Un esguard de mar blava

Víctimes de la repressió franquista(buscar) El genocidi franquista a València El documental ha estat realitzat a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de Barcelona, sota la direcció de Daniel López Izquierdo. Familiars de desapareguts, testimonis presencials dels esdeveniments succeïts a València durant la repressió i persones implicades en la investigació, donen una visió del terror viscut a València durant la repressió franquista. Catellano. El documental ha sido realizado en la Facultad de Ciencias de la Comunicación Blanquerna de Barcelona, bajo la dirección de Daniel López Izquierdo. Familiares de desaparecidos, testigos presenciales de los acontecimientos sucedidos en Valencia durante la represión y personas implicadas en la investigación, dan una visión del terror vivido en Valencia durante la represión franquista. Subido por  forumperlamemoria  el  18/01/2011 Va fer la descoberta de les fosses comunes del cementiri de València, de...

Homenatge a les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes del Cementiri de València En els 70 anys de la repressió franquista Adhesions: forumperlamemoria@nodo50.org Enguany fa 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a València i de l’inici d’una repressió que va durar anys. Aquesta repressió brutal va provocar molts milers de víctimes directes (assassinats, torturats, repressaliats, exiliats...), així com indirectes en els familiars (empobriment, fam, malalties, morts, marginació social...). Va ser una repressió tan extensa, en el nombre d’afectats i en el temps de durada, que els seus efectes arriben fins als nostres dies. Però el més dolorós és que les víctimes i els seus familiars, encara ara, 70 anys després, continuen esperant veritat, justícia i reparació integral. De manera que la ferida seguirà oberta mentre no s’aconseguisca aquesta triple reivindicació. És precisament per això que les organitzacions sotasignants reclamem el reconeixement legal de l...

El glop de sang encès d'una rosa de passió. Les notes contundents d'un piano rellisquen per sobre les escales del teclat i s'escampem pel sol, per l'aire que omple l'estança apagada. La teua mirada em crema, i després ja no sóc jo. Em fonc amb l'últim anhel de la llum del capvespre. Per què és viu el meu record. Per què no  tremola i creix i esclata i mor. El sent crepitar amarant-me de calor i d'olor a tu. Carn suau de nadó, dolça i tèbia. El so dels teus passos, menuts, com unes petites ales. La llum tènue de la matinada s'emmiralla a la llunyania de les muntanyes. S'estimen, diuen. L'harmonia d'una fragància musical de cordes, amb el seu fluir i refluir d'un mar irreal. L'aurora, el primer batec del dia que neix. El primer alè del primer bes. Un somni del que mai no es voldria despertar...Trincl!...i les ones es propaguen pel un univers fet a mida. Un pètal es desprèn negligent de la corol·la i descendeix al misteri de ...