dissabte, 17 de maig de 2008

F. NIETZSCHE, aforisme





La lenta fletxa de la belleza La especie més noble de bellesa no és la que ens arrebata de colp, la que no llança atacs tempestuosos i embriagadors (tal bellesa fàcilment suscita nosa ), sino aquella que va infiltrànt-se a poc a poc, la que portem amb nosaltres quasi sense adonar-nos-en i amb la que tornarem a retrobar-nos un día en un somni, i que per fi, després d'haver dut modestament molt de temps al nostre cor, se'n apodera per complet de nosaltres y ens omple els ulls de llàgrimes i de nostalgia el cor. - ¿De qué sentim anhel a la vista de la bellesa? De ser bells?: ens imaginem que això comporta una gran felicidad . - Però això no és més que un error.

dijous, 15 de maig de 2008

El retorno de los nómades
















Las alas de los nómades se arrugan,
se despluman y se destiñen con algunas
desgracias pero siempre recuperan
sus lucimientos. son siempre como
alas recién estrenadas porque tienen
millones de asombros desplegados yendo
y viniendo a las aternidades.
Las alas son invisibles salvo en situaciones
extraordinarias.
Los pies de los nómades son tan bellos
como sus alas.
Las alas de sus pies tienen huellas
de caminos.