Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de febrer 28, 2010

Memòries de la desmemoria 39

Imatge
7,novembre 1987/ cap 39

Ningú vol morir a poc apoc , perquè l'agonia que es perllonga és la més amarga Mari Pau Janer Palma 1966
Lenon,

Des de l'últim dia que dinàrem amb Bruno, fins ahir que vaig sentir el teu missatge al contestador, ni una paraula. Mentrestant quina fredor, quants propòsits d'excloure't de ma vida, quants intents d'oblidar-te. Amb tot continue pensant amb tu. Pense amb tu ja sense pena, quasi sense emoció, sense tristesa. Les converses que imagine tindre amb tu van morint lentament, agonitzen al transcurs els dies.
De vegades em sorprenc a mi mateixa pensant "açò o allò ho comentaré amb Lenon." Li diré allò del seminari de psicologia i també li demanaré que em torne a contar aquell acudit que em contà per telèfon. Em somric a mi mateixa pensant en comentar-te tantes coses, tantes...Després es succeïxen els dies de silenci. Res. A cap hora. Enlloc. Al principi de la teua absència em sentia trista, de vegades desesperançada,fins i tot he passa…

Memòries de la desmemoria 38

Imatge
2, novembre,1987/cap 38

Aquell qui ha trobat un amic, ha trobat un tresor. Bíblia, Eclesiàstic 6,14 La Pepa Rovira es replegà el cabell i se'l retirà cap arrere,amb un gest teatral. _Sabeu què. Doncs que me'n vaig a Itàlia._ Va dir de sobte amb un somriure enigmàtic. _ Però què dius_ Va exclamar_ la Tina Morales admirada. _ Com ho sent. He quedat amb l'italià. Com que ara el Bertino es pren les vacances, jo me'n vaig a passar-hi uns dies amb ell. És possible que a Roma. _ Però uns dies com, en qualitat de què?_ Vaig intervenir d'esma. _ Ah, encara no t'ho ha dit ell.? Jo em pensava que us escriviu. _ Si tu, a enviar-me alguna “cartolina” de tant en tant amb unes paraules amables, li duis escriure'ns... _ Ara va de veres. Ja m'estic preparant l'equip I, sobretot, la pamela, si no duus una pamela a l'aeroport no ets ningú. _ Quina xamba has tingut, xiqueta, em pense que amb aquest si que has fet la sort. _Li deixà caure la Tina entre enveja i adulaci…

homenatge a Salvador Espriu