dilluns, 8 de desembre de 2008

dona violeta







Alce amb les meues mans
la escuma suau del teu cos
gusarapa pèrfida que em posseïxes
a totes hores. Deu insòlit
que enfonses ma joia
més enllà de les dunes transhumants
del meus dies,
mercader fe fira, com t'estime...
mes et trenque a trocests
perquè et vull lliure com un ocell
lluny de la gàbia daurada del meu cor.

Les terres dels Nudisurfs



Les terres dels Nudisurfs

Conte basat en un titular de premsa:
EL NOU PASSEIG MARÍTIM EXPULSARÀ NUDISTES I SURFISTES DE SANT SEBASTIÀ
_Senyors i senyores del consell d'administració.- digué la presidenta- Els comunique que l'empresa de construcció Destructor ha concebut un projecte altament suggestiu i rentable.- afirmà la senyora Altesmires mentre abastia, amb la seua mirada reptadora, la totalitat dels membres. Aquests, vestits de rigorós uniforme d'executiu, van respectar la pausa assumint tots alhora una una actitud expectant.
_Doncs, com es deia, es tracta d'annexionar-nos les terres dels Nudisurfs per a destinar-les a un projecte urbanístic de gran volada. El qual farà créixer vertiginosament el nostre prestigi com empresa, i, sobretot, ens farà guanyar una xifra astronòmica.- Tots els membres del consell somrigueren satisfets davant les paraules de la presidenta. Tots menys el senyor Òbjet, el representant de “L'home del carrer”. Aquest, tot seguit demanà la paraula.
_Senyor Òbjec, sapia que teniu dos minuts comptats per efectuar la vostra intervenció.-li advertí la presidenta.
_Seré breu, senyora Altesmires. Seré breu.- La qüestió rau en que eixa acció que vos proposa ensopegarà, sens dubte, amb la resistència de la tribu dels Nudisufs. Doncs hom sap que, fins ara, se'ls ha reconegut el dret al seu espai.
_No s'amoïni, senyor Objec. Està tot pensat. Realitzarem una acció ràpida i contundent d'expropiació. Tot seguit, procedirem a l'evacuació d'eixa gent que fan tanta nosa als turistes i dificulten el creixement...econòmic de la nostra empresa.- afirmà amb absoluta rotunditat- Després, imposarem les nostres condicions. Aquesta estratègia respon a l'anomenada “Política dels Fets Consumats de Protecció al Bé General” (PFCBG). Entesos?
Quan els Nudisurfs es van assabentar de les obscures pretensions de l'empresa Destructor, els hi van parèixer inacceptables. Així doncs, els savis de la tribu va convocar una assemblea per determinar les mesures de protesta que calia mamprendre.
En tan sols uns dies l'assumpte va transcendir a l'opinió pública, amb la qual cosa s'organitzà una gran polèmica. Bé fora a les llars o a la feina, als bars o als parcs públics, sovintejaven els comentaris i fins i tot les discussions i es va produí un ambient tan participatiu entre la ciutadania que no es recordava des de feia molts anys.
Així que va arribar el dia convingut, per posar en pràctica la decisió dels savis per part dels Nudisufs i els seus simpatitzants. Per tant, aquests, dones i homes de totes les edats, el jovent i les criatures, amb tota naturalitat, van acudir a les seues tasques quotidianes completament nus.
Aquell dia, a primera hora de matí, a l'entrada de l'imponent edifici de l'empresa Destructor la gent començava a incorporar-se a les seues tasques. I quina seria la sorpresa d'alguns quan van veure arribar a gran part dels empleat i empleades sense cap peça de vestit a sobre; encara que, això sí, no els mancaven cap complement com barrets, bosses, carteres, guants...i fins i tot no faltà qui dugués un mocador del coll o bé una corbata. No cal dir que la commoció fou general.
Na Hortensia Altesmires, fent un sospir de satisfacció, va mirar distretament a través de l'ampli finestral del seu despatx... i ,de cop i volta, va li va semblar veure...Però no, allò no podia ser- pensà neguitosa-. Es va refregar els ulls fins que la màscara de pestanyes s'hi va diluir formant-hi dos cercles obscurs al voltant. Quin ridícul tan espantós, quina vergonya. -va exclamar incapaç de contendre's- Com podien presentar-se d'aquella manera. Allò representava un destarotament inaudit. Va intentar localitzar al seu secretari per l'intèrfon, perquè li expliqués què significava tot aquell desficaci. Les línies, però, es trobaven col·lapsades i els aparells només emetien un brum eixordador.
Aclaparada per la situació sortí al corredor per tal d'escodrinyar el motiu d'aquella flagrant alteració de l'ordre impertorbable que solia regnar a aquella casa, i just en eix mateix moment va entropessar amb el senyor Òbjec, que tal com la seua mare el portà al món, i amb un somriure sorneguer, li amollà:
_Bon dia, Na Hortensia Altesmires...