dilluns, 11 d’abril de 2016







                   



Cròniques Personals original de Llum Sánchez


84


Obeïm.
mudes parlen les flors
al fons de l'oïda.

Onitsura


N'era sedada, dormía, apenes es sentia s'enutjava i les angoixes eren supotables; el passat ja no l'amoinava; recordava, sí, ara el sofriment havia deixat pas a un sentiment d'abandó...Havia arribat l'hora de rendir-se, els dolors havíen daparegut, encara que les forces... aquella energia... Ja no patia, llavors va pensar que es trovava a l'imbe, aquell lloc on dèia l'Esglèsia que anaven a raure les ànimes dels inocents...

De sobte aquella benestança li fou arravatada per la idea que havia d'escriure cartes a algunes persones... o potser no calia, no tenia temps, es trobava cansada. Vivía al ritme que li permetía el seu cos, es llevava essent nit encara i percebía el pas del temps sense recança, després de tot les coses més importants ja n'eren fetes.

Malgrat els seus progressos encara somiava amb illes llunyanes voltades d'un blau intens, amb un sol rutil·lant, flors, ocells...un lloc tranquil i a recer. Com que passa moltes hores sola s'ha fet a parlar poc...s'estima més el silenci, la mormor d'aigua dels seus pensaments, la solitut en aquest dies de plutja i tempesta....

Sap que li queda una cosa per fer, amb tot s'adona que ha arribat a la mar de la Tranquil·litat i no voldria tornar ara que les ombres no l'atabalen; el pitjor, pensà, era sentir-se àrida com un desert, i amb el cap buït...No pot crear, compren, ha cremat les naus, ho sap, sap que l'elecció fou feta temps enrere. Sovint pensa avançar cap al no res sense recança, integrar-se al cicle biològic.

De sobte recordà una definició, la va descobrir al llibre de Literatura de quart curs de baxillerat, "L'humorista mira, pensa i somriu; veu en totes les situacions dramàtiques de la vida, una faceta còmica, i en cada situació còmica alguna cosa capaç de preocupar."