Un esguard de mar blava

    Cròniques Personals  original de Llum Sánchez 66 La millor de l'estiu...Venia pel passeig marítim, davant meu una parella jove amb un xiquet d'uns dos anys. Es gira i em mira, em mira i somriu, jo també; per una moments ens hem mirat somrient-nos l'un a l'altre. Se m'ha tremplat el cor... Això és la felicitat a la que al·ludia Borges en el seu poema "Instantes", un instant de felicitat que ens regala la vida...Sóc una dona afortunada. I crec que ho sóc perquè em fa l'efecte que vaig encaixant la vida com és, no com jo vull que sia; em treballe la tolerància dins el marc de la solitut amb el que s'inscriu l'existència, i avance sense arrogància, humil, abstreta contemplant les boires, lleus i joganeres, entossudides en canviar de forma i de lloc constantment. De vegades tinc la sensació d'haver experimentat cert estat atípic, és com si un es veiés des de fora. Sospite que s'ha d'haver de caminat pel d...