Un esguard de mar blava

Juny 1987, cap 26 La Pepa vivía a un poble proper a ciutat. Anar a acompanyar-la amb el vehicle de Cinta no tenia més misteri, encara que aleshores el trajecte era laberíntic. Quan la deixaren, Bertino i Cinta tractaren de seguir les seues instruccions ( per descomptat que per motius diferents ni l'un ni l'altre s'hi havien entès) per tornar. Al principi semblava que anaven ben enfilats. Era ja de matinada i com sempre que conduïa per la nit se sentia desorientada. Ara, a la seua falta de costum en conduir, se sumava el desconeixement de l'espai. L'altre ho detectà de seguida. Ella va sintonitzar la radio per trencar el silenci. Sonà una una peça de jazz que li era familiar i es va posar a cantussejar mentre conduïa sense saber per on anaven. Dues o tres peces més de jazz i havien arribat; però seguia igual de perduda, tots els carrers li semblaven estranys i es limitava a girar per qualsevol direcció. Una suor freda li empastifava les mans crispades sobre el...

Corrupció a les institucions valencianes en clau de novel·la negra Àngels Moreno denuncia irregularitats a la novel·la Cita a la matinada La corrupció al si de les institucions valencianes és un dels temes centrals en els diaris dels últims dies. Un tema que, sens dubte, enllaça amb l’última novel·la d’Àngels Moreno, Cita a la matinada , que hui és també protagonista en Levante-EMV, concretament en la ressenya apareguda en el suplement literari Posdata que et convidem a llegir punxant ací . En concret, la novel·la de l’escriptora valenciana qüestiona la transparència en els processos d’oposicions per a accedir a places de treball a l’administració pública i, per això recupera «un dels casos de corrupció al si del sistema valencià d’oposicions en clau de novel·la negra» , segons confirma l’article del suplement Posdata, en el qual es qualifica també el llibre com «una petita bomba de rellotgeria» , a més d’afirmar que «cal treure’s el barret davant d’Àngels Moreno per la valen...

D' Erick Zonca Destaque esta esta pel·licula perquè m'ha resultat molt impressionant. La història, els personatges, i sobretot la protagonista representada per l'actriu Tilda Swinton- per a mi desconeguda-, que fa una interpretació magistral. A més de la originalitat de l'obra jo destacaria l'estudi psicològic del personatge central. Com un ésser humà alienat, en qualsevol de les moltes maneres de hi ha d'arribar a la pròpia situació d'aliemació, es troba en unes circumstàncies que li provoquen un procés de transformació, en este cas duríssim- saben que n'hi han de més dur encara- Però ¿com reacciona o pot reaccionar l'individu davant estes situacions? Aquest és l'enigma. En moltes ocasions destruint-la. Cert. Però també en altres moltes ocasions reconstruint-la, i açò representa una possibilitat, no per poc considerada, desestimable. L'obra en oferix element de reflexió, de esperança en les capacitats insospitades d'un mateix, de la...