Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’octubre 20, 2013

Diaris de ficció

Imatge
divendres, 30 setembre 1994



El més important que s'aprèn a escola és que les coses importants no s'aprenen a escola.

Haruki Murakami, escriptor japonès (1949)



Per això escric ara, divendres a dos quarts de tres de la matinada, perquè he de col·locar serenament les coses al seu lloc. Sol ser més aïna escèptica amb les meues reaccions. I per fi he arribat a discernir les meues carències dels sentiment dels altres. Amb tot sóc conscient de que existeix en mi certa inestabilitat emocional. Per això he de apaivagar eixes tensions que es produeixen a dintre meu. Ja no sóc una adolescent. I no em puc permetre perdre els papers, ni molt menys implicar a algú amb un joc que pot ser força perillós. Tem que les meues rauxes sentimentals no només em facem mal a mi. Per bé que barretjar seduccions y treball no és gens recomanable, crec jo. Ara, al sí de la nit, sent una lucidesa que la llum del dia em nega. No val jugar amb la gent, algú pot eixir ben mal parat.

L'existencia ha de ser molt…

Vargas Llosa, José María Aznar y el nacionalismo españolista

Imatge
24-10-2023    


 Vargas Llosa, José María Aznar
 y el nacionalismo españolista
Vicenç Navarro El Plural

El escritor y Premio Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, ha escrito un artículo en El País (“El derecho a decidir”. 22.09.13) en el que critica el movimiento popular que existe en Catalunya a favor del derecho a decidir, indicando que las raíces de dicho movimiento están basadas en el nacionalismo catalán que, “como todo nacionalismo, está basado en un racismo y xenofobia”. Indica así el escritor Vargas Llosa que este movimiento es un movimiento que “como todos los nacionalismos, puede llevar al país al subdesarrollo y al oscurantismo…., como puede ocurrir aquí en España si se permite el florecimiento de este nacionalismo catalán”. De ahí que concluya que “hay que combatirlo sin complejos”.

Puesto que esta visión de lo que se llama el nacionalismo catalán está bastante extendida en los círculos conservadores y liberales del establishment español basados en Madrid, que continuamente s…

Diaris de ficció (continuació)

Imatge
Diaris de ficció originals de Llum Sánchez


divendres, 30 setembre 1994 (continuació)

Només donem propines perquè ens estimin  una mica més. Encara que sigui mentida.
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)

Per això escric ara, divendres a dos quarts de tres de la matinada, perquè he de col·locar serenament les coses al seu lloc. Sóc més aïna escèptica amb les meues reaccions. I per fi he arribat a discernir les meues carències dels sentiment que voldria dels altres. Amb tot sóc conscient de que existeix certa inestabilitat pel que fa als meus sentiments. Per això he de apaivagar eixes tensions que es produeixen a dintre meu. Ja no sóc una adolescent. I no em puc permetre perdre els papers, ni molt menys implicar a algú amb un joc que pot ser perillós. Tem que les meues rauxes emocionals no només em facem mal a mi. Per bé que barretjar seduccions y treball no és gens recomanable. Ara, al sí de la nit sent una lucidesa que la llum del dia em nega. No val jugar amb la gent, algú pot eix…

La impunidad de los franquistas quedó atada y bien atada

Imatge
23-10-2013
La impunidad de los franquistas quedó y sigue atada y bien atada

                                       ¡Ay, el dolor!
Mikel Arizaleta Rebelión


Escribía el periodista de La Vanguardia, especialista y buen conocedor de la sociedad alemana, Rafael Poch que: En 1949, el 56% de los altos funcionarios de la policía de Renania del Norte-Westfalia, uno de los Länder de Alemania, equivalentes a las Comunidades autonómicas nuestras, procedían del partido nazi (NSDAP) y de las SS.
En los años cincuenta en Baviera el 81% de los jueces tenían un pasado nazi, mientras que en Baden-Württemberg, el 50%. El juez ex nazi, Eduard Dreher, fue el encargado de la reforma del código penal en el Ministerio de Justicia a partir de 1954 e impuso la prescripción para los crímenes de "complicidad con asesinato" que liberó de toda responsabilidad a los nazis, una especie de amnistía general. Esa ausencia de desnacificación, que la guerra fría y los aliados potenciaron en aras del combate contra el…

Diaris de ficció originals de Llum Sánchez

   Diaris de ficció




            diumenge, 25 setembre 1994
Als moviments de la memòria, s'hi barregen estranyes associacions d'idees i divagacions erràtiques que, com els peixos, canvien bruscament de direcció, queden un moment parats i desapareixen de sobte.
Amadeu Cuito (Barcelona 1936)


Sí, jo també em sentia com els peixos, canviant buscament de direcció...Vaig néixer al setembre i des que era una adolescent romàntica i somiadora em va donar per imaginar que a setembre podia passar qualsevol cosa de màgica. Sí, ja sé que tinc un plus d'imaginació, i qué farem?. Andreu Rovira també va néixer al setembre. Demà, si fa bon dia, aniré a dinar a la platja. Ja he trobat el meu restaurant favorit. És una casa antiga transformada segons les característiques que demana un lloc públic, tanmateix conseva encara eixe ambient casolà, pareds molt grosses, ambient fresc...a l'estiu. A l'hivern no tanquen, els amos hi viuen tot l'any, però els dies de més fred a l'hora que a…

El esperpento del PP

Imatge
Mienten más que hablan

                                                           El esperpento del PP
Andrés Martínez Lorca Rebelión

“Quintaesencia de eso que llaman Estado hallar excusa a la bellaquería”.
               Francisco de Quevedo, Sentencias
Cospedal, Bárcenas y un revolcón imprevisto Ante la publicación de los llamados “papeles de Bárcenas”, es decir, la contabilidad oculta del PP, la dirección del partido negó la veracidad de dichos documentos y anunció querellas al por mayor. Transcurridos ya bastantes meses del escándalo que desnudó al partido del gobierno, un partido que está arrasando lo público desde los cargos públicos y que impone a los de abajo unos recortes sociales insoportables, ha quedado claro que esos “papeles” no eran falsos y que reflejaban fielmente las donaciones de grandes empresarios así como los sobresueldos que recibían “en negro”, es decir, sin declarar a Hacienda, los dirigentes nacionales del par…

Diaris de ficció

Imatge
Diaris de ficció originals de Llum Sánchez 



divendres, 30 setembre, 1994

Costa de trobar, en el món de la cultura, algú poc convençut de la seua excepcionalitat, algú que no patisca la injusta indiferència del públic, algú que accepte sense dramatúrgia l'èxit o el fracàs.Manuel Baixauli (Sueca 1963)

Hi ha quelcom de màgic que funciona. Ahir va ser el dinar de primers de curs. Pocs dies abans hi havia estat amb Valèria. Les últimes paraules que va dir-me en acomiadar-nos van ser: Has d'anar a ell, Marina, tu ets provocadora i agressiva...Van ser com una espenta. Tot i que jo em veig tímida y fugissera com un conill.
A l'endemà vaig trobar-me'l a un corredor del centre. L'hi pregunte si vindria al dinar. Ell digué que s'havia apuntat però que no sabia exactament si hi podria venir. Bo, sembles el Ministre d'Assumptes Exteriors. Es va quedar pensant un instant, mentres esperava mostrava la meua impaciència picant el terra amb la punt de la sabata. Després digué, b…