Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de juny 15, 2008

Les dones de la meua generació

Imatge
: baratices - coisas bonitas, de escrever

L'altre dia en un bloc d'una portuguesa, Ana Barata, vaig trobar aquest article, el seu autor és l'escriptor colombià Santiago Gambôa, i en llegir-lo el vaig trobar tan encertat i ple de gràcia, que m'he permès la llibertat de traduir-lo per incloure'l...

LES DONES DE LA MEUA GENERACIÓ

...elogi profundament merescut! Hui tenen quaranta i molts anys, fins i tot més de cinquanta, i son belles, molt belles, però també serenes, comprensives, sensates i sobretot endiabladament seductores, això a desgrat de les seues incipients pates de gall o d'aquesta de la cel·lulitis que senyoreja les seues cuixes, però que les fan tan humanes i tan reals. Formosament reals.

Quasi totes, hui, han estat casades i divorciades, o divorciades i casades, amb la intenció de no equivocar-se en el segon intent que de vegades és una manera d'apropar-s'hi al tercer o al quart. Què importa? D'altres, gairebé poques, mantenen un pertinaç celi…

Crònica de la tendresa (IX)

Imatge
Els sentia avalotar al pati a l'hora d'esplai mentre ordenava les llibretes amuntegades damunt la taula de la mestra.


- Mireu allà, en aquella finestra! Jo la he vista! Ho jure, ho jure...- deia el Benji del pati estant, amb les galtes enceses i suant com una botija, tot assenyalant la foscor del buit d'una finestra que s'obria a la part de dalt d'un vell habitatge. Em vaig quedar escoltant i també, inevitablement, vaig eixir de l'aula i alcí la vista cap amunt per observar-la. Fins aleshores gairebé no m'havia adonat de la seua existència. Per a mi no era més que una forma obscura que es retallava contra una pared de maons. Què hauria allà dalt, dins d'aquella obscuritat? Els menuts miraren bocabadats.

- Què dius que has vist, Benji?- li vaig demanar eixint al pati.
- He vist una bruixa. És una bruixa més lletja que un pecat, abocant-se a la finestra.- Els altres, hi miraven però no gosaven contradir-lo.
- Es vella i negra.- continuà- Jo la he vista. I…

F. NIETZSCHE, aforisme

Imatge
Un filòsof és algú que constantment viu, veu, escolta, sospita, espera, somia coses extraordinàries; algú al que els seus propis pensaments el colpegen com des de fora, com des de dalt i des de baix, constituint la  seua espècie peculiar d'esdeveniments i rajos; si de cas ell mateix siga una tempestat que camina gràvida de nous rajos; un home fatal, envoltat sempre de trons i grunyits i udols i esdeveniments inquietants. Un folòsof: ai, un ésser que sovint fuig de sí mateix, que sovint te por d'ell mateix, però que és massa curiós per no "tornar a sí" una vegada i altra.





Les dones de la meua generació

Imatge
He estat reflexionant sobre aquest article, publicat anteriorment, LES DONES DE LA MEUA GENERACIÓ, en el que Gamboa ens fa un bonic retrat, si bé es cert, al meu entendre, que és tracta d'un retrat però, retocat. M'explique.


Gairebé tot el que l'autor, l'escriptor colombià Santiago Gamboa, diu en el seu article no sols és bonic, sinó que és preciós, però no és del tot veritat. Que resulta molt gratificant que algú faça una descripció tan deliciosa de nosaltres; cert. Amb tot, no sé en quin indret de la meua consciencia, passat el primer moment d'eufòria- a tothom li agrada eixir bé en la fot- em vaig quedar ruminat-lo.


Estic d'acord en que en alguns aspectes va ésser una època gloriosa. En plena joventut vam descobrir una nova manera de fer música, una música i unes cançons diferents i transgressores que podien significar un punt d'inflexió. És cert que van viure els resultats de la revolució sexual dels 60, però de diverses maneres. La nostra mentalita…

Memòries de la desmemòria cap 09

Imatge
març, 1987

Al dia següent, diumenge, recorde vagament com anava eixint de l'anestèsia. Els dies que seguiren varen ésser pitjors, propis de la circumstància. Per a mi res de nou després de les anteriors intervencions. Vaig rebre visites de la gent més estimada...,el telèfon no parava de sonar. És agradable comprovar que hom t'estima i que estan per tu- encara que sia només en determinades condicions- quasi me'n havia oblidat d'experimentar aquest sentiment.

En tornar a casa he retrobat les mateixes tensions...Com que tinc un mes de convalescència m'he matriculat per assistir a un encontre a Madrid sobre "Creatividad". Fins ara em feia tanta il·lusió...però, després de l'operació, ho veig tot d'un altra manera, una mica més escèptica si cap. Si em sobte a mi mateixa pensant en una possible relació, se m'acut el record de les anteriors experiències, tan frustrants que ho desestime ràpidament. Potser el millor sia dedicar-me …