Memòries d'una mestra
Introducció Fa temps que vaig deixar l'escola. Quan vaig rebre el comunicat mijançant es posava punt i final a la meua carrera de mestra, de sobte vaig sentir un alleugerament, per les meues patologies. Havien arribat a un punt que totes elles en conjunt formaven una combinació realment alarmant. Fins a l'estrem que llegia una y altra vegada el dictamens dels metges i em sorprenia a mi mateix…Quan treballes en aquesta professió i tant de temps, la fi del trajecte sempre es veu molt lluny, a tal punt que sents que no acabaràs mai. Han passat molts any des que vaig deixar el col·legi, els alumnes de la meua tutoria i els altres que hi eren al primer cicle de Secundària, als quals impartia la meua especialitat de català-valencià també. Això deia el dictamen dels metges, encara que no m'ho acabava de creure. Vaig haver de dir-ho a l'alumnat, i a mi mateix i moltes, moltes vegades fins interioritza-ho. "No t