Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de desembre 12, 2010

Memòries de la desmemoria /cap 100

 dimart, 1 de gener, 1992 T ots el homes naixen iguals, però és l'última vegada que ho són.                                                                  A BRAHAM LINCOLN Bon any nou! es diu, i així deuria ser... però ves a saber. Sona el telèfon.          __Hola...         __Hola. Qui ets?         __Ja no te'n recordes de mi?.         __Per què hauria de fer-ho? Després de tant de temps...         __I encara m'has reconegut.         __Bo. Què vols?.         __Continues lliure?         __T'importa?         __No veus que si. Jo m'he divorciat.         __Que esperes que et done l'enhorabona o el condol?         __No has canviat.         __Molt més del que tu et penses.         __Vull veure't.         __Doncs si que t'ho has pensat. Quedàrem a la cafeteria de l'hotel Bonavista, a la platja de Llevant. Era un dia net, l'aire era fresc, transparent. Feia bon estar i un sol replendent. A través d

haikus de Manuel Castellet

Imatge
Circunstancias Como suspiros el viento se llevó veloz las circunstancias. Caminos   Ay, los caminos dejan ver la ilusión son tortuosos. Vida Correr la vida buscar la verdadera simple razón. Tulipanes Tulipán blanco teñido de sangre tulipán rojo. Marmol Roca caliza se transforman en vida en blanco mármol. Mar Un mar bravio rompe sus olas blancas contra las rocas. Rosas Ramo de rosas llena la habitación. Está mi amor. Rojos Toda visión  conduce a llameantes  rojos cálidos.

haikús de Manuel Castellet

Imatge
HERRADURAS Lanzo herraduras con frágiles tenazas clavos doblados. PASIÓN Enhebras llama  en labios encontrados. Pasión desatas.  LUZ Corazón puro, un pensamiento vivo, su luz de otoño. CAPULLO VERDE Rápidamente marcó mi ilusión capullo verde.