Un esguard de mar blava

                                                                Els noms es multipliquen. Mai no en havien hagut tants. L'origen del fenomen?Una modificació del Codi Civil de l'any 1999 que permet als pares inscriure els seus fills amb el nom que estimen convenient, mentre que fins ara la tendència era anomenar els xiquets amb els noms del santoral o familiars. "Això ja no existeix llevat de les velles famílies on el nom formava part del llinatge, del patrimoni", anota Monique Piçon, sociologa especialista en la noblesa i la gran burgesia. Per a la resta dels mortals? La tendència està clara: el meu xiquet és únic, el seu nom ha de ser-hi també. Un nom és sempre reflex d'un consens d'usos, d'idees d'una societat en un moment donat. Serveix de reflex d'una època. Així el que hi duu corre el risc d'estar immediatament ...

" Ara tot està prohibit: beure, fumar, menjar, fer l'amor... Ens diuen que és dolent per a la salut, ilicit, políticament incorrecte. Això ja no és vida! " " La distància que guarde amb tot i amb tots és la meua manera de sobreviure" "A partir dels 40 anys, un té el cos i el rostre que es mereix. Estalviem-nos tenir complexes o transformar el nostre físic: aqueixos esforços sempre són inútils"