divendres, 8 d’abril de 2011

Solidàritat i el PSAN demanen el vot afirmatiu el 10 d'Abril





Solidaritat i el PSAN demanen el vot afirmatiu el 10 d'abril





Solidaritat per la Independència (SI) i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) van fer ahir un acte de suport a l'última tongada de les consultes sobre la independència, que serà diumenge. El diputat Uriel Bertran i el militant del PSAN Jordi Babiano van fer una crida a la participar-hi, en tots els municipis on es farà la consulta i a votar afirmativament.



Els representants dels dos partits independentistes van fer també una crida conjunta a la mobilització ciutadana per la manifestació del 16 d'abril a València. 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!' és el lema de la manifestació que recorrerà València, organitzada per Acció Cultura! l del País Valencià.
Amb la manifestació culminaran totes les mobilitzacions i actes que hi ha hagut a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià. El 17 de febrer ACPV es va veure obligada a tancar els repetidors, per l'amenaça de més multes de la Generalitat Valenciana.


Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3870399/20110407/solidaritat-psan-demanen-vot-afirmatiu-10-dabril.html

dijous, 7 d’abril de 2011

Acte d'homenatge i desgreuge a les víctimes serà diumenge 17 abril a les 12h. Porta principal del cementari General de València









 L'acte de homenatge i desgreuge a les víctimes serà el diumenge 17 de abril a les 12 h. Porta principal del Cementerigeneral de València.

Després d’haver fet públics tres llistats amb les dades de 12.000 persones, ara hem incorporat a 11.661 més. Aquesta última incorporació suposa la totalitat de les persones documentades durant els 8 anys que va durar la investigaciórealitzada sobre la repressió franquista a València. En la llista només s’inclouen dades de caràcter general, però disposem d’altres moltes dades de cadascuna de les persones que facilitarem a tots/es els/les interessats/des solicitant-los alcorreu electrònic de l’associació forumperlamemoria@nodo50.org  Per tal de facilitar la recerca, els noms apareixen per ordre alfabètic.

El maig de 2008 el Fòrum per la Memòria del País Valencià  publica El genocidi franquista a València. Ací es recullen els noms de les persones soterrades en les fossescomunes del Cementeri General de València entre l’1 d’abril de 1939 i el 31 de desembre de 1945 (tot i que n’hi ha diversos milers més posteriors). La informació presentadarecull a 23.661 persones anotades en els registres del propi cementeri i que, en la seua gran majoria, apareixen amb el seu nom i cognoms, dates de enterrament, edat, lloc en la fossa i procedència. També la causa de la mort, epígraf en el qual un bon nombre d’eufemismes oculta l’autèntic origen del traspàs.

En el Fòrum per la Memòria del País Valencià entenem que tots els noms ressenyats són víctimes de la situació social i política generada per la dictadura feixista, imposadadesprés de tres anys combatint a sang i foc a les classes populars. Tot un model repressiu i liquidacionista de les legítimes aspiracions de la classe treballadora i queprosegueix durant l’anomenada “posguerra” en forma d’execucions extrajudicials, judicis farsa –quan els hi ha-, afussellaments indiscriminats i condemna de la immensamajoria de la població a unes condicions de vida dominades per la por, la repressió i la fam.

Quan tot l’Estat és un camp de concentració, els morts són presos.

Quan tot el territori és una càrcel, les fosses comunes són la prova del genocidi.

La relació íntegra dels soterrats en el Cementeri General de València pot consultar-se en la pàgina web  www.forumperlamemoria.org  així com el documental, dirigit perDaniel López Izquierdo i produït per la Universitat Ramon Llull de Barcelona, on apareixen els relats de familiars desapareguts i testimonis presencials d’alguns fets.

Com canta Pau Alabajos en “Fosses del silenci”:

                                   “Inevitablement
                                   arribarà un dia en què els murs
                                   que s’han alçat sobre les fosses
                                   començaran a trontollar”.

Uns murs, sí, de silenci, uns murs que alguns desitjarien que cresquessen encara més fins invisibilitzar per complet la nostra història recent. Uns murs que veiem com diariament sostenen negacionismes,impunitats, buscant les indiferències que precedeixen als oblits. Uns murs gens simbòlics com ara el dissortadament cèlebre monòlit que l’Ajuntament de València ha perpetrat en la secció 7a dreta delCementeri General.

 Altra vegada molt a prop d’aquesta pedra de la infàmia estarem el proper 17 d’abril. I desafiant el probable boicoteig municipal –com l’any anterior- en forma de prohibicions per a interpretar i escoltar “LaMoixeranga” o l’“Himne de Riego”. I tot allò que se`ls hi puga ocòrrer.

Com diu, de nou, Pau Alabajos:

                                   “Els mausoleus de la vergonya
                                   cauran pel seu propi pes
                                   perquè quan la terra brama
                                   fa remoure els fonaments”.
 D'això es tracta.
  
Ajuda’ns a difondre aquest missatge reenviant-lo als teus coneguts/des o publicant-lo en el teu blog o web. És necessari que arribe a moltes persones. Gràcies a aquests llistats moltes famílies de tot l’Estat i diversos països han pogut conèixer el destí de les seues persones estimades i de les quals no havien tornat a tenir notícia des de la seua desaparició o segrest.


  

funcionaris

://www.youtube.com/watch?v=XXWZ3uAEKsw&feature=player_embedded

dimarts, 5 d’abril de 2011

Cuando llega la noche




Cuando la noche, llega a su fase más oscura
me asomo a la terraza de mi vida
y miro al cielo, clavando mis ojos
en el firmamento, repleto de estrellas.

Veo que su luz intermitente, me habla,
dice cosas que no entiendo,
cosas que deseo, cosas que me reconfortan,
cosas que me llegan al alma.

La luz de las estrellas, me habla,
en ese parloteo confuso y lejano,
busco la voz que deseo, la oigo
pero no la encuentro.

Mis ojos, se clavan cada vez más
buscando la estrella, que con su luz
parpadeante, me envía sus palabras,
es la estrella que dimana su llamada.

Y cuando el amanecer aparece,
con su lentitud suave, un punto luminoso
asoma, no es una estrella, es Venus,
el Lucero del Alba.

Sé entonces, que la oscuridad toca a su fin,
la oscuridad de la noche, y es entonces
cuando comienza la luz del día,
que dura, hasta que Venus desaparece,
es Lucero Vespertino.

La oscuridad de la noche me toma,
y me entrego en sus manos,
cuando la estrella de la tarde,
Lucero Vespertino desaparece,
es Venus que se apaga.


                                                                                      Manuel Castellet i Roda