dijous, 23 de setembre de 2010

Memòries de la desmemoria /cap 86




27, gener, 1991/ cap 86

Hi ha homes, homenets, monicacos i calamanduris.

                                                               dita valenciana

S, Aguilera Gomis:

Com que la paciència té un límit, com tot a aquesta vida, la meua ja s'ha acabat, per la qual cosa li adrece aquestes paraules de comiat per a que quede constància, almenys, de tot el temps, l'esforç i el treball que vostè m'ha fet perdre.
Per si no se'n recorda faré un poc d'història.Tot començà amb un anunci en premsa de radio Sèquia a la recerca d'una locutora en valencià. Recorda? D'aqueixa manera és com ens posàrem en contacte, senyor meu.
Unes setmanes després d'acudir a l'entrevista i omplir l'imprès adient, em va comunicar que podia comptar amb un espai setmanal de dues hores per realitzar un programa. En una setmana, com sap, estigué el programa en antena.
Després de tres mesos d'un treball intens, sense cap remuneració evidentment, un dia em va amollar que l'emissora anava a tancar per un parell de mesos per aconseguir la llicència d'emissió. Adés em va demanar que dissenyés el projecte d'un nou programa per reprendre properes emissions ben aviat.
No obstant això aquell parell de mesos per poc no es convertiren en tres parells anys; tot i això de la seua persona només vaig rebre el silenci per resposta.
Al maig del 90, vostè em torna a telefonar, i sense cap al·lusió al temps transcorregut, em comunica que ja, per fi, anàvem a reprendre les esmentades emissions, així que ja podia preparar el nou programa, tornà a insistir. Vaig veure que em devia una explicació i l'hi vaig demanar malgrat que no me la donà en cap moment. Amb tot em vaig mostrar disposada a col·laborar. Se'm sol·licitava un projecte que vaig haver de presentar en quaranta vuit hores. En aquesta ocasió, l'hi vaig redactar en funció de l'acord que hi havíem pres abans, fent constar totes les dades que em va demanar, tot contemplant l'aspecte retributiu a banda del seu contingut especific. Em va prometre estudiar-lo.
De bell nou la resposta es feia esperar, quan ja m'hi havia comunicat que en uns dies podia col·laborar a les emissions de prova. D'ençà han passat uns mesos més al llarg dels quals m'ha portat amb excuses de mal pagador, senyor meu. Contemple el seu comportament, S,Aguilera, no sols desconsiderat sinó-i injust i provocador. Un autèntic acte de masclisme.
Com deia al començament d'aquesta lletra la meua paciència s'ha acabat. Enhorabona, ho ha aconseguit. La sort que té és que no va signar cap mane de precontracte, no era qui, la seua prepotència no deixava veure que vosté tan sols era l'home de palla. D'altra manera ara mateix l'hi posaria una demanda per danys i perjudicis.
Amb aquestes paraules, senyor, cancel·le el nostre compromís de treball. Pot vostè disposar de l'espai que m'hi havia adjudicat. Li pregue, això sí, que em torne el meu projecte i s'abstinga de tot intent de plagi. És una sort, després de tot, que la meua situació econòmica no depenga de les seues promeses incomplides.
Ara ja em considere per complet lliure de dedicar-me a altres activitats interrompudes per la seua vergonyosa actitud. Dos anys d'espera han estat suficients fins i tot per a mi, de natural pacient i confiada.
I res més, S, Aguilera, deixe'm dir-li que la seua conducta es correspon molt poc amb les seues pretensions de mostrar-se com un home de tarannà progressista i amant de la llibertat.

Atentament,
                                                                    Marina Molins

dimarts, 21 de setembre de 2010

Memòries de la desmemoria /cap 85

 


dissabte, 15, setembre 1990 / cap 85


Començava a pensar que la vida consisteix sempre a enyorar constantment un paradís perdut.

Jaume Cabré (Barcelona 1947)


A les postres Lucans en va mostrar encuriosit.
         __Què ha passat, Marina, veig que aquesta última etapa t'ha canviat. T'ha fet esdevenir una dona diferent, em fa l'efecte que has crescut, que té un projecte de vida més definit. Es un canvi molt subtil, a penes perceptible a ulls estranys, supose. I Amb tot molt positiu.
        __Ai, Lucans, amic meu. Ara em trobe plena d'energia que canalitze vers el treball, vers a la creativitat, als altres, família, amics, companys...amb els que intente establir vincles afectius perdurables en el temps i la distància.
        __No et coneixia aquesta nova faceta. Et trobe...com ho diria jo? serena, molt més serena, com si hagueres viscuts anys en uns mesos.
       __Després de tot el temps que duc ací, alguns dels meus somnis s'hi han trencat. Contrarietats, decepcions i sobretot el fracaç de la història sentimental- erotic-festiva, com diria la meua amiga Mila...Després de tot això, he quedat jo. Com si hagués pelat una ceba, igual.
       __I?
       __Si tingués que descriure'm ara em seria difícil per la meua pròpia complexitat, però fàcil alhora perquè es podria resumir dient que ara sóc un ésser humà més conscient de les seues limitacions i de les seues mancances. Es a dir que toque terra. Ara camine amb el pas més reposat. Què diferent d'aquella doneta que vas conèixer tan prompte arribares.
      __Sí, és cert, s'ha produït en tu un canvi evident. Encara que trobe també un transfon de sofriment.
      __Tots els inicis son difícils. Recorde moments d'intensa amargor...Com els podria oblidar.
      __A què et referixen en concret.
      __El que més m'ha marcat ha estat l'última relació. A les meues cartes et donava algunes pistes. No eren coses d'explicar, però, a distància.
     __I mentrestant tractaves de tirar endavant per tu mateixa.
     __Ja no em fan tant de mal aquestes coses. Potser haja necessitat viure'ls per trobar-me a mi mateix, per arribar a ser el soc ara. En aquells moments la vida m'ofegava com si fos un llaç al voltant del coll que s'estrenyia i s'estrenyia sense aturador. Una secreta esperança s'arraulia tal vegada al fons del meu ésser malmés...
     __Marina, mai no hi hagués  imaginat que fos així. Quan ens coneguérem tenies un punt de frivolitat que no s'adia amb el teu caràcter. De totes maneres saps que existix un gran afecte entre nosaltres.
     __Sí, el teu record em donava forces encar que no tingués la teua presència. Per sort el temps ha passat. Confiava ser una persona reflexiva, d'altres vegades em deixava portar per la intuïció, o pel neguit. Sigui com sigui reconec que m'he equivocat. No era l'home que jo volia.
     __Tots ens equivoquem sovint, no hi ha una altra manera d'aprendre. Amb tot em sembla que tens una certa atracció per córrer rics. Crec que no t'agraden les coses fàcils.
__Les coses mai no són fàcils, almenys per a mi. Encara... sí, tens raó, ha estat una bona lliçó. A poc a poc a través d'aquestes experiències de manera freqüent cruels i penoses, he pogut veure la claror. Sens dubte les lectures m'han ajudat en aquesta recerca de la veritat, les lectures i la psicoteràpia. O bé quan les peces no m'hi encaixaven deixava el problema aparcat tan com podia i esperava. De tant en tant pense que meua vida  es una activa i tenaç espera.