Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de novembre 22, 2015
Imatge
Cròniques personals


09

No va haver festa. Les cubanes eren de féina a les Illes. Per segona vegada ho deixarem estar. Dóna pena, sembla que el meu vell desig romandrà insatisfet.
Vaig conèixer a "Walther" el portugués... Té cert encís però crec que això és tot. Segurament ja no ens tornarem a veure. A Eugènia l'ha deixat transposta. M'agrada?. Sí, té un físic atractiu, tot i que parla un español molt rudimentari i les seues maneres pequen d'àspres...Està tot per veure.
Dilema, passar-me'n o no a Secundària. A mi l'alumnat que més m'agrada són els pàrvuls...Sí, però hi han especialistes...Ara a l'Escola Pública també han arribat les especialitats. Després de quatre lleis d'educació quina més dolenta, els polítits de torn no podem resistir la temptació de controlar l'Escola... Fins fa quatre dies be que els importava "un rave" l'escola i qui l'inventà. Buf! em posen de mala gaita. Haver passat mitja vida dedicada a l'e…
Imatge
Cròniques Personals
08


Sé que deuria escriure cartes, sé que deuria telefonar a algunes persones... Ara que ja ha acomençat el curs, la vida reprén el seu ritme frenètic, sempre manca temps...o ganes. El Dr. Llorens està ingressat. Pateix del cor, jo no ho sabia. Sent una vaga culpabilitat, com si d'alguna manera lí hagués fallat...com que em va dir que li toqués i no ho vaig fer...Sé que no tinc motius per sentir-me així o potser sí, no ho sé. Les persones no podem fer tot allò que els altres esperen de nosaltres. De vegades, sense un motiu determinat, per una resistència inconscient...no se sap...Després un dia la vida s'acaba i un no ha pogut arribar a temps, a eixa persona que tanta gratitut t'ha inspirat, a eixa carta o a eixa telefonada.
La mort ha de ser quelcom així...
Potser el secret siga simplement viure les possibilitats de cada moment. Aquest pensament em tranquil·litza. Sóc de l'opinió que atès que no podem arribar a tot...cosa que seria desitjable, m'est…
Cròniques Personals

07


Acaba d'anar-se'n Viçentina, no es troba bé. L'hi he recomanat que vaja al metge, té simptomes d'ansietat i depressió. M'ha contat una història molt divertida, semblava la trama d'una novel·la, però era realitat. Costa de creure.
I demà el gran dia. Ja m'he preparat la roba, com quan anava el col·legi. Son hàbits antics però molt útils. Ara no sé exactament a quina hora començarà el claustre. Millor serà arribar a les nou en punt. Les males estones, quan més prompte, millor.
He tornat a la meua habitació. Curiosament sembla que hui no hi ha tant de rebombori, i també que el temps molt o poc va refrescant. És un plaer viure sense estar contínuament mullada de suor...Són ja les 12, mitjanit, i no tinc ganes d'anar-me'n al llit. Es nota que he fert una bona sesta. El secret està en posar-me els taps a les oïdes...si ho hagués sabut abans...
Escric perquè vull agafar l'hàbit. Ja van venint-me les idees. He pensat en enviar una co…
Cròniques personals

09

No va haver festa. Les cubanes eren de féina a les Illes. Per segona vegada ho deixarem estar. Dóna pena, sembla que el meu vell desig romandrà insatisfet.
Vaig conèixer a "Walther" el portugués... Té cert encís però crec que això és tot. Segurament ja no ens tornarem a veure. A Eugènia l'ha deixat transposta. M'agrada?. Sí, té un físic atractiu, tot i que parla un español molt rudimentari i les seues maneres pequen d'àspres...Està tot per veure.
Dilema, passar-me'n o no a Secundària. A mi l'alumnat que més m'agrada són els pàrvuls...Sí, però hi han especialistes...Ara a l'Escola Pública també han arribat les especialitats. Després de quatre lleis d'educació, quina més dolenta, els polítits de torn no podem resistir la temptació de controlar l'Escola... Fins fa quatre dies be que els importava "un rave" l'escola i qui l'inventà. Buf! em posen de mala gaita. Haver passat mitja vida dedicada a l'…
                     Cròniques personals


                           06

Aquestes son les primeres paraules que escric amb la meua ploma, una MONT BLANC!!! atès que m'agrada tant escriure crec que ja anava sent hora de ternir una bona ploma. Bo, jo crec que escriu molt bé i em trobe molt i molt contenta. Per a mi és un fet simbòlic...és com si hagués aconseguit la majoria d'edat pel que fa a l'escriptura...quin goig! Ara no tinc escusa per no escriure, així que ja em puc posar al tall.
I escriuré, escriuré moltes coses...Això diu el llibret que l'acompanya.
" Deixe que el seus pensament brollen lliurement, expresse els seus sentiments i trobe el seu propi mitjà personal d'expressió, aquesta és la filosofia dels articles d'escriptura de Montblanc".
És tot una provocació!
Em sent con una xiqueta el dia en dia de Reis. Tinc tantes ganes d'escriure que no sé per on començar...Recorde que quan preparava l'ingrés a batxillerat elemental, vaig tenir a les me…
Cròniques Personals


05


Acabe de tornar de Titaguas. He estat amb Eugènia. Dos dies intensos. El paisatge és impressionant. Vam pujar al castell d'Alpuente... el que hi resta. El poblet molt bonic i ben conservat. Els carrers empinats, les balconades, plenes de plantes, la gent, amable...La meua enyorança del poble, on vaig passat els primers anys...Jo sóc de poble.
Eugènia em convidà a dinar a un restaurant, menjar de la terra, olleta, amanida, i embotits "de la horza". Feia temps que no em permetia aquests luxes, en tots els sentits...Després, a la baixada, de lluny vam sentir sonar una guitarra...Era el tio José, un vellet de prop de vuitanta anys acompanyat de la seua dona, desdentada com ell, i una altra veïna. Ens va dir que s'estimava més estar- s'hi tocant el laut que anar-se'n al bar. Tocava depressa, sense donar-li el temps a les notes...semblava impacient. L' Eugènia i jo provàvem de seguir-lo cantant, fins i tot ella es marcà unes passes de dan…
Cròniques personals

04

La Setmana que vé em dedicaré a eixir un poc, aniré a Peníscola, que encara no hi conéc i diuen que és una ciutat preciosa. Hui ha vingut la Rosa a portar-me una comanda. La he vist prou envellida però simpàtica i amable...potser una mica més empatxosa,...què farem?. Van les dotze de la nit i no refresca...La xicalla també se'n va a dormir. El partit del València - Madrid no sé com ha acabat, però es senten els qüets. Ara, que açí, si ha perdut, es tiren igual; són així... criden i fan avalot tant si guanyen com si no.
Mentrestant em torque la suor de la cara, del coll...redeu, quin estiuet!. I això que hui ha fet un dia més minset...corria el vent...No puc suportar la calor, de mai, m'esgota, em deixa feta una bleda. A la terrassa, després de tanta preparació, no es por estar. M'he adobat amb loció repelent just fins on no hi havia arribat. Borts, més que borts...es desesperant! clar que amb tantes plantes, altes temperatures i tanta humitat no sé com …