divendres, 25 de maig de 2012

Uriel Beltran (SI)

Roda de premsa sobre la reunió amb Mas pel pacte fiscal. 24/0512

Mas ha preguntat ha Solidaritat com començaria el procés cap a la independència


dijous, 24 de maig de 2012

DEU COSES QUE ENCARA NO SAPS DE LES DONES

  Per Nieves Àlvarez


 1 Yves Saint Laurent deia que no hi ha peça més bonica que puga vestir  a  una dona que els braços del seu amant. ¿A què esperes?


  2 Un somriure en el nostre rostre no representa una absència de problemes,
sinó l'habilitat de ser feliç per damunt d'ells.


  3 Sí, és veritat que estem acostumades a que ens diguen floretes. Precisament per això mai no deveu deixar de fer-ho.


  4 De vegades el sexe cibernètic pot ser molt emocionant, així que ves-te'n al sofà del l'altre quarto i xateja amb mi.


 5 Si ja no vos diem tant que vos volem, és que ja no vos volem tant.


 6 No ens hi dona gelosia que les nostres amigues vos miren amb ulls de gata, ens fastidia que sigueu vosaltres els que sembleu xaiets degollats.


 7 El nostre silenci és pitjor que les paraules.


 8 Oscar Wilde deia que a les dones no hi ha que intentar entendre-les, tan sols estimar-les.


 9 Quan una dona demana el divorci de un cos, ja s'ha divorciat de l'ànima de fa temps.


 10 Quan conte els meus problemes, vull que la meua parella m'escolte, no
 que em done solucións, ni tan sols la seua opinió.




Evidentment subscric aquest ingeniós decàleg formulat per una dona que reunix, entre 
d'altres qualitats, bellesa i intel·ligència.

dimarts, 22 de maig de 2012

Cada dia, un compte

Una fotografia, de Sergi Pàmies.


Foto: LlumS
En aquest lloc sense ombres ni horitzó cadascú parla un idioma diferent i, tanmateix, tothom s'entén. La primera impressió és que ningú no treballa, potser ja no cal. Tots baden, somriuen, es miren els anells, es lamenten o reflexionen sobre com podien ser les coses si encara hi fossin a temps. Fins ara ningú no me n'ha sabut dir res, de l'A. Quan els ensenyo la fotografia on apareix damunt d'un poni, dos anys abans de l'accident, em feliciten per tenir un fill així, però ningú no el coneix ni l'ha vist mai. Estic impacient: ara que he escurçat la distància que ens separava, em fa por no trobar-lo.  Que la vida sense ell no pagava la pena, he tingut massa temps per comprovar-ho. Ara, per contra, m'adono que estar-me aquí sense ell  serà encara pitjor. Per això insisteixo fins que de tant assenyalar la fotografia amb el dit, s'han anat esborrant uns trets que, a hores d'ara, deuen haver canviat. D'ençà que he arribat, no he vist ni cementiris ni xemeneies. Aquí no es fa mai de nit  i el sol tampoc no surt, de manera que no sé si el sol avança, retrocedeix o s'estanca. Això explicaria que encara no l'hagi trobat: potser tenim calendaris i rellotges diferents. Vull creure que, quan em vegi, d'entrada s'endurà una sorpresa i que, passat el primer impacte, l'alegria de tornar-nos a veure serà més forta que el dolor d'imaginar tot el que he hagut de fer per arribar fins aquí.