dimarts, 12 de juliol de 2016







      Cróniques personals original de Llum Sánchez
                     
  En algún lloc del món déu existir persones. Jo no sé on en hauré de cercar, per altres contrades, a la millor per altres països... o per altres continents. Persones que et miren i et reconeguen com una persona, amb qui poder comunicar-se, compartir. Déuen existir d'altres nòmades amb qui, després, poder recordar amb afecte, amb desig de tornar a veure'ns. Potser ara ja demane un impossible. No desistiré, viatjaré en solitari, "lleuguera d'equipatge". Ara, "¡ni pito caso!", com déia Fernando Argenta als seus "Clásicos Populares"... Ja ho sé i no em fa por. Y ho faig amb una discreta esperança...El món canvia tant i tant de pressa...
 Ara que vaig aprofundint a la historia dels darrers segles, em sent cada vegada més estrayna. Necessite endinsar-me plenament en l'estudi d'aquest segle, la Guerra Civil, els seus prolegòmens...Qué ens ha passat? qué ens ocorre? és un fenòmen local, nacional mundial? No ho sé, m'agradaria esbrinar-ho. Encara que si ja em costat tant comprendre'm a mi mateix, cóm hauré de fer per entendre els altres...el món.
Per sort el sentiment d'isolament no em desgarra com abans; els llibres em fan companyia...si més no les biografies són apassionants.