Un esguard de mar blava

" Ha debido llegar, se dijo(...) en alta voz, sintiéndose de repente agotada. Pues el faro estaba ya casi invisible, se había fundido en la bruma azul, y el esfuerzo de mirarlo y pensar en el desembarco(...) ,que le parecieron un solo y mismo esfuerzo, habían estirado su cuerpo y su mente todo lo que daban de sí. Lo que había querido darle, cuando la dejó aquella mañana, se lo había dado por fin." Virginia Woolf d i s o n a n c i a s  (p o e m a) Mi hallazgo - mi postre favorito - mis compañías - mi añoranza - mi sombra - mis tardes de domingo - mi cómplice - mi amigo- mi inspiración- mi sonrisa - mi gozo compartido - mi creador de sueños - mi màgico prodigioso - mi càlido refugio - mi arroyo - mi por qué - mi antihéroe - el silbo de mis vientos. Tu ternura invicta - tu dulce vanidad - tus juegos y tus coñas - tu ecuación irresuelta - tus secretos olvidos - tu grito silencioso - tu gen seductor - tu aliento - tus parábolas - tus retos infantiles - tu ...

(conte) _"Filla, et telefone per dir-te que esperem que vingues a sopar la nit de Nadal...Bé, ja ens diràs què penses fer." Deia el missatge gravat al contestador. Em vaig quedar freda. Feia anys que no escoltava la veu de la mare. Era la mateixa...La nit de Nadal...De sobte em vingué al cap l'escena, al saló, tots posats a taula, tan formals sota l'esplèndida aranya de cristall de roca; els meus progenitors, els germans amb llurs mullers- tan fines elles-, tots de rigorosa etiqueta, el menú, tan comentat, tant preparat,...els parafernals -no podien faltar- l'arbre i els regals, imprescindible additament..., les converses convencionals...Prou! No volia pensar amb el que m'esperava si acceptava la seua invitació. Tot això pertanyia ja a una etapa que havia donat per conclosa. Em vaig llevar la gavardina i la bossa, i em vaig deixar caure en la butaca del telèfon. Vaig contemplar la foto dels meus fills damunt de la tauleta, el sobri apartamen...

        Jo sóc aquell que em dic Asiàs March (Biografia de Josep Piera) Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March representa la primera biografia novel·lada del nostre clàssic. Josep Piera, a través d'aquesta documentada biografia que s'inicia amb l'engendrament de l'esperat hereu, ens relata d'una manera apassionant les diferents etapes de la vida del poeta: la seva infantesa, les trifulgues del jove March en el propi ensinistrament com a cavaller, els seus inicis en la lírica fins a la seva plenitud com a poeta, l'amistat amb autors com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi, els seus viatges a Itàlia, així com les relacions amb les dones. Piera destaca, també, les activitats d'Ausiàs March en la indústria del sucre i com va esdevenir un personatge més en la cort d'Alfons el Magnànim. Al llarg d'aquestes pàgines descobrirem un Ausiàs March humà i proper, personatge imprescindible en una època de màxima esplendor de la nostra civilització, que v...

Es basa en l'adaptació d'una a història dels anys 20 del segle passat, escrita per F. Scott Fitzgerald. No és la meua intenció fer una crítica cinematogràfica, per a la qual cosa no em trobe preparada, i n'hi ha a bastament veus autoritzades per fer-ho. Només volia comentar com he mirat jo esta obra. De normal evite les pel·licules estadounidenques perquè en general no són del meu gust. Tot i això esta m'ha semblat molt especial. Clar, que partim d'una producció literària d'un autor de reconeguda solvència, però a més apareixen uns personatges amb uns sentiments, amb unes emocions, que respiren que són sotragats pel joc-de vegades cruel de la vida- La forma de contar-la et fa viure i reviure les pròpies històries, les pròpies frustracions...les pèrdues inherents a la condició humana, com una metàfora d'allò que la vida té d'inversemblança. Els desitjos, els afectes, les possibilitats; eixes petites casualitats que de vegades suposen un gir de moltíssims...