que et facin a tu; pot ser que tinguin gustos diferents.
George Bernard Shaw, escriptor irlandès (1856-1950)

Trons i rellampecs, s'acaba l'estiu per dissort. Ho tinc tot tancat a cal i canto i al pis i fa calor. He eixit a fer una volta amb bicicleta. Estic millor del que pensava, la lesió lumbar no és tan greu, si de cas quelcom de descalcificació. Tractament?, rehabilitació, aquesta vegada me la faré jo mateix. A l'última, al gabinet de rehabilitació em penjaren del coll, cada sessió. Em vaig jurar pels meus morts que si no finia, no m'havien de veure mai més.
He passat uns dies molt dolents, sense esmà, sense forces...Ara sembla que torne a recuperar-me. De vegades em sent –m'he sentit aquests dies– desesperançada. Com si res no pagara la pena de viure. Ahir, tot i els meus pro pòsits d'estalviar em vaig comprar dos jerseis per conjuntar-me un parell de faldes. Ho vaig encertar, crec, però... ma, que he de…

Diaris de ficció 26/08/1995

Dissabte, 26 d'agost, 1995

La lectura és com el paracaigudisme: en condicions normals el practiquen alguns esperits arriscats, però en cas d'emergència salva la vida a qualsevol.
Juan Villoro, escriptor i periodista mexicà (1956)

( Es gairebé la una de la matinada)
No, no he eixit, ni tan sols a comprar menjar per als tròpis. M'he pres un vermut mentres em preparava el dinar. Veig una comèdia molt divertida en tv, quina manera de riure!
Ara, ací al balcó s'està bé...però encar hi ha mosquits, són grossos i lluents, es troben tan bé aquí que no volen canviat de colomer. El pensament vagareja. "El Nacional" dels Joglars m'ha fet gaudir una bona estona i enyorar el teatre. L'Evelina ja haurà tornat. Mai més, mai més amb ella i l'Andreu Rovira, mai més.
M'avergoneix profundament. Com he pogut fer-los el joc?. Ara tot ha canviat i passat un poc de temps, he d'escriure "Mitologia del desig"...Per associació me'n recorde del Joan Pons per …

Diaris de ficció 25/08/1995

25 d'agost, 1995

El poeta cerca entre les runes o els monuments de cada civilització els elements del misteri.
J.V. Foix (Barcelona 1893-1987)
Diu el meu traumatòlegque tinc una hèrnia discal, i va i m'envia a fer-me un "tac". Jo no crec que tinga això. Tanmateix em trobe rara, tinc el cap espès, em fa mal no sé què per dins, al costat dret, el coll, el muscle...Bo, no crec que tinga importància, és més, crec que en un parell de dies em trobaré millor.
He acabat de llegir una biografia de Nietzsche. Em fa sentir una gran compassió aquesta persona, aquell home d'un talent tan enorme, un filòsof eminent, sí, en canvi tan pobre d'afectes, tan solitari, tant necessitat d'afectes...Em pregunte si havent sigut només moderament feliç, si hagués tingut una parella, una estabilitat emocional, al seu pare, la seua germana no tan egoísta...Hauria escrit la seua obra. Supose que aquesta pot denominar-se una pregunta.XXX. Sent un gran interès per la seua obra que ja vaig …

Diaris de ficció 24/08/1995

Dijous, 24 agost 1995
En tot cas, si la solitud és irresistible, no es pot negar que és barata. No hi ha cap avariciós que no sigui un solitari. No hi ha cap avariciós que no ho sigui també de sentiments i de paraules.
Josep Pla (Palafrugell 1897-Llofriu 1981)
I arriben els darrers dies de vacances. A vegades em pregunte si m'agradaria seguir la vida així, tranquil·lament, lliure d'obligacions professionals i d'altres; lliure per escollir cada moment l'activitat que vulga. A vegades sent la tentació de deixar passar el temps plaentment, sense més propòsit ni intenció, oblidar els projectes...(anava a dir preocupacions). Realment estic preocupada?. Crec que no. Una de les coses que, amb penes i treballs, he deprés, és a no preocupar-me, o a no fer-ho en excés. Sembla que és una constant en mi estar sempre de pas en tot i amb tots. Residus dels meus anys de menuda que, amb el fardell al coll, anava del poble de ma mare al poble de mon pare i a la viceversa, supose que això …

Diaris de ficció 21/ 08/ 1995

Dilluns, 21 d'agost, 1995
Sense metàfores, el món de les coses seria definitivament inintel·ligible; sense l'art, la vida seria com un vidre opac. Suposaríem que hi ha alguna cosa a l'altra banda, però mai no en tindríem ni un sol tast.
Guillem Calaforra (Benissanó 1970)
Ha canviat el temps; després de tantes calors per fi la plutja. La plutja que refresca l'ambient i neteja, l'aigua purificadora. Se respira un ambient humit i molt sovint se senten tronades. Els jardíns estàn verds i brillants. Les pistes d'esports, silencioses. Aquests últims dies d'agost són bellíssims. El diumenge passat vaig passetjar per la platja. Feia un bon dia. Ací els colors són grisencs i la llum, brumosa, tot el contrari que al sud del País Valencià, on vaig néixer, que l'aire és transparent i els colors molt més vius. El sol crema.
Aquest són dies de preparació. Ens preparem interiorment per al nou període que està a punt d'iniciar-se. Aquesta és una felicitat de butjaca, f…

18/ Agost/ 1995

Divendres 18 d'Agost 1995

Impossible començar de nou. Sempre continuem d'una manera o una altra.
Josep Iborra (Benissa 1929-València 2011)


Estic investigant amb el meu cos, el mètode Sybel. Al principi em vaig resentir de la nuca i el muscle dret, just on tinc les vértebres danyades per l'artrosi...Però vaig seguir practicant. Els resultats són esplèndits. Crec que mai no m'he sentit el cos amb tanta vitalitat i tan bonic, llegeix sense ulleres i tinc els ulls molt millor. Fins i tot he deixat d'usar les ulleres de sol, tal com ella recomana. Durant quests dies he vingut practicant les seues orientacions. Després del desdejuni em pose la cinta i faig els exercicis. Es van produint en el cos canvis molt súbtils però efectius, i també a la personalitat, em note molt més espontània, més jo mateix, com si m'hagués anat recuperant després d'un període d'hivernació.
Fins i tot ara ja no perceb la recurrent presència del passat, no sent la pressió constant de rec…

Diaris de ficció 12/ 10/ 1995

Dimecres, 4 d'octubre 1995


En morir, els escriptors esdevenen sants i els seus miracles s'exposen a les llibreries. La necrofília és el negoci més sucós al món del llibre.
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)

Em sent indignada. L'Andreu Rovira no acaba de marejar-me. Per més que li demostre que no vull res amb ell– que no li negue el salud per cortesia– ell es mostra amable. Ha pujat a secretaria a dir-me que la sala d'usos multiples ja hi era disponible. - Com estás? He passat de la perplexitat a la indignació en dècimes de segons. Ell es comporta com si tingués amnèsia, com si no hagués passat res entre nosaltres...Em saluda i somriu...Jo no ho puc comprendre, no sé per què se'm presenten a mi aquests paperets. No vull parlar amb ell, no vull enutjar-me més amb ell i ara ja no m'interessa la causa del seu abandó. Ja no m'interessa el més mínim, ni experimente vers ell cap sentiment. Electroencefalograma pla. No desitje la reconciliació, ni tindre res a veure …

Diaris de ficció - dilluns,18/setembre/1995

(Nota de l'autora: he tornat a rellegir alguns capítols i aquest l'hi he trobat particularment aclaridor, per la qual cosa he considerat tornar-lo a presentat en aquest punt de la narració, per a millor comprenssió del personatge.) 



Un final trist —tots els finals ho són— no ha de desmentir el passat d'alegria.
Salvador Sostres (Barcelona 1975)

"Ha passat tant de temps...han passat tantes coses..." He decidir abandonar definitivament aquest col·legi. Cada día que passa em reafir-me més en la meua decisió. Es podria pensar que desisteix, que m'he cansat de lluitar. Quan finalitze aquest curs, haurà finalitzat una altra etapa de la meua vida, una altra aventura. Sols una somiatruites podria haver-se fet càrrec de la direcció d'un col·legi. Com totes les noves experiències que mamprenc ho vaig fer plena d'il·lusió, amb ganes d'introduir canvis, de servir als meus ideals professionals, aquells que mai no he desestimat del tot. Yo volia introduir-hi el c…

Diaris de ficció 14/ setembre/ 1995

Diaris de ficció

dijous, 14, setembre, 1995

La majoria de les vegades la persona que busquem viu al costat. I no hi trobarem cap raó que ho expliqui, de moment ens caldrà acceptar-ho com una realitat de la nostra experiència.
Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya (1883-1924)

Aquesta tardor m'ha desbalafiat i me deixat portar per hàbits i costums. Arrosegue un cos extenuat i una ment malaltissa. El cansament va prenent cos i creix a dintre meu, com una trepadora que se m'emfila i m'ofega. Em trobe feble doncs les forces m'hi fugen, si més no quan arriba el mitjorn. Només volguera estar quieteta al sol, sentir com l'escalfor em templa el cos. Tinc el cap ple de boira i entremig aparéixen pensaments, imatges i records...velles jaculatòries buides de contingut. Els polsos em bateguen i el cor gemega i em trontolla, el cap com si anara en tartana. No sé a quin sant em passen eixes coses, que a males penes les puc anomenar.
Demà me'n aniré a Madrid, potser aque…

La izquierda, los inmigrantes y los derechos de los españoles

La izquierda, los inmigrantes y los derechos de los españoles
Santiago Alba Rico Cuarto Poder


He contado otras veces el mito senegalés del descubrimiento de las Islas Canarias. Había una vez un campesino de Casamance llamado Mamadou que vivía mal que bien del trabajo en el campo hasta que, en los años 90, los acuerdos del gobierno de Senegal con la UE, que subvencionaban los productos importados, le obligaron a dejar la tierra y desplazarse hasta la costa, donde se hizo pescador artesanal. Allí vivió mal que bien hasta que los acuerdos pesqueros con la UE atrajeron a los grandes barcos industriales de Pescanova y Mamadou se vio obligado a salir cada vez más lejos con su frágil patera para encontrar un poco de pescado con el que alimentar a su familia. Un día se alejó tanto de Senegal buscando una sardina que descubrió Las Palmas. Allí los indígenas le pegaron una paliza, lo metieron en prisión y lo devolvieron a Casamance esposado y magullado.

Este es el mito inmigrante, que se parece bas…