Un esguard de mar blava

 

                              Cròniques Personals original de Llum Sánchez               Monòlegs Potser hauria de dir moltes coses, substanciar el desassosseg en protesta, en denúncia, malgrat que a la meua edat...Després pense "cada alma, en su armario" que dèia la Loles... Sí, intente ser ponderada i respectar les raons secretes, eixes que la "raó" no entén...em conforme amb viure cada dia, encara que sé que la resignació i el conformisme generen més malenconía, i aquest ha estat sempre el meu problema. Que sóc un ésser fet per la lluïta i pel crit, per la protesta i la denuncia,  i mai, mai m'he sentit capaç s'assumir el meu impuls... Si, és cert, mai no he sigut capaç, o bé tant hi vaig anar silenciant, tant... que ja no m'incordia, i encara que sóc conscient que em resta per fer  alguna cosa imprescindible,  no em trobe...