dimecres, 23 de juny de 2010

Rebelió

crash-course-molt interessant- clica aquí






www.chrismartenson.com


           Traducción de Manuel Talens. Voz en off de Atenea Acevedo.



Palabras iniciales sobre el Crash Course


La terrible crisis económica que actualmente padece nuestro planeta amenaza con llegar a ser una reedición posmoderna de las epidemias de peste bubónica que asolaban el medievo y ante las cuales el ciudadano común se sentía totalmente desprotegido. Ahora, igual que entonces, nadie entre los poderosos parece saber cómo atajarla, pero todos perciben –aunque no lo digan– que las consecuencias pueden ser devastadoras, no sólo en cuanto a la ingente cantidad de riqueza que ya se ha destruido (y se seguirá destruyendo), sino también en cuanto a la amenaza de desempleo generalizado, hambrunas, miseria y muerte, que está haciendo añicos la supuesta invencibilidad del capitalismo. Y lo peor es que los gobiernos occidentales –que controlan el mundo– no parecen haber aprendido la lección de sus errores y siguen incidiendo en la misma medicina  de inyectar dinero virtual que los ha conducido a este callejón sin salida, algo así como si a un diabético en estado de coma se lo tratase con infusiones de glucosa.


Es en este contexto de confusión generalizada donde brilla con luz propia el Crash Course que hoy presentamos, una herramienta educativa esencial para quienes vislumbran que la única salida a la crisis consiste en olvidar el sofisma de que el crecimiento infinito es posible en un planeta finito como el nuestro. El Crash Course no ofrece milagros. Al contrario, se esfuerza en deconstruir las falacias sobre las que se basa el capitalismo en su presente estado: dinero que es puro papel sin respaldo alguno, deudas impagables, militarismo, desaparición del ahorro... y crisis energética inminente a modo de espada de Damocles, todo ello combinado en un cóctel letal.


El curso está estructurado en 20 capítulos para su visualización en PowerPoint y su mejor virtud es que ofrece una lección de realismo a quienes lo toman, alejándolos de ese mundo de ficción en que políticos, banqueros, economistas tradicionales y medios de comunicación "encierran" a los indefensos ciudadanos globales. No hay salida posible si las cosas no cambian, nos dice Chris Martenson –un antiguo vicepresidente de la multinacional farmacéutica Pfizer reconvertido en activista antisistema, en la estela de Joseph E. Stiglitz–, pero no se detiene ahí, sino que añade estrategias de cambio. El cambio es posible y saludable, concluye Martenson, pero sólo si nosotros estamos dispuestos a intentarlo.


Atenea Acevedo y Manuel Talens

dilluns, 21 de juny de 2010

Memories de la desmemòria/cap 57




18, maig,1989

Tot el que sabem del món és incomplet, és inexacte. Cada dia se'ns presenten dades i més dades que anul·len un coneixement previ, el mutilen o l'eixamplen. Com que aquest coneixement és incomplet, és com si no sabéssim res.
Witold Gombrowicz, escriptor polonès (1904-1969)

El més que ve acabe el curs. Amb la qual cosa tinc l'oportunitat de canviar de centre. En aquest no acabe d'encaixar. És una centre massa gran, de tres línies, això vol dir que en som uns quaranta al claustre. La major part castellanoparlants, alguns d'ells es mostren molt reticents amb la llengua del País Valencià. Cert que han fet els cursos que de capacitació lingüística però sols perquè el govern socialista a través de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, ho incloïa la majoria del companys ho han fet perquè s'han sentit pressionats. Alguns, com que son tan tremendistes, s'han afanyat a fer-los per por a que els forçaren a un canvi de destinació, a la zona castellana. Resultat, ha crescut l'animadversió que manifesten per la llengua molt d'ells. Als que vam arribat amb l'especialitat de Valencià alguns company ens va negar la paraula i fins i tot vam arribar a anomenar-nos “robacursos” atès que el Coneixement del medi i les Ciències socials s'havien d'impartir en valencià. La direcció, al començament de curs, es va limitar a complir les orientacions rebudes de la Conselleria d'Educació pel que fa l'assignació de cursos al professorat i ho va fer com estava establert per llei, tot tenint en compte la capacitació lingüística. En fi, aquesta situació que es va crear al principi ha persistit fins ara i ha resultat ben incòmoda. Això afegit a les condicions d'ubicació de centre, on es podrien donar problemes sanitaris, m'han fet prendre la decisió de demanar el trasllat. Ho sent pel l'alumnat, el meu grup ha estat dels millors que tingut i hem creat uns vincles d'empatia i col·laboració, fin i tot amb els pares, extraordinaris. Em sent afortunada d'haver-los portat. Em costà prendre la decisió per ells.
Em sent esgotada, necessite canviar d'aires. Veure de demanar un centre més menut i, si no fos molt demanar, que tingués altre ambient. Mentrestant he guanyat en experiència. Soc conscient de que tinc la gran sort de que m'estime molt la meua feina. Sobretot perquè em demana una actualització constant i això és un gran estimul. També trobaré a faltar a les meus estimades companyes de cicle Delia i Mar amb les que he estat molt a gust i ens hem rigut a dojo. I a Toni que és de sucre.
“Bon vent i barca nova” ens direm dintre d'unes setmanes. Després poc a poc, sense voler ens distanciarem, perquè per dissort, és inevitable. I Quedarà una nova experiència viscuda, enriquidora, única...I l'estima que romandrà per sempre en el record dels moments compartits.