Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

L'amor és déu en barca

Poema d'Enric Casasses




D'acord, no ens entenem
ni sabem estimar,
la por si l'aprofites
es torna cerimònia.
La carta que ara ve
ja la puc destapar,
l'amor és ritual,
la vida anar tirant.
La vida anar tirant
l'amor és pa amb formatge
el pa amb formatge és vida,
la vida anar patint.
L'amor és déu en barca
la vida és un naufragi
en un got de vi blanc,
l'amor és caure al toll
i trobari l'amor.











Memòries de la desmemoria /cap 100

dimart, 1 de gener, 1992


Tots el homes naixen iguals, però és l'última vegada que ho són.


ABRAHAM LINCOLN


Bon any nou! es diu, i així deuria ser... però ves a saber.


Sona el telèfon. 
        __Hola...
        __Hola. Qui ets?
        __Ja no te'n recordes de mi?.
        __Per què hauria de fer-ho? Després de tant de temps...
        __I encara m'has reconegut.
        __Bo. Què vols?.
        __Continues lliure?
        __T'importa?
        __No veus que si. Jo m'he divorciat.
        __Que esperes que et done l'enhorabona o el condol?
        __No has canviat.
        __Molt més del que tu et penses.
        __Vull veure't.
        __Doncs si que t'ho has pensat.


Quedàrem a la cafeteria de l'hotel Bonavista, a la platja de Llevant. Era un dia net, l'aire era fresc, transparent. Feia bon estar i un sol replendent. A través dels cristalls contemplàvem el mar tranquil com un desert d'aigua.
Asseguts a taula ens guardàvem com a la primera vegada. Tanmateix la v…

haikus de Manuel Castellet

Imatge
Circunstancias
Como suspiros el viento se llevó veloz las circunstancias.


Caminos
Ay, los caminos dejan ver la ilusión son tortuosos.


Vida
Correr la vida buscar la verdadera simple razón.


Tulipanes
Tulipán blanco teñido de sangre tulipán rojo.


Marmol
Roca caliza se transforman en vida en blanco mármol.


Mar
Un mar bravio rompe sus olas blancas contra las rocas.


Rosas
Ramo de rosas llena la habitación. Está mi amor.


Rojos

haikús de Manuel Castellet

Imatge
HERRADURAS
Lanzo herraduras
con frágiles tenazas
clavos doblados.





PASIÓN
Enhebras llama 
en labios encontrados.
Pasión desatas. 



LUZ
Corazón puro,
un pensamiento vivo,
su luz de otoño.



CAPULLO VERDE


Rápidamente


marcó mi ilusión


capullo verde.



Memòries de la desmemoria /cap 99

dissabte, 26 de setembre,1991 cap/ 99


Vet aquí com tornava el passat...no pas amb els mateixos persotnajes, com a les novel·les, sinó amb altres de nous que ens porten el record de pors que no han desaparegut.


Goliarda Sapienza


Aquell matí, recorde que escoltava la radió, com solia fer, mentre em prenia el cafè i em preparava per una altra jornada. A l'hora de sempre vaig engegar el cotxe per fer el mateix itinerari de costum. En arribar a la cruïlla on hi havia de girar per incorporar-me a l'autovia, vaig veure un vehicle calcinat enmig d'una munió de gent, policía i ambulàncies. Continuí el camí preguntant-me què hauria passat. En  arribar al col·legi els companys em van comunicar el que hi sospitava. Un atemptat de l'E.T.A. Aquell succés em va fet contemplar una vegada més la vulnerabilitat de la vida. Potser l'Amor siga l'única justificació de l'existència.
Quan arriba al despatx el conserge li comunica que la senyora Jiménez demana parlar amb mi.          __…

Poema, publicat per Francisco Alvarez Molina

'Queda prohibido'
Un poema de Alfredo Cuervo Barrero
¿ Qué es lo verdaderamente importante ?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.


Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de falsas ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes.


Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre :
queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.


Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.


Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.


Queda prohibido d…

Memòries de la desmemoria/cap 98

Imatge
dimart, 21, setembre 1991/ cap 98


Homes i dones són com la mà dreta i l'esquerra. És absurd no fer-les servir totes dues.
JeannetteRankin




El so del telèfon em va traure de les meues cavilacions.
        __Hi ets a casa?__va dir la veu de Luncans.
        __Doncs, on vols que siga?
        __T'espere al bar de la Cantonada. Baixa i anirem a fer un volta.
        __Però si comença a ploure...
        __Des de quan li tens por a la pluja?
        __Ara baixe...


Em vaig replegar les grenyes i vaig agafar una rebeca i les claus. A través dels cristalls de la terrassa em vaig mirar la vesprada amb recança abans de tancar la porta.
Ell m'esperava a l'entrada. Els seus ulls de mel em van somriure i s'hi formaren les arrugues al voltant, era un gest simpàtic. Em va agafar de la mà i caminarem cap al mar, entre els carrerons antics del barri. Un plugim com de primavera havia començat a caure. M'estremí.
       __Tens fred? Vine.__ i em passà el braç per l'esquena__ Mira quin co…

Esto tiene que reventar por algún lado

Con esta frase acabó la conversación: "Esto tiene que reventar por algún lado".
Se celebra en Lleida una feria de entidades solidarias, de nombre, "Solidárium". Allí me encontré ayer con una conocida, en un stand de una "ONG" local dedicada a la atención de inmigrantes.
Esta persona me confesó que está un poco quemada con el tema porque hay muchísimo fraude y muchísima picaresca por parte de muchos inmigrantes a la hora de abusar y saquear los servicios sociales públicos y, sobre todo, muchísima irresponsabilidad por parte de los responsables de esos servicios sociales públicos a la hora de controlar la entrega de subsidios y pagos.
Me lo explicó con un ejemplo reciente de un caso que ella lleva personalmente: "Mi ONG se dedica a formar laboralmente a mujeres inmigrantes, a asesorar, acompañar a los inmigrantes a los servicios sociales públicos para recabar recursos y subsidios. Llevo el caso de una familia marroquí, un matrimonio con tres niños de 6, 7…

L'art de viure de Goliarda Sapienza

Imatge
L'art de viure de Goliarda Sapienza


No sé si en comentar aquest llibre seré tan objetiva com caldria, perquè per a mi es tracta de LA NOVEL·LA que més admiració, coneixement, plaer i  respecte m'ha produït. 


Es pot dir que va ser un idili a primera vista. Vaig anar, com sol fer de tant en tant a una llibreria a aprovisionar-me d'uns quans llibres, i, com em passa sovint, em vaig descuidar el llistat. Alguns títols els recordava, d'altres...Des de damunt de l'escaleta em vaig posar a escorcollar autors, títols i solapes a les prestatgeries en català. De sobte  una dona amb un cigarret a la mà em mirava des de la portada d'un llibre. En aqueix mateix moment vaig quedar fascinada per l'encís  d'aquella mirada. El títol era tot un suggeriment. No m'ho vaig pensar, l'agafí amb la sensació que necessitava saber el que havia de dir-me. A penes vaig arribar a casa, corpresa encara per aquella mirada, hi vaig encetar amb desig.


D'allò potser han passat…

Memòries de la desmemoria/cap 97

diumenge, 25 d'agost, 1991/ cap 97


Conformar-se a ser tractada de vella, senyal evident que s'ha donat la vida i amb la vida rebel·lió.


Goliarda Sapienza, L'art de viure




Avui he représ una feina que tenia començada des de feia temps. De sobte he sentit la necessitat de fer alguna cosa amb les mans. M'agradat des de sempre i venia fent-to de tant en tant. Fins que vaig arribar a pensar que era una pèrdua de temps... Potser estic fent-me gran. Tanmateix m'agrada fer algun treball de costura o de punt de ganxet mentre escolte la radio.

Durant aquests dies ha succeït el colp d'estat a l'Unió Soviètica. Per sort l'actitud del poble l'ha fet fracassar. Ara han començat a independitzat-se algunes repúbliques... El secretari general del partit Comunista d'Espanya, Santigo Carrillo, ha fet declaracions sobre la supressió d'aquest partit, el que ha promogut el colp d'estat a l'Unió Soviètica. Faig compte que puc estar ficant la gamba  amb les meue…

Còpia certificada

És la història d'una trobada entre un home i una dona d'un petit poble italià del sud de la Toscana. Ell és un escriptor anglés que acaba de donar una conferència sobre art. Ella és una galerista francesa que viu a
Itàlia.


El director, Abbas Kiarostami va nèixer a teherán, Irán al 1940. Entre les seues obres destaquen El pa i el carrer, (1970), Els deures del col·legi, Plimer plànol (1990), La vida continua (1992) entre altres. El sabor de les cireres (1997) fou la seua consolidació com director i s'incorpora a la llista dels realitzadors guardonats. La pel·lícula va ser ponderada per la crítica i denostada per les autoritats religioses iranís.


En aquets film, interpreta el paper femení Juliette Binoche i William Shimer el de l'escriptor. Abbas Kiarostami ens torna a sorprendre presentant una relació ocasional que neix i es desenvolupa dins d'un joc entre la realitat i la imaginació, en els que ambdós protagonistes resten capturats per el comentari d'un personatge…

Memòries de la desmemoria/cap 96

dissabte, 26 d'octubre, 1989/cap 96




 L'infern són els altres.


                                                              Jean Paul Sartre 


M'he fet el popòsit d'eixir més. Faig una vida massa rutinària. M'aniria bé fer una passejada de tant en tan vora el mar, caminar per la platja, contemplar espais oberts, el cel, la línia de l'horitzó, les muntanyes, ai, que tant enyore. Recorde de vegades el món rural de la meua infantesa...No, no vaig ser feliç sempre, només a estones, però vaig viure la llibertat, la vida senzilla d'un poble menut on tots ens coneixíem...Tan diferent del ambient anònim de la gran ciutat. Sempre estic tan embolicada, de casa a la faena i de la faena a casa...Esclar sempre tinc coses a fer.


El passat és com un malson que, per fortuna, ja va quedant enrere. Davant meu s'obre un futur esperançador. Dec viure'l sense fressa, gaudint cada minut, cada segon. El més passat vaig complir anys, per primera vegada va passar el meu anivers…