Memòries de la desmemoria /cap 86
27, gener, 1991/ cap 86 Hi ha homes, homenets, monicacos i calamanduris. dita valenciana S, Aguilera Gomis: Com que la paciència té un límit, com tot a aquesta vida, la meua ja s'ha acabat, per la qual cosa li adrece aquestes paraules de comiat per a que quede constància, almenys, de tot el temps, l'esforç i el treball que vostè m'ha fet perdre. Per si no se'n recorda faré un poc d'història.Tot començà amb un anunci en premsa de radio Sèquia a la recerca d'una locutora en valencià. Recorda? D'aqueixa manera és com ens posàrem en contacte, senyor meu. Unes setmanes després d'acudir a l'entrevista i omplir l'imprès adient, em va comunicar que podia comptar amb un espai setmanal de dues hores per realitzar un programa. En una setmana, com sap, estigué el programa en antena. Després de tres mesos d'un treball intens, sense cap rem