Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de març 30, 2008

LES ILLES de Vicent Andrés Estellés

Imatge
Ai la corranda de les illes
les verdes filles de la mar
s'agronsaven als balancins

la gavina de bon matí se'n fuig de l'illa
va reviure el nocturn epitalami
de leda amb l'illa sobre els llençols blancs

tenia tot l'eixovar fet
amb les inicials brodades a mà
ben estovat dins els calaixos de la còmoda


quin perfum conjugal de la terra de taronges
anuncia les illes
i ataranta i atreu els navegants

em muir per una illa
que no vol saber res de mi
cante a popa en la nit de la mar

de sirenes de mariners
ah conta'm illa tots els teus amants
i aquell grumet que es va matar per tu

illes oh illes totes a floretes
quina vivacitat de colors
donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents

aquell tic tac de cor dels fars
fotografia en la nit
tots els vaixells que arriben amb els nàufrags en tones

les illes de la mà dels arxipèlags
tots els matins anaven a l'escola
mossegaven el llàpis mirant per la finestra

la una illa que servia a londres
li va caure el servei en ter…
Imatge
un moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
¿és de debó que eivissa s'ha casat?
Imatge
He estimat molt una illa
ella volia ésser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera
Imatge
M´he enamorat d'una illa
però ella no em fa cas
em moriré de mala seguida.

Les illes Vicent Andrés Estellés

Imatge
si jo fos ric faria
col.lecions d'illes
les trauria al balcó com cantarien.

Les Illes Vicent Andrés Estellés

Imatge
La mar floria
en roses en magranes
en cistelles verdes ai com floria

Les illes, Vicent andrés Estellés

Imatge
Illes de cap al tard
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres.

Autorretrats de Llum

Imatge

Memòries de la desmemòria 01

Imatge
Autora: Brooke Shaden






dimecres, 2 de febrer, 1987

Quants plans deturats, quantes coses per fer, petites coses que guarden el seu temps, impertorbables, mentre que envellixen, com tot, com tots, a casa, a l'escola... eixes coses que sempre poden esperar, unes cartes per escriure... unes visites per fer. Irene em tocà ahir des de Madrid, preocupada pel meu silenci. Les paraules se'm queden curtes; potser per això en les etapes més fosques m'empare en ell.

Ahir diumenge vaig eixir amb Alba i anàrem a un pub. Per a ella tot és bo i positiu, sembla que ha arribat al "nirvana"- em dic per a mi-.De seguida faig una valoració més justa. Ella, després de tota una vida de dificultats, ha assolit un equilibri per a mi impensable. Es mereix admiració i el respecte. En aquells moments la nostra conversa s'iniciava vacil.lant; aquell escenari ens resultava estrany, solíem veure'ns al seu estudi …

Memòries de la desmemoria- Pròleg

Quan passe el temps i les coses canvien potser ja no recorde el que passa ara, tal vegada el meu cap estarà ple de boira i no sia capaç d'enfilar uns rengles...He desitjat tant perdre la memòria per no recordar tots allò que em fa patir...Tant els ho he demanat als deus, que ara tem que el meu prec haja sigut escoltat i tots els dies de la meua vida esdevinguen com una gran taca de tinta. Tinc por de perdre el meu passat, és l'únic que tinc. Per això he d'escriure, ací, en el silenci de la meua habitació, mentre veig enfosquix-se les vesprades cada dia i com davallen vestides de dol cap a la nit. Jo sé que, almenys així, podré salvar quelcom d'aquest naufragi. Mentres puga. He d'intentar-ho si més no. Sóc conscient que de vegades, sotragada per la força de les meues emocions, les paraules seran embastades a orri, per bé que intente reflectir la realitat, amb el temps dubtaré si he estat fidel al meu propòsit. D'altres no tindré el coratge de ser sincera...de se…