dimarts, 10 de març de 2009

Cerezos en flor

Una pel·licula de Doris Doörrie


Esta també l'afegisc al llistat de les meues cintes més estimades. Després de llegir l'entrevista amb el director m'he subratllat unes poques línies. El tema, la fugacitat, és un tema inesgotable -diu- que ningú volem acceptar. L'única constància és saber que res no és constant, i que res mai no roman com és. Qui no hem perdut alguna oportunitat, algun afecte, alguna persona estimada, algun moment de felicitat...això ens sembla inacceptable. Voldríem evitar-ho... i no pot ser; malgrat que saben que l'única certesa és la incertesa, cosa que ens causa molt sofriment.


Anem per la vida amb la intenció de capturar els moments , tots els moments que tenen per a nosaltres un contingut, sobretot, afectiu. Este film també tracta de l'amor, que, al meu entendre, és l'aspecte més important en la vida de la persona. Hi ha que donar a l'amor-diu- l'oportunitat de revelar-se en el seu màxim dolor i esplendor. Però també té un temps, una finitud.


Els japonesos seuen baix els cireres flor perquè bellíssims; tant com és de dolorosa la seua curta durada. Per això la gent els vigila, perquè s'hi perd el moment exacte, han d'esperar molt de temps, a vegades tota la vida, A l'amor, com als cirerer, s'hi ha de donar l'oportunitat de florir.


Sovint ens passa, que -com a Rudi, el protagonista- seguim negant eix moment. Es una reflexió vibrant sobre els tres temes centrals de l'existència humana, l'amor, la vida i la mort, que captiva i emociona.