divendres, 8 de juny de 2012

La doctrina del xoc de Naomi Klein


Aquest és el títol del llibre de Naomi Klein, que vaig llegir l'estiu passat des de la primera pàgina fins l'última. Era el primer llibre d'aquesta autora que encetava. Per bé que m'havien recomanat l'anterior "Logos".
Bé, M'ho vaig prendre en tranquil·litat perquè hi tenia set-centes pàgines, crec recordar, i tenia temps per davant.


 Després de les primeres pàgines, però, em vaig quedar corpresa. L'autora presentava una documentació exhaustiva, ben sistematitzada i esposada d'una forma amena. El llibre pertanyia a la biblioteca de la Universitat de València. Doncs bé, quan vaig entrar en matèria ja no vaig poder deixar-lo. Aquella obra de Klein responia d'una manera coherent a les moltes preguntes que a mi em quedaven en l'aire. Es clar que jo no puc fer una crítica formal d'un volum d'aqueix pes d'investigació política. Només puc dir que a mesura que hi llegia anava encaixant a dintre del meu cap les peces del trencaclosques, que fins a aqueix moment representava per a mi la història i la política internacional de les darreres dècades. Ho diré d'altra manera, els retalls d'informacions, moltes d'elles contradictories, que m'anaven arribant a través dels mitjans de comunicació, em resultaven fastigosos perquè, en no poder embastar-los, se'm quevaven dispersos i inútils i fis i tot em creaven una penosa sensació d'impotència. Els presos de Guantànamo, les dictadures en centre i sud Amèrica promogudes pels Estats Units amb el seu braç implacable, la CIA...Tot allò, com dic, i moltes coses més anaven prenent forma en completar els meus dades inconexos amb la informació que la Klein anava lliurant-me. En fi, evidentment no pretenc fer un resum del llibre, això ho deixe per als professional, gent entesa i molt lletrada, capaç d'expressar amb més audacia, el que a mi em brolla d'una manera dilectant i sense pretencions.


Aquella lectura va canviar la meua visió del món i de la història contemporània. La Klein manejava uns arguments que a mi, més d'una manera intuitiva que racional potser, em semblen irrefutables, però d'una consistència absoluta. Vaig tractar d'assimilar a grans trets les línies bàsiques d'aquella valuosa informació rigorosament estructurada.


Una vegade acabada la lectura vaig reflexionar amb altres persones del meu entorn pròxim sobre la versemblança dels continguts i vaig afegir més informació d'altres fonts. Ara puc dir amb tota sinceritat que és un llibre bàsic per orientar-se en aquesta procelosa mar del conèixement, per formar-me opinions vàlides sustentades per autèntic valors humans, els que més em preocupen.      

dijous, 7 de juny de 2012

Llibre sobre la nostra història recent


 Dimecres, 6 de Juny  a OCTUBRE

19.30h. Presentació del llibre 'La memòria dels absents', de Vicent Martínez Sancho






LA MEMÒRIA DELS ABSENTS de Vicent Martínez Sancho



La memòria dels absents (Activisme cívic a la Valldigna: 1962-2002), de Vicent Martínez Sancho (Ed. Albatros, 2012)

Amb la participació de Vicent Pons Grau (doctor enginyer industrial), Joan Brines Solanes (catedràtic de pediatria de la Universitat de València) i l'autor del llibre

El llibre
Aquesta història transcorre a la Valldigna (País Valencià), però segur que, amb les particularitats pròpies, es pot retrobar en moltes altres comarques, en molts altres indrets de l’Estat Espanyol. És una història d’activisme cívic entre 1962 i 2002 que abraça, per tant, la Transició, i on es rescata la memòria d’alguns dels protagonistes i es recorda la seua existència a tots i en particular a aquells individus que per ignorància, desídia o malevolència estan esborrant el treball que ells no mai han realitzat. I es recorda per al reconeixement que mereixen aquells que oferiren el seu coratge cívic en el moment que se’ls hi va demanar.

L’autor
Durant més de 40 anys, Vicent Martínez Sancho ha exercit la docència a la Facultat de Física de la Universitat de València. Adscrit al Departament de Física Teòrica, a més de diverses publicacions en el camp de la Física Nuclear, és l’autor de l’obra Fonaments de Física(Enciclopèdia Catalana, 1991), primer text escrit en català dedicat a la formació universitària en Física. Ha publicat dos assaigs sobre Teoria de la RelativitatAlgunes consideracions sobre els procediments de mesura dels intervals espacials i temporals (Universitat de València, 1982) i Sobre el significat de la Relativitat (PUV, 2004), el primer en el camp de la Relativitat Especial i el segon en el de la Teoria de la Gravitació d’Einstein. Recentment ha aparegut el llibre L’ús de l’energia nuclear (Homo sapiens?) (Edicions del Bullent, 2011), en el que exposa, de manera clara i rigorosa, el perill que representen, per a la conservació de la vida en la Terra, els radioactius residus nuclears, tant els generats en les explosions atòmiques, com els produïts diàriament a les centrals nuclears.

dilluns, 4 de juny de 2012

El Moviment del 15-M un any després



  Autors: Pere Piris i Obrador i Antoni Colomer i Llobera




Quan es compleix un any de la revolta social més impressionant del segle XXI a l'estat espanyol, algú pot pensar que res no va servir la mobilització de milers i milers de persones que s'agruparen a places i carrers per debatre la preocupant situació que vivíem, i que efectivament encara vivim. Obviament, aquells que dels moviments assemblearis esparaven que en resolguessin la crisi, no han obtingut resultats. El moviment 15-M era i és una conseqüència d'una situació crítica de què ens han fet culpables. Avui la crisi colpeja amb més força que fa un any, i la incertesa de moltíssima gent i moltíssimes famílies fan que la situació en que ens trobem siga preocupant.


Els bancs i caixes, botxins de la clsse social baixa i mitjana, han tancat el grifó dels prestecsque durant anys va vessar descontroladament. ara, però, es pretén amb dobler públic se'ls netegi la cara mentre ells continuen practicant terrorisme financer, i hem de premetre que els alts càrrecs d'aquestes entitats fraudulentes se'n vagin a casa amb un sou vitalici multimilionari. Indigne. Com indignant és que la Casa Reial espanyola pràcticament no vegi  reduït el eu sou anual. Que Marivent ens costi 1.7 milions d'euros als balears, i que Urdangarin i la seua esposa reial acordin pactes fiscals per no anar a la presó i no inculpar al caçador reial. Avui sense cap vergonya, els polítics surten públicament per anunciar  que sanitat i educació veuran reduïts els seus presupostos en més d'un 25% respecte l'any anterior, i que s'hauran de tancar hospitals, plantes, CAPs, escoles, instituts i escoletes. En poques paraules, els carreguen els pilars bàsics de qualsevol pais. I mentre, els joves que suten de les universitats veuen en altres països el refugi que el nostre pais els nega. I els nega per por a reduir amb el mateix percentage la despesa militar i eclesiàstica. El té por de dir que reduirà la inversió militar, i no té por de dir que els professors d'aquest pais són uns ganduls i que els metges i el personal sanitari cobren massa i fan poques hores. És la hipocresia dels mandataris, que veuen en la transferència d'armes a Bahran, Arabia Saudita i Egipte en plena primavera àrab un negosi legal i oportú. I tota mesura ha de ser acceptada, perquè vivim en situació de crisi.


Però realment, el que vivim  és una crisi que no és crisi, sinó que és una farsa de grans magnats, grans empresaris i sobretot polítics titelles d'un sistema econòmic i financer que ha demostrat que governa el món com li plany, i quan li plany. No ens equivoquem: el 15-M no va néixer per salvar el món, sinó per exigir que totes les parts implicades i responsables de l'actual situació mundial siguin jutjades i si cal condemnades. El moviment dels Indignats va sorgir precisament de la indignació  de veure com els màxims dirigents del pais on vivim assenyalen continuament el poble com a responsable d'aquesta farça que vivim .


sense paraules
   
Avui, un any després, els culpables de la guerra econòmica que fa anys va esclatar s'han canviat el collar, però segueixen lladrant amb més força que mai. Ens tornen a declarar culpables del desastre que alls han creat. Però no ho tendràn fàcil. La inquisició que pretenen aplicar allunyant la població de l'educació i del conéixement- fórmula de control dels poders dictatorials- ha arribat tard. Contolar el congrés o el parlament, els parquets bancaris o les caixes i bancs, no els serà suficient per callar la veu dels que hem pres conciència  que la raó i la varitat s'hauran d'acabar imposant. El temps els jutjarà. De fet, per alguns el judici ha començat. Ara només rafirmar l'esperit de lluita pacifica i popular que un any enrere va començar, i centrar els esforços en petits objetius  segons les necassitats de cada lloc.


I precisament aquesta tasca ha començat, fruit, en gran part, de l'esperit d'aquell 15-M de 2011. Avui veiem com mai mobilitzacions multitudinàries centrades en motius concrets de desavinença entre el poble i el poder. Motius lingüístics, culturals, sanitaris , educatius. Motius de privilegis i desigualtat social. Desnonaments frustrats que demostren petites victòries del poble davant el poder. El moviment dels indignats, segueix viu. La primavera floreix, i cal que neixin flors. Sí, cal que neixin flors a cada instant.


Nota dels autors: Resulta pràcticament impossible resumir en un sol full el passat, el present i el futur 15-M. I resulta encara més complicat fer-ho per escrit, perquè no és recull la veu de moltíssima gent que es va pronunciar a favor d'una remodelació del sistema polític i econòmic, a nivellmundial, nacional i local. Si fan el text persones que l'únic  que vàrem fer va ser aprendre de moltes altres. I encara ens resta molt per aprendre.