dissabte, 12 de desembre de 2009

DRETS LINGÜÍSTICS



Drets lingüístics bàsics


Llengua oficial
El català és llengua oficial al País Valencià, amb el nom de valencià, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de 2006 i segons que estableix l'article 6 d'aquest ("L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament de, i en, l'idioma valencià"). Aquesta oficialitat, regulada per l'article 3 de la Constitució espanyola i fixada per l'Estatut d'Autonomia, es desplega amb més precisió en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.

dimecres, 9 de desembre de 2009

PARTIR




Aquesta cinta es l'última obra de la directora francesa Catherine Corsini.
L'argument té importants referents en la literatura clàssica con Ana Karenina o Madame Bobobary o bé l'Amant de Lady Chaterlay, per citar-hi alguns. El tema central, uns personatges són sotragats per uns sentiments amorosos de tal intensitat que canvien el curs de les seus vides, al punt que els inhabilita per seguir vivint de la mateixa manera. Fins que la reacció de l'altra part- el marit-, els aboca a un punt d'extrema violència.


Si analitzem la situació ens trobem, una dona que viu una relació conjugal que li proporciona una insatisfacció interior, la qual d'una manera misteriosa, la prepara per viure en plenitud el sentiment de l'amor amb altre home, el seu desig d'una relació amorosa intensa i completa, una relació fluida en termes d'igualtat afectiva. Un bell tret de Zuzane, la protagonista, és la seua sinceritat. I just aquesta qualitat esdevé una trampa mortal inevitable. Esclar viure en parella no garantix el coneixement de l'altre. Massa sovint alguns marits sostenen la indigna actitud de considerar la dona com una possessió personal. Massa sovint aquest egoisme insà es confon amb l'amor, que per definició és tot el contrari. Massa sovint la dona és doblement castigada pels seus sentiments i per la seua sinceritat, dos factors que no són de cap de les maneres motiu de punició.


Anant un punt més enllà en la reflexió sobre la situació que es planteja a l'obra, arriben a constatar el dret inqüestionable a la llibertat. "¿Si no sóc lliure què sóc"? com va dir el filòsof...Res, ningú, baix cap concepte, de cap naturalesa, se li pot negar a una persona el dret a prendre les decisions que crega oportunes en el seu moment, en base a les seus pròpies raons, que pot explicar detalladament o no. Basta que plantege honestament als afectats, el marit, els fills... la seua decisió. Tot assumint els compromisos que hi son adients. I mentre no tinguem clar que cap persona ha de romandre en determinada situació de relació amorosa- dins o fora del matrimoni institucionalitzat- contra la seua voluntat, seguirem estant molt aprop de la caverna. Mentre el dret a la llibertat no sia reconegut amb una evidència fora mida, per molt avenços que haja aconseguit la humanitat, seguirem sotmesos a la part mes obscura de la nostra animalitat, en el pitjor sentit del terme.


Pel que fa a la meua opinió sobre el film, és evident que el considere un aposta valenta per donar l'oportunitat de descodificar moltes situacions, sobre les de vegades que passem per damunt sense aprofundir en l'autèntic significat.