Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de maig 18, 2008

Memòries de la desmemòria cap 07

Imatge
dijous, 16 de febrer 1987

Aquest és el dia de...no és cosa de riure. Tenia hora amb una neuropsiquiatra de la companyia. Primera visita. La vaig escollir del llistat per ser dona. Ahir li digué a Malena que m’acompanyés. Mentre fèiem temps a la sala d’espera reïem, com solem fer, per qualsevol niesa, de nosaltres mateixes, de res. Després d'un parell d'hores ens van fer passar a consulta. Una vegada assegudes a les butaques em vaig limitar a contestar-li automàticament a les dades que em demanava. Després li digué que tenia dificultat per a dormir des de feia anys. Que aquest era el motiu d’haver acudit a la seua consulta. Llavors a contrapèl se’m va endinsar en la meua història. Em va demanar que li expliqués l’ambient familiar- amb açò no hi havia comptat- Explicar-li-ho era força complicat, o bé no em sentia amb ànims per fer-ho. A més no hi havia anat a contar històries... Ja n’ havia tingut prou i sobrat amb l’anterior tractament amb el doctor Vendrell. La nostra relaci…

Després de 40 anys recital de Raimon a Madrid

Imatge
Dijous 22 de maig a les 9 de la nit, a la facultat de medicina de la Complutense, va actuar Raimon dins el cicle dedicat a Maig del 68. Trobareu més informació a la Web. L' he escoltat aquest matí entrevistat per Catalunya- radio, i ha estat una magnífica ocasió de retrobar a aquesta gran persona que amb la seua actitud, la seua obra i la seua gran coherència ha contribuït al despertar de la nostra consciència de poble. Des de que el vam conèixer, quan va eixir el seu primer senzill, "Al vent", va ser per a mi i per a molta gent, que visquérem en pròpia carn els esdeveniments d'aquella època- darrers anys del franquisme-una figura emblemàtica i molt estimada. Hui, en sentir la seua veu , en captar la seua senzillesa de 'home contingut i ponderat que és, m'ha vingut a la memòria la immensa tasca, que ell amb ad altres, iniciaren en aquells moments i que determinarien la vocació professional i personal de molts i moltes de nosaltres.
Des d' aqu…
Imatge
¿LES PARECE CONOCIDA LA SITUACIÓN?Señores no es ALZHEIMER

Amigos , atención.........
Señores no es ALZHEIMER, así que no se preocupen y hagan sólo una cosa a la vez, y verán como mejora su atención, vean por qué se los digo:

Me diagnosticaron SADAE ( Síndrome de Atención Deficiente Activado por la Edad).
A mi se me manifestó así:

Decido lavar el coche. Al ir al garaje, veo que hay correo en la mesa de la entrada.
Decido revisar las cartas antes de lavar el coche. Dejo las llaves del coche en la mesa, voy a tirar los sobres vacíos y la publicidad en la basura, y me doy cuenta de que el cubo de la basura está lleno.
Decido dejar las cartas -entre las que hay una factura de AVEGARZAS- en la mesita y sacar la bolsa de basura afuera. Entonces pienso que, ya que voy afuera, puedo pagar la factura con un cheque y dárselo a la Sra. que cobra que vive en la misma calle, a dos casas de mi puerta.
Saco del bolsillo el talonario y veo que queda solo uno. Decido ir adentro a buscar otro …

nomades... de Lía Schenck

Imatge
Los nómades tienen muchas
tareas en común
Una de sus tareas es hacer que
las esferas de sus relojes
permanezcan perpendiculares a los
astros y hacer que los astros
permanezcan horizontales a los
sueños y hacer que los sueños
permanezcan verticales al corazón
del hombre.

Crònica de la tendresa (V)

Imatge
De vegades em semblava que tots els dies eren iguals... Com ara aquells, de vesprades grisenques i piular de teuladins jovenets. Dies boirosos de cels estampats de nimbes que viatjaven a càmera lenta, per la llunyana pantalla del cel. D’un sol giradís que arribava i s'amgava tan sols aplegar. Les primeres mosques, mig atabalades ja perquè els dies eren freds, volaven intermitents. L’Illa era daurada pel sol de gener. A un racó del pati seia al banc mentre recolzava el cap contra el mur, tancant els ulls. Mig abaltida sentia la cridòria de les criatures que no em deixava dormir...ai, amb la son que tenia; em sumia, però, en una leu inconsciència com una boira tènue on es barrejaven les imatges amb la plaent escalfor del sol i les veus. De vegades aquestes pujaven d’intensitat fins que em retornaven, sobtada, a la realitat, fent-me perdre la dolça sensació de pau que havia gaudit per uns moments. Ara la menu…