Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’abril 27, 2014

Cuando tu te hayas ido - Sombras

Soledad Bravo - Punto Margariteño

Mercedes Sosa- Todo cambia

Diaris de ficció 12/05/1996 (continuació)

Imatge
Diaris de ficció 12/05/1996


L'artista sempre té una part de pallasso. El salva mirar al món cara a cara, sense dramatisme.

Joan Manuel Serrat (Barcelona 1943)
Ara sé que he de viure amb tot aquest passat. Que tot l'afecte que no vaig rebre, la tendresa, la companyia, la protecció, el consol…, puc dona-los per perduts, mai no vaig a obtindre'ls de ningú. Que el passat ja no es pot recuperar i fer una nova versió. Que l'ansietat és mala companya de viatge i que el temps viscut, mai no podrà tornar. Que decepció, ingrata companyia, no m'abandonarà mai. Que dels errors del passat sempre s'apren, llàstima que no es puguen assatjar el nous aprenentatges. El sofriment es una ombra fosca que obscureix la llum i ens reclou a la penombra, agra i freda com una tomba; els seus efectes secundaris són devastadors i romanen incrustrats al cos i a l'ànima fins a darrer dia. Els fets que ens regala la vida no es poden el·ludir, ni vendre ni comprar; i els que creuen amb el des…

Diaris de ficció, 12/05/1996 (continuació)

Imatge
Sempre he tingut aquest comportament, no fer-me notar. A casa déien que sempre anava a la meua…Alguna cosa havien de dir perquè jo era diferent. Per contra tenia moltes amistats, però de cop i volta em venia el desig d'estar a soles, em sentia incapaç de suportar-les. Encara que recorde molts bons moments amb companyia, quan les amigues em venien a buscar posava l'excusa dels estudis, els exàmens s'apropaven i em quedaven molts temes per repassar. A casa tampoc em deixaven eixir. M'amargaren l'adolescència, no en tingué. La meua vida d'estudiant es va quedar en res. Al segon any de carrera la major part de companyes i amigues se'n anaren a estudiar a fora.

Jo vaig continuar a casa, el fet d'anar-me'n a estudiar fora era impensable. No havien diners. Vaig continuar estudiant a casa, quan podia, entre brega i brega. No podia dormir, em feia mal l'estomac, perdia pes, n'estava trista. Llegia d'amagat, parlava poc, em conformava en no ser nin…

Cafè en gra - PARAULES DE MARIAN

Paraules per a Marian Posted: 30 Apr 2014 01:33 PM PDT
La Marian Thomson, gal·lesa, britànica, però no anglesa, com deia de sí ella mateixa, era -sí, dic era- l’amiga que tenia estirada al llit davant meu quan  em vaig assabentar de la mort de Tito Vilanova.
Tan unidireccional és la frontera entre el “és i “l’era” que de passar-la en depèn l’existència, i no em vaig atrevir aleshores, el divendres, per un temor reverencial instal·lat al cervell reptilià, a esmentar el nom de qui encara és, ni que sigui un segons abans del traspàs, per tal de no restar ni la mes infinitesimal possibilitat que algun mortal  assoleixi la immortalitat.
Ara ja no calen aquestes precaucions perquè els desideràtums rara vegada es compleixen, i aquesta tampoc, i per això em dedico a explicar a qui em llegeixi la vibració de la segona corda en ressonància que l’emoció de dues morts properes en el temps i casualment coincidents  em produïren. Simplement com un acte de fraternitat universal a petita escala.
La Marian…

Carta a los Reyes Magos

 Carta a los Reyes Magos


Queridos y omnipotentes Reyes Magos:
 como siempre les he tenido en tanta estima me dirijo a sus majestades para expresarles mis inquietudes y desasosiegos, a ver si vuestras majestades pudieran hacer alguna cosa para ayudarme.
    Como saben, porqué  sus majestades lo saben todo, lo controlan todo, lo manejan todo, tienen ese poder absoluto que les confiere su puesto encima del camello. En cambio yo soy una pobre e ignorante mujer que a consecuencia de mi falta de salud, no me queda más remedio que recluirme en este mundo pequeñito como un dedal, frente a mi ordenador, desde dónde se ve todo como a través de un agujero.
    Comprendo que mi capacidad de maniobra está controlada bien de cerca por sus majestades, que son los que imponen las leyes y los que mandan, hacen y deshace a su antojo, a veces también hacen oídos sordos a las demandas de sus subdit@s.
    Claro, que esto se comprende porqué ¿qué es un súbdito o una súbdita,? ¿ para qué sirve? evidentemente pa…

Paraules de Tito

Imatge
Cafè en gra

Posted: 29 Apr 2014 08:27 AM PDT

Paraules a Tito
Vaig llegir al mòbil la notícia de la mort de Tito Vilanova a l’Hospital de la Santa Creu de Vic. Davant meu, estirada al llit, una bona amiga a la que li queden pocs dies, pocs mes que al Tito.Entre la relativa llunyania de Barcelona i la proximitat a tocar hi hagué un xoc de fidelitats. Fidelitats sentimentals que s’estableixen quan els fils de vida a punt de trencar-se prenen la tibantor d’una corda d’instrument i aguditzen la nota que fa vibrar la sensible que necessita el repòs  de la tònica.La mort d’una persona puny com un coixinet d’agulles, i tan si és propera com llunyana remou alguna cosa que es sent dins l’entranya, a l’estómac que fa de caixa de ressonància.Després, a casa, vaig veure una entrevista enregistrada on Tito relativitzava la importància de l’avui, i en la seva veu ja desapareguda i en el posat escèptic s’endevinaven els canvis que transformen a tota persona a qui li anuncien que la seva estació termini …

Diaris de ficció, 12/05/1996

Imatge
dissabte, 12 Maig 1996
La història de la cooperació al desenvolupament a l'Àfrica és la història
d'un fracàs. Mai tanta gent, amb tan bones intencions, havia dedicat tantes energies a una causa tan inútil.


Gustau Nerín (Barcelona 1968)


Estic a tractament amb antidepresius i ansiolítics. No faig un drama, Me'ls prec i soporte com puc els efectes secundaris. El que més em molesta són les contraccions musculars. Tornaré a anar a consulta a primers de juny. Se'm fa molt llarg aquest dissabte. Amb tot he fet els exercicis de bioenergètica. M'ha vingut el plor i he plorat durant una bona estona…Després m'he sentit millor. "Estic tan cansada", "No puc més" m'han eixit aquestes paraules entre sanglots. Una estona abans en mirar-me a l'espill del pati " Volgués estar morta…". Dec de reconèixer que tinc simptomes despressius. Fins i tot la meua caligrafia, hui, no té gràcia ni ritme.


És un dia gris, com els que solen acompanyar-nos des …

Diaris de ficció diumenge, 5,/maig,/1996

Imatge
 Diumenge, 5/maig/1996 , Dia de la Mare


No cal saber-ho tot de l'altre, afortunadament els secrets no destorben.



 En el fluïr dels dies els canvis se succeixen constantment. Vaig estudiant els  enigmes de l'ésser humà, amb aquesta paciència que m'ha donat la mare Natura, sense pressa, i fins i tot amb certa intenció de mètode. Les obligacions doméstiques de cada dia m'ocupen i de vegades m'impacienten, també. Rellegint "Miedo a la vida" d'Alexander Lowen, reflexione, em veig a mi mateix des de fora recórrer l'ampli periple que m'ha dut fins aquí. On el temps i l'experiència m'ha ajudat a superar tantes i tantes dificultats.No crec que a hores d'ara hi haja una línia divisòria entre la salut i la patologia. Almenys ara faig allò que després de tant de temps he desitjat, acostar-me a determinades qüéstions que per a mi tenen un interès especial. No sé si em serà útil per ajudar a d'altres persones, tant de bó si fora així, si no am…