dimarts, 4 de març de 2008

COM UNA ESTRELA: OVIDI

Els amants

                                                                                                                    La carn vol carn.

                                                                                                                       Ausiàs March

“ No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recode mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys ; han passat moltes coses.
De sobte encara empreny aquell vent o l´amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No compenem l´amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i deures.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra als dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d´una orella.
El nostre amor és un amor brut i salvatge,
I tenim l’ enyorança amarga de la terra,
d’ anar a revolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Béquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
Que no estem en l´edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d´amants com nosaltres en són perits ben pocs.”

Vicent Andrés Estellés


"Una esperança que no hem deixa mai:
al capdavall morir-se content"
(Voleu guerra? Ovidi Montllor) de Francesc Bodí
La vigència d'Ovidi Montllor no necessita justificació de cap classe. Com les estreles que venien al cel brillant intensament i persistent, així l' Ovidi continua donant-nos llum amb la seua veu i amb el seu art. Diu l'astrofísica que la majoria d'aqueixos estels potser han mort fa milions d'anys.
¿Estan eixos estels morts quan rebem la seua llum, quan percebem la seua bellesa que ens empeny a somiar, a viure i a actuar?
Com una d'eixes estreles Ovidi és viu, ben viu i brillant, per a nosaltres que rebem i gaudim de la seua llum: de la seua veu, del seu art i, amb ell, de la seua personalitat íntegra, tendra, sencera.
D'altres facetes del seu ofici i personalitat com actor, escriptor i home compromès amb el seu temps amb la classe obrera i el poble treballador, amb la nostra llengua i la nostra cultura i amb la cultura universal, han d'ésser recopilades i difoses com cal.
L'art d'Ovidi, singularment avançat al nostre temps, amb la seua varietat, profunditat, innovació i bellesa de registres estètics de referències culturals, ens torba i ens pertorba fins a fer-nos mal. Art modern, crític pregon (paraula que no sé per què Ovidi i Estellés dirien que té a veure amb l'engonal) i capdavanter. Una sageta tensa dirigida al cor dels temps dolents de mediocritat i de barbàrie mercantil capitalista que ens envolten. Art de futur i d'esperança.
La llum d'Ovidi és ben viva i ens dona calor. Ací estan els seus versos, la seua veu, la seua obra musical. Com tot aquells que es riuen de les estreles, també n'hi ha que s'han rigut i es riuen de l'Art d'Ovidi Montllor. Són ells els que estan morts.
La veu d'Ovidi ens acarona i ens ajuda a viure. Gràcies Ovidi.
Francesc Bodí .
Vaig conèixer a Ovidi a principis dels 70. Em va deixar corpresa la seua humanitat, la força i la tendresa de les seues cançons, la seua veu profunda i ben timbrada...tot en el ell era auster i sentit. A partir de la seua coneixença a casa l'hem escoltat molt sovint. Fins i tot als meus fills els agradava tan o més que a nosaltres. Hem tingut la sort de veure'l en moltes de les seues actuacions, d'admirar-lo com actor, d'estimar-lo com a poeta i valorar-lo com a persona. Un dia de març ens va deixar per sempre. Bé sabia ell que seguiria viu en el nostre record.