Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 15, 2010

Memòries de la desmemoria/ cap 71

diumenge 4, desembre, 1989/ 71
"El major plaer de la vida consisteix a dur a terme allò que tot el món diu que no es 
pot fer."
                                                                      Walter Bagehot










Per això sent que ha arribat l'hora d'escriure. S'ha trencat aquell estat d'innocència, d'alegria original...que em bloquejava perquè tan sols era capaç de sentir, de sentir intensament, que a penes podia parar-me a pensar, a elaborar el pensament. No em deixaves temps. Ara es tot altra situació. Els dies van passant i els petits drames de cada dia es succeïxen amb una celeritat obscena. I em fa l'efecte que si no m'impose el deure de capturar aquests moments perdré una part molt important de la meua història.
Potser siga aquesta la raó d'escriure ara tan sovint. Amb to i això soc conscient que malgrat el desig de transcriure-ho d'alguna manera, només arriben al paper alguns pensaments esfilagarsats, incomplets i mal embastats, un esbó…

Memòries de la desmemoria/ cap 70

dimecres, 1, desembre, 1989 /Cap 70
El més gran dels misteris, la manera d'unir unes lletres amb les altres.                                                                            Orhan Pamuk
Llogar un pis per a nosaltres, si fossem lliures, quina meravella! Però no ho som, per a qué hi volem? No tenim temps, aqueix valor preciós, inestimable...cóm podríem ocupar-nos d'acondicionar-lo, o, si més no,  gaudir-lo...tot és tan limitat...tot s'acaba tan prompte. No sé si estic encertada. Dos dies per setmana que ell té reunió i jo gimnàstica, un dia que voldriem anar al cinema o al teatre...El cap de setmana de lliure disposició. Punt. Per a qué necessitem un pis on no poder anar mai? Els caps de setmana els podem passar al meu, qué més?Deu meu, jo vull ser realista i comprendre i no obcecar-me amb una visió massa parcial. La cosa és ben senzilla...si ho compreguera.

Està malalt i jo sense poder fer res, ni tocar-li tan sols, només esperar. No vull pensar-ho, la ràbia em contra…