divendres, 15 de maig de 2009

PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ




Cercle virtuós


5º "R" del cercle virtuós

Reduir


"Reduir" significa, en primer lloc, disminuir l'impacte sobre la biosfera de les nostres maneres de produir i de consumir. Es tracta de limitar d'entrada el sobreconsum i la increïble malversació que es deriven dels nostres hàbits: el 80% dels bens posats al mercat només són utilitzats una sola vegada, abans d'anar a parar directament a les escombreires! Avui, els països rics produeixen 4.000 milions de tones de residus a l'any. La producció d'escombraires domèstiques per habitant és de 760 kg a l'any als Estats Units, 380 a França i 200 kg a la majoria del països del sud. Altres reduccions són desitjables, des dels riscos sanitaris fins al temps de treball. La reducció dels riscos sanitaris huria de comportar "precauvenció" (prevenció/precaució), més aviat per la reparació- recordem que, el 2005, les farmàcies franceses van vendre 2.600 milions de capses i flascons, amb un creixement del 8 respecte al l'any anterior.



Un altra reducció necessària és la del turisme de masses. L'edat d'or del consumisme quilomètric s'està acabant. En un moment en què Richard Branson, el multimilionari britànic propietari de Vergin, vol posar el turisme espacial a l'abast de tothom, l'ortodox Finalcial Times reconeix: "El turisme serà cada vegada més considerat l'enemic públic mundial número u en matèria mediambiental." Naturalment inscrits en el cor de l'home, el desig de viatjar i el gust per l'aventura són una forma d'enriquiment personal que no s'ha estroncar, però la curiositat legítima i l'exploració educativa han estat transformades per la industria turística en consum mercantil destructiu del medi ambient, de la cultura i del teixit social dels països "blancs". El "movimentisme", la mania de desplaçar-se cada vegada més lluny(i sempre més barat), aquesta necessitat totalment artificial creada per la vida "supermoderna", exacerbada pels mitjans de comunicació i sol·licitada per les agencies i companyies de viatge i pels operadors turistics, ha de ser revisada a la baixa.


Hom pot legítiament preguntar-se si el terme "ecoturisme", definit com un turisme de masses, no és un axímoron còmplice del desenvolupament sostenible: no intenta prolongar la supervivència d'una activitaat mercantilitzada, condemnada i condemnable? La coartada que es dona d'ajudar al "desenvolupament" del Sud és fal·laciosa. Segons Artesans del Món, d'un forfet de vacances de mil euros, menys de cos-cents euros de mitjana van a parar al pais receptor.


A causa de la penuria del petroli i del desequilibri climàtic, vet aquí el que el futur ens promet: cada vegada menys lluny, cada vegada més car. En realitat, això no és dramàtic en virtut del buit i el desencantament que ens fan viure cada vegada més virtualment, mentre que realment viatgem a càrrec del planeta. Ens cal reaprendre la saviesa dels homes de temps passats: assaborir la lentitud, apreciar el nostre territori. "Abans, partir de viatge", segons Bernarrd Revel, "era una aventura plena d'imprevistos i d'incerteses, començant per la del retorn...(...) Però la majoria de les vegades, l'home arrelat restava a la seva terra natal. Un campanar al centre voltat de l'horitzó delimitava un territori suficient per a la vida d'un home. Entre mil llocs possibles, triar aquell en que l'atzar ens ha fet néixer no es pot dir que sigui una manca d'imaginació. Més aviat pot ser el contrari. No cal que ens moguem perquè la imaginació desplegui les ales."


A diferència dels 750 pobles papús, condemnats durant mil·lenis a viure tota l'experiència humana dins el limitat horitzó de la seva demarcació, cosa que no semblava fer-los patir gaire, nosaltres tenim la sort immensa, gràcies a les meravelles de la tecnologia, de poder viatjar virtualement sense moure'ns de casa. A més, l'aventurer de mena sempre podrà anar-se'n a les Seychelles amb la seua planxa de windsurf, si aquestes illes no han estat engolides pel mar...


Reduir el temps de treball, finalment, és un element essencial, que retrobarem quan tractem de la política de la lluita contra l'atur. Es tracta, efectivament, de compartir el treball a fi que tots els qui ho vulguin puguin tenir una ocupació. La reducció huria de combinar-se amb la possibilitat de canviar d'activitat d'acord amb els canvis de conjeutura o de vida personal. Segons Willem Hoogendiijk, convindria diversificar el tipus de treball. "Si, per axemple, el muntatge d'aparells de televisió constitueix la feiana principal, durant una baixada de la demanda de televisors l'assalariat es pot dedicar a una activitat agrícola, a un centre comercial de jardineria, a una activitat relacionada amb la construcció, dins el camp de l'educació, al transport, a cures de salut, a la pràctica de l'esport amb adolescents amb problemes, etc.


La majoria de la gent té aptituts que van més enllà del seu treball assalariat habitual, com es posa de manifest en tot el que fan durant el temps lliure. Malgrat que fins avui, els sindicats tendeixen a mira-les amb hostilitat, les agències de treball temporal, utilitzades tant pels empresaris com per molts treballadors- aquests últims per la diversitat de les feines proposades- són un pas en la direcció justa" N'hi hauria prou amb concebre-les amb un altre esperit.


Abans que res, es tracta de desintoxicar-se de l'addicció a la feina, un element bàsic del drama productivista. Hom no construirà una societat de decreixement seré sense recuperar les diemensions reprimides de la vida: el temps lliure per a fer els deures de ciutadà, el plaer de les activitats artístiques o artesanals de lliure elecció, la sensació del temps retrobat per al joc, la contemplació, la conversa, o simplement el plaer de viure.

dijous, 14 de maig de 2009

PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ

C
    Cercle virtuós

4ª "R" del cercle virtuós

   Relocalitzar

"Relocalitzar" significa produir localment, en la part essencial, els productes destinats a la satisfacció de les necessitats de la població, en empreses locals finançades per l'estalvi col·lectat localment. Tota producció que es pugui fer a escala local per a les necessitats locals hauria, doncs, de ser realitzada localment. Si les idees han d'ignorar les fronteres, els moviments de mercaderies i de capitals, al contrari, s'han de limitar a l'indispensable. Dins l'òptica de construir una societat de decreixement seré, la relocalització no és només econòmica. La política, la cultura, el sentit de la vida han de recobrar el seu ancoratge territorial. Així, qualsevol decisió econòmica, política o cultural que es pugui prendre a escala local ha de ser presa a aquesta escala.

dimecres, 13 de maig de 2009

L'últim ocell

de Núria Llimona


No soc aquí per historiar com poc a poc l'home s'oblidà de que era fill de la terra i de que només d'ella depèn la nostra supervivència, ensorrant inútils velles imatges, posant al seu lloc com únic símbol el progrés unit a la tecnologia, ferit en el seu orgull de descobridor científic, i atòmic, puix la química troba sol·lucions pràctiques i universals per a quasi tot... No obstant, el fum de les xemeneies metàl·liques anaven reduint lentament l'aire que respirem, la pobresa biològica dels nostres mars, el fet de tancar a un zoo, lluny del seu hàbitat natural, a molts animals per assegurar la seua supervivència.


No és fàcil exigir un aire més pur i unes aigües menys contaminades. En mans dels governants està el respecte i el futur de la diversitat ecològica i els canvis climàtics que comportaria si es veus alterada. Que els països industrials deturen amb mà dura la contaminació i deixen de ser uns depredadors en nom del progrés.


¿Qui serà capaç d'aturar el pas d'una civilització equivocada? ¿Quina força moral podrà suprimir les seus facetes calamitoses i destructives per a les futures generacions?


Potser el dia amb un nou inici es respecte l'últim ocell.


( Del Llibre DEL CRIT AL SILENCI on es recullen làmines comentades de l'autora des del 1974 fins al 1996. Hi trobem ironia, lament, protesta i un cert cinisme pessimista barrejat de cant testimonial d'un temps encara viu.)


http://www.bonnemaison-ccd.org/expoItinerants2.html

dimarts, 12 de maig de 2009

PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ


Cercle virtuós


3ª "R" del cercle virtuós

Reestructurar

" Reestructurar" significa adaptar l'aparell de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors. La reestructuració serà més radical en la mesura que més hagi capgirat el caràcter sistèmic dels valors dominants. Es troba ací en qüestió l'orientació vers una societat de decreixement. Això porta als temes concrets de la eixida del capitalisme, que examinarem al seu moment, i de la reconversió d'un aparell productiu que s'ha d'adaptar al canvi de paradigma.


Redistribuir. La reestructuració de les relacions socials és ja de per si una redistribució que comprèn el repartiment de les riqueses i de l'accés al patrimoni natural entre el nord i el sud i a l'interior de cada societat entre les classes, les generacions i els individus.


La redistribució tindrà un doble efecte positiu en la reducció del consum. Directament, reduint el poder i els mitjans de la "classe consumidora mundial" i especialment els de l'oligarquia dels grans depredadors. Indirectament, disminuint la incitació al consum ostentador. El desig de consumir es deu menys, en efecte, segons l'anàlisis clàssica de Thorstein Veblen, a l'existència d'una necessitat que al desig d'afirmar el propi estatut imitant el model dels qui són just a sobre nostre.


Les relacions de la redistribució nord/sud plantegen enormes problemes. Al nord hem contret, respecte al sud, un immens "deute ecològic". Començar a "reemborsar-lo" reduint la nostra predació seria una obra de justícia. Es tractarà, com veurem, no tant de donar més com de sostreure menys.*


La petjada ecològica (que es pot detallar per tipus d'activitat o de consum) és un bon instrument per determinar els drets d'opció de cadascú. Hom pot imaginar "mercats" d'aquests drets a diversos nivells per afavorir els intercanvis de porcions i de permisos per a consumir. No es tracta, naturalment, de "mercantilitzar" encara més la natura, sinó d'introduir la flexibilitat en les formes de gestió dels seus límits. El repte, com en tot, és passar a l'acció.


* "Això que hom anomena el deute ecològic dels països rics en relació amb els països pobres: els primers "manlleven" ( sense pagar, ja que no hi ha fortes taxes) enormes superfícies de recursos naturals, terres de cultiu, boscos, als països del Sud. I hi exporten la seva contaminació, almenys aquella que no coneix fronteres, començant per la dels gasos d'afecte hivernacle."
WWF, informe Plenète vivante 2006,pag 25.

Memòries de la desmemoria 30

setembre 1987 cap 30


Fa uns dies vaig rebre una targeta postal de Bertino, el comandant de vaixell mercant, des de l'illa Martinica. Quin detall. Em va fer pensar que el nostre pacte d'amistat funcionava. Després aquella primera "cartolina" en vingueren d'altres. Precioses, amb unes breus paraules carregades d'afecte.


La Pepa ens va invitar a la inauguració de la botiga on treballa ara. Es tractava d'una tenda de regals, luxosos i cars...Sumptuosa, ubicada en un del carrers més cèntrics de la ciutat. Ens va fer anar-hi a la Tina i a mi perquè admiràrem com s'havia quedat de bé, gràcies a la seua col·laboració. I potser perquè el seu cap li suggerí que dugués amigues- a les dones, com és sabut, se'ns adjudica una funció decorativa en certes ocasions...-. A la festa s'havien invitat alguns amics, coneguts i possibles clients, és clar. Ella s'havia encarregat de enviar les invitacions i es trobava al seu element, per fi havia trobat un marc digne de l'excel·lència de la seua persona. A mi aquestes reunions no em fan gràcia, no s'avenen amb el meu caràcter, em trobe incòmoda; però atès que acabava d'arribar a la ciutat i a penes coneixia a algú, no em convenia desairar-la. A més ens va presentar a la Marga, una seua amiga de Madrid, de la que ja ens havia parlat, que es trobava treballant temporalment a una empresa d'exportació de mobles d'estil.


L'ambient s'anava animant. Moltes presentacions d'alguns "amics", sense parella... Anaven bambant amb la beguda a la mà i un somriure congelat. Un parell de cambrers, molt obsequiosos, tothora ens oferien un altra copa. S'hi van acostar tres o quatre subjectes, de la nostra edat més o menys, que anaven d'homes de món, amb els que iniciarem una mena de diàleg per a morses. Al cap d'una estona em sentia surar en una boira daurada on tots somrèiem i parlotejaven sense solta ni volta.


Dues o tres copes més tard la situació es trobava en punt mort i començava a avorrir-me, així que vaig comunicar-los la meua intenció de retirar-me. Protestes generals i la tòpica xorrada de: "la nit és jove!". Algú va proposar anar a un altre lloc a prendre'n un altra, de copa. Hi havia una parella dels suposats amics, que em va cridar l'atenció. Un d'ells tenia aspecte d'intel·lectual, amb les ulleretes rodones al estil de John Lenon i no parlava a penes, en cavi el seu acompanyant, un homenet gris, no parava de xarrar, semblava que tinguera incontinència verbal i fumava àvidament. Em recordarem Epi i Blas.


¿Com vaig acabar a la platja, sola, amb aquesta parella de baines? encara no m'ho puc explicar. Ens vam demanar un gintònic i seguirem vacil·lant a tres bandes una estona més. De tornada em vaig adonar que la veu del Lenon era pausada i profunda. Se'm va encendre la llum roja.

PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ


Cercle Virtuós

2ª "R" del cercle virtuós

Reconceptualitzar




El canvi de valors comporta una altra mirada sobre el món, per tant, una altra manera de copsar la realitat. Re-conceptualitzar, o redefinir/ redimensionar, s'imposa, per exemple, per al conceptes de riquesa i pobresa, però també per a la parella infernal, fundadora de l'imaginari econòmic, raresa/abundància, que és urgent de desconstruir. Com ho ha mostrat molt bé Ivan Illich i Jean-Pierre Dupuy, l'economia transforma l'abundància natural en reresa mitjançant la creació artificial de la mancança i la necessitat a través de l'apropiació de la natura i la seva mercantilització. Última il·lustració del fenomen: després de la privatització de l'aigua, l'apropiació de la vida, en particular amb els organismes genèticament modificats (OGM). Els pagesos són així desposseïts de la fecunditat natural de les plantes en benefici de les empreses agroalimentàries. "La imaginació al mercat", remarca Bernard Maris, "és incommensurable. Com un cucut, s'instal·la a to arreu on és gratuït. Exclou els uns dels altres, estampilla la gratuïtat, li posa logos, marques, peatges i tot seguit la revén." Aquesta raresa postulada pels economistes esdevé una profecia autorealitzadora, i no podrem sortir de l'economia sense afrontar el repte de la desaparició dels recurs naturals.

dilluns, 11 de maig de 2009

Despertar


Al bell mig de l'estany

vaig llançar l'anell.

Ara sóc lliure.

PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ

Cercle virtuós


1ª "R" del cercle virtuós: Reavaluar



Vivim en societats que es basen en vell valors "burgesos": l'honestedat, servei a l'Estat, la transmissió del saber, la feia ben feta, etc. Tanmateix "aquest valors, amb tota evidència, han esdevingut irrisoris (...) només compta la quantitat de diners que hom s'ha embutxacat, poc importa com, o el nombre de vegades que hom ha aparegut a la televisió." Per dir-ho d'un altra manera, amb Dominique Belpomme, els "dessotes" del sistema revelen "una megalomania individualista, un refús de la moral, un gust pel confort, un egoisme."


Immediatament es veu quins són els valors a promoure, els que haurien d'anteposar-se als valors( o absència de valors avui dominants. L'altruisme devia de prendre el lloc a l'egoisme, la cooperació a la competició desenfrenada, el plaer del lleure i l'ethos del joc a l'obsessió pel treball, la importància de la vida social al consum il·limitat, el local al global, l'autonomia a l'heteronomia, el gust per la feina ben feta l'eficiència productivista, el raonable al racional, el relacional al material, etc.


"Afany de veritat, sentit de la justícia, responsabilitat, vida de l'esperit: vet aquí els valors que hem de reconquerir a tot preu, ja que són la base de la nostra puixança i la salvaguarda per al futur."


El filòfof John Dewey ja denunciava la "cultura pecuniària" i acusava la institució escolar de lliurar l'infant al món de la competició en comptes de ser un laboratori de ciutadania. Què hauria dit si hagués conegut l'actual societat de la comunicació, amb els seus excessos de manipulació a través de la publicitat? "Igual que no es veu com una "societat de consum" podria persistir en la seua essència si era formada per ciutadans de costums ascètics que portessin una vida monacal", escriu François Brune, "tampoc no és imaginable una societat del decreixement que funcione amb individus que en la profunditat reflexa dels seus impulsos espontanis restessin afaiçonat per l'imaginari i pel "mode de vida" de la societat de consum"".


Per damunt de tot, cal passar d'una creença en la dominació de la natura a la recerca d'una inserció harmònica. Reemplaçar l'actitud del depredador per la del jardiner...Per als cristians acoligistes, és l'onzé manament:"Respectar la natura en tant que creació divina".


La fantasia tècnica i prometeica d'una artificialització de l'univers és una forma de rebuig del món i de l'ésser.