Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de maig 25, 2008
Imatge
          La cancó de les dones, de V. Andrés Estellés                                                                          Cante per tu, cosa fina, un canteret d’aigua clara, tendra com un julivert, per l’amor atarantada. I cante també per tu, per a la dona casada, que baixa a la botigueta i duu una grenya a la cara.                                         Cante per totes les dones                                          La cançó que més m’agrada.                                         Cante per tu, mare meua.                                       I cante amb molta esperança.                                       Amb un amor infinit,                                       triant ben bé la paraula,                                       i pegant-li foc després                                        amb el llumí de la ràbia.                                      Perquè les dones treballen                                     i

Crònica de la tendresa (VI)

Imatge
La Consellera d'Educació era una dona de mitjana edat, que em mirava amb displicència per sobre unes lentes que quasi li penjaven del nas. - Vostè és na Francesca, la nova mestra de l'Illa.- em digué alçant la vista dels seus papers- Sega, per favor. - Si, ja ens coneixem. Ens varem saludar quan vaig venir pels papers de la presa de possessió. - Ah, Sí. sí...ja faig memòria.- va dir aclucant els ulls- Si, crec que quedàrem que vindria a visitar l’escola. No s’ho creurà, però la veritat és que encara no he tingut temps. N’hi ha tanta faena per fer ací al despatx... - No ho dubte. La qüestió és que, com parlàrem, caldria fer algunes reformes a l’escola. Com sabrà ha estat molt abandonada i, tot i que l’alumnat no és massa nombrós, caldria millorar les condicions. - Sí, sí per descomptat.- digué amb marcat interès en mostrar la seua eficiència- Clar, que tot no es pot fer alhora i haurem d’anar a dits i no pams...Evidentment començarem pel més urgent... - D&

Catalunya sota Espanya

L'opressió nacional en democràcia d' Alfons López Tena (Sagunt, 1957). Llicenciat en Dret per la Universitat de València. Ha estat notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona, i autor de nombroses publicacions i conferències sobre temes jurídics. Acabe de llegir aquest llibre i ha estat un dels més interessants per a mi en molt de temps. A l' autor el vaig conèixer fa un mesos en una conferència que va impartir a OCTUBRE. Ell és vocal del Consell General del poder Judicial. Personalment és un home afable, capaç de transmetre, amb plena convicció, uns arguments sòlidament estructurats; que té un coneixement profund del tema i la força que cal per defensar-los. Podem llegir en la solapa del llibre :"L'error català de la transició va ser confiar en l'entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que a poc a poc la plurinacionalitat de l'Estat seria assumida cordialment com un actiu a promoure, i no com una molèstia