Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 4, 2012

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies

Imatge
L'excursió de Sergi Pàmies No oblidaré mai al dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia  tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i el caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en van parlar durant el dinar i van revisar el dia i hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, no fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa, El pare m'explicava anécdotas de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més i portants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo conèixia- atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita- es va torna

La amaba, de Anna Gavalda

Imatge
Pierre, un ric industrial de seixanta-cinc anys, invita a Chloé, la seua nora, a passar un cap de setmana a la casa de camp familiar. Ella accepta, duta per la necessitat de canviar d'aires a causa del recent abandó del seu marit. La amaba està magistralment teixida al voltant d'un diàleg que els dos personatges mantenen en un moment crucial de llurs vides. Ell, sempre arrogant i introvertit, baixarà la guardia per primera i darrera vegada per a revelar-li un secret, allò que ell va viure... o tal vegada allò que ell mai no visqué. La amaba és una novel·la alegre i trista alhora, un fragment de vida una punyent història d'amor contada amb eficacia i capacitat d'observació que caracteritzen a aquesta enlluernadora figura de les lletres franceses. A través d'un diàleg commovedor, Anna Gavalda ens parla de les nostres vides, dels nostres dubtes, de les nostres renúncies, i també de les nostres esperances, de la nostra ironia i de la nostra tendresa.