Un esguard de mar blava

Octubre 1987 cap 31 Quan vaig tornat del viatge vaig haver de mamprendre l'apartament que encara hi era a mitges. M'havien instal·lat el telèfon, sí, però encara hi era pendent, entre altres coses, que el llanterner fes la seua entrada triomfal per instal·lar la rentadora, l'escalfador i el rentaplats... Revisar la instal·lació i funcionament general...El fuster...una altra història. Havia de col·locar-me totes les lleixes que calien per desar els llibres que n'eren un grapat. Em va agradar aquell espai buit i obert, amb l'única separació del bany, i decidí deixar-lo tal com era. De mobles me'n calien pocs, una taula de treball ran del celobert i una altra per menjar; un llit, l'armari de la roba i la petita cuina amb forn i tot . No necessitava molt més. El primer dissabte després del viatge me'n vaig anar a mercat. del barri. Havia de trobar-hi algunes teles per confeccionar les cortinetes a fi de matisar la llum, massa intensa en algune...

Setembre, 1987 cap 30 La meua entrada al centre educatiu on m'havia traslladat no va ser ni remotament triomfal. Alguna gent del claustre em feren la creu. Jo era la de 'Valencià', un pecat absolutament imperdonable, fins al punt que algunes companyes del claustre em negaren la paraula. Bo, no es que em feren plorar sinó que em donarem la mida de qui eren elles. En fi, no era el millor dels mons possibles però era el que hi havia, i almenys un parell de cursos me'ls hi havia d'empassar abans de demanar el trasllat. Sort que al meu petit palau, un àtic de seixanta metres quadrats amb vistes al mar, era la reina del mambo. Tenia una bona terrassa que de seguida vaig omplir de jardineres amb geranis. En tenia de diversos colors, d'ataronjats, de vermells i de color rosa i blancs que m'hi recordaven a la flor de l'ametller, de les que tant vaig gaudir durant la meua infància. Semblava que havien arrelat. Li vaig comentar a l'Anna, companya de cic...