Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de febrer 15, 2009

Aquell matí

Imatge
Aquell matí em vaig aixecar mig endormiscat. La nit passada hi havia estat al bar amb els amics, i em trobava avorrit i mort de son. La vida és dura, pensava, mentre mirava a través de la finestra del metro l'obscuritat del túnel. Els vagons anaven gairebé buits a aquella hora tardana del matí. En una de les parades vaig mirar distretament als nous vinguts. Eren dues dones, una portava una maleta blava i una bossa fosca al muscle; l'altra duia només una motxilla i semblava més desimbolta. A penes entraren es van col·locar dempeus i s'agafaren a les barres verticals vora l'eixida. Anaven parlant, o ben bé qui parlava era una d'elles, la de la motxilla; l'altra es limitava a escoltar-la amb atenció i a mantenir subjecta la nansa de la maleta. Així passaren dues o tres parades i sentia que m'anava m'anava espavilant. Quina mandra anar a la feina sense haver dormit prou i amb el cap entabuixat...De sobte vaig veure entrar una parella. El

Un pas endavant

Imatge
València, 13 de febrer del 2009 Eliseu Climent President d’ACPV València, 13 de febrer del 2009 _________________________________________________________________________________________________________________ Recentment, el Congrés dels Diputats (12/02/2009) ha aprovat, amb el vot en contra del PP , una moció perquè TV3 i Canal Nou puguen veure’s recíprocament al País Valencià i a Catalunya abans que finalitze aquest any. Aquest gest per part del Congrés dels Diputats, que des d’ACPV valorem molt positivament , no fa més que encoratjar-nos per tal d’aconseguir les 500.000 signatures que es requereixen per tal que la nostra proposta de llei arribe al Parlament espanyol. I parlem de gest perquè aquesta moció no té cap efecte jurídic ni és vinculant per al govern espanyol , però sí que és una bona senyal, ja que hem pogut comprovar la bona predisposició de tots els partits representats a la Cambra Baixa, tret del PP, per t

Memòries de la desmemòria 25

Imatge
Agost,1987 cap.25 Pepa Rovira tenia una habilitat especial per a disposar el què, quan i com s'havien de fer les coses. Llavors ella escollia els restaurants on havien d'anar. Es coneixia la ciutat pam a pam. Quan entraren al "Penyal" una senyoreta molt elegant els donà la benvinguda, i els va fer passar a una taula, que els hi havia reservada, just prop d'un gran finestral en vistes als jardins del Real. En seure, Pepa va obrir la carta. Cinta de seguida encengué un cigarret tot dient-los, trieu vosaltres, jo no tinc molta gana. Bertino li feu un gest d'amable reprovació. L'altra s'encarregà. Va estar deliberant els detalls dels plats i els vins amb el mestre. Era ple estiu i s'agraïa l'aire acondicionat. Bertino va traure un mocador i s'eixugà la suor de la cara. Era un home de mitjana edat, ulls i cabells clars, d'expressió amable. Conservava un aspecte planer, tot i que la seua professió el feia viatjat arreu del món. Cinta

Ram de vent VIII de VICENT A. ESTELLÉS

Imatge
Enyore coses que voldria amb mi: la companyia d'uns records, perduts. Claustre lunar de Rocafort, retaule de Borbotó pati malmès de Burjassot, magranes, pomes de Llíria, els rossinyols, Massamagrell entre llorers cremants, les serralades de Castelló, que caminaven sempre, un Alacant que arribava als genolls sempre ballant, amb la faldilla alada, hort d'Oriola, els nocturns d'Elx per senderes incògnites amb rams de nards i lluitadora estrofa, pedra solar que duu les quatre barres, casta València! Recorde, mentre la son em venç, un espectral barranc de la Batalla, les fonts, alegres, de la Mariola, matins alígers. Damunt la roca , Benidorm, com un rector antic amb una mà agafada a la vorera de la trona, on diu l'homilia. Sempre et mirava, Borriana, com fores, un temps, d'il·luminat gravat, carregant tones al vaixell, al port, de mandarina.