Memòries de la desmemoria /cap 113

Ischia, 12 d'agost 1992 Hi ha mestres que saben ensenyar però no saben aprendre. El mestre que només sap ensenyar i no sap aprendre no és un bon mestre. Concha Buika (Palma 1972) Quan vaig obrir les portes del balcó de la habitació i vaig contemplar el paisatge amb la llum del matí, em vaig quedar corpresa. L'illa era una muntanya prou empinada, que s'obria i aplanava en la base, poblada de pins i voltada de platges. Quina preciositat, el mar era una immensa maragda. Un castell imponent s'endinsava en el mar. Després vaig saber que va ser construït feia cinc-cents anys, quan Nàpols i Sicília pertanyien a la Corona Catalano-Aragonesa. El nucli urbà ocupava la base de l'illa, prop de les platges. La ciutat amb carrers irregulars i empinats s'obria com una flor vora el mar. A la banda de l'interior la població vivia en cases d'horta, molt semblants a les nostres, protegides per estacades que marcaven el límit de cada propietat, a la qual s...