divendres, 11 d’abril de 2008

versión española de "La decrecita"

El decrecimiento

El decrecimiento es el elogio del ocio, de la lentitud y de la duración; respeto por el pasado; ser conscientes de que no hay progreso sin conservación; indiferencia por las modas y por lo efímero; atenerse al saber de la tradición; no identificar lo nuevo con lo mejor, ni lo viejo con lo antiguo, el progreso con una serie de concesiones, el conservadurismo con la cerrazón mental; no llamar consumidores a los compradores, porque la finalidad de adquirir no es el consumo sino el uso; distinguir la cualidad de la cantidad; desear la alegría y no la diversión; valorar la dimensión espiritual y afectiva; colaborar en lugar de competir. El decrecimiento es la posibilidad de realizar un nuevo Renacimiento, que libere a las personas de su papel de instrumentos del crecimiento económico y recoloque la economía en su función de gestionar la casa común a todas las especies vivientes de modo que todos sus inquilinos podamos vivir mejor.


Mauricio Pallante, fundador del Movimiento del Descrecimiento Feliz

decrecitafelice.it

dilluns, 7 d’abril de 2008

La decrecita

La decrecita
La decrecita è elogio dell’ozio, della lenteza e della durata; rispeto del passato;indifferenza alle mode e all’effimero, attingere al sapere della tradizione; non identificare il nuovo col meglio, il vechio col sorpassato, il progresso con una sequenza di cesure, la conzervazione con la chiusa mentale; non chiamare consumatori gli acquirenti, perché lo scopo dell’acquistre non è il consumo ma l’uso, distinguire la qualità dalla quantità; desiderare la gioia e non il divertimento; valorizzare un nuovo Rinascimento, che liberti le persone dal ruolo di strumenti della crescita economica e ri-collochi l’economia nel suo ruolo di gestione della casa comune a tutte especie viventi in modo che tutti i suoi inquilini possano viverci al meglio.
Mauricio Pallante
Fondatore del Movimento della Descrescita Felice                     http://www.decrescita.it/joomla/

Memòries de la desmemòria cap 02

Febrer, 1987


Consignar els fets que conformen una vida és una tasca tediosa; així que em limitaré a ressenyar els més significatius, o els que, encara que aparentment no ho siguen, continguen per a mi alguna mena d'interès. Narrar una cosa és seleccionar-la, destacar-la de la resta amb la que es troba barrejada; aillar-la, donar-li un sentit , adjudicar-li uns valors que ens delaten en tot moment, ja que és clar que quan escrivim ens mostrem més despullats que mai, més sols i vulnerables que mai, però també més vius; més dins de la nostra pell, a través d'aqueix intent d'identificació que significa el fet d'escriure. Milan Kundera diu que escrivim perquè els nostres fills no ens escolten. Potser sia així, potser sia un desig tenaç de fer-nos escoltar, d'arribar als altres, o pot ésser també un intent d'ordenar, d'abarcar els fets i les persones, les vides que ens commouen...per comprendre'ls.


Aquesta nit passada he somiat que duia barret, i m'he alçat amb el desig de comprar-me'n un. Aquest desig ha existit sempre en mi.Crec que és un complement impotant per anar ben vestit, malgrat que ha caigut en desús darrerament, per les connotacions polítiques i ideològiques que hom l'atribuïx, supose. Fins i tot fa poc vaig entrar a una botiga per peguntar el preu d' un que havia vist a la vitrina. Com que la imatge del barret em perseguia, he tret el meu bloc de notes i he apuntat: "he de comprar-me un barret".