Veles e vents

Ausiàs March (1397-1459) Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec i lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar lo sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color a l'estat natural, e mostrarà voler tot a res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a records correran e cercaran amagatall secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor de vós jo sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està a joc de daus vos acompararé. Io tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat: mas jo no creu que mon voler sobrat pusca ...