Un esguard de mar blava

Ai la corranda de les illes les verdes filles de la mar s'agronsaven als balancins la gavina de bon matí se'n fuig de l'illa va reviure el nocturn epitalami de leda amb l'illa sobre els llençols blancs tenia tot l'eixovar fet amb les inicials brodades a mà ben estovat dins els calaixos de la còmoda quin perfum conjugal de la terra de taronges anuncia les illes i ataranta i atreu els navegants em muir per una illa que no vol saber res de mi cante a popa en la nit de la mar de sirenes de mariners ah conta'm illa tots els teus amants i aquell grumet que es va matar per tu illes oh illes totes a floretes quina vivacitat de colors donava gust la vida i pelava la taronja amb les dents aquell tic tac de cor dels fars fotografia en la nit tots els vaixells que arriben amb els nàufrags en tones les illes de la mà dels arxipèlags tots els matins anaven a l'escola mossegaven el llàpis mirant per la finestra la un...

un moribund us prega encara amb un fil de veu parleu-me de les illes ¿és de debó que eivissa s'ha casat?

He estimat molt una illa ella volia ésser lliure i no es volia casar alegre i graciosa com una palmera

M´he enamorat d'una illa però ella no em fa cas em moriré de mala seguida.

si jo fos ric faria col.lecions d'illes les trauria al balcó com cantarien.

La mar floria en roses en magranes en cistelles verdes ai com floria

Illes de cap al tard com us enyore llimes i taronges volaven les parres.

                                                            Autora: Brooke Shaden dimecres, 2 de febrer, 1987 Quants plans deturats, quantes coses per fer, petites coses que guarden el seu temps, impertorbables, mentre que envellixen, com tot, com tots, a casa, a l'escola... eixes coses que sempre poden esperar, unes cartes per escriure... unes visites per fer. Irene em tocà ahir des de Madrid, preocupada pel meu silenci. Les paraules se'm queden curtes; potser per això en les etapes més fosques m'empare en ell. Ahir diumenge vaig eixir amb Alba i anàrem a un pub. Per a ella tot és bo i positiu, sembla que ha arribat al "nirvana"- em dic per a mi-.De seguida faig una valoració més justa. Ella, després de tota una vida de dificultats, ha assolit un equilibri per a mi impensable. Es mereix admiració i el re...

Quan passe el temps i les coses canvien potser ja no recorde el que passa ara, tal vegada el meu cap estarà ple de boira i no sia capaç d'enfilar uns rengles...He desitjat tant perdre la memòria per no recordar tots allò que em fa patir...Tant els ho he demanat als deus, que ara tem que el meu prec haja sigut escoltat i tots els dies de la meua vida esdevinguen com una gran taca de tinta. Tinc por de perdre el meu passat, és l'únic que tinc. Per això he d'escriure, ací, en el silenci de la meua habitació, mentre veig enfosquix-se les vesprades cada dia i com davallen vestides de dol cap a la nit. Jo sé que, almenys així, podré salvar quelcom d'aquest naufragi. Mentres puga. He d'intentar-ho si més no. Sóc conscient que de vegades, sotragada per la força de les meues emocions, les paraules seran embastades a orri, per bé que intente reflectir la realitat, amb el temps dubtaré si he estat fidel al meu propòsit. D'altres no tindré el coratge de ser sincera...de s...