dissabte, 11 de juny de 2011

EL 15-M SEGUN FRANCE 2 ( Subtitolat en castellà)





              València, dissabte, 11 juny, 2011


              Dijous vaig passar per la plaça 15 M, eren les sis de la vesprada, feia temps per acudir a la concentració de protesta que hi havia convocat Escola Valenciana per la supressió de la línia en valencià a l'escola pública, és a dir, en protesta a les disposicions preses pel govern persistint en la palesa voluntat d'acabar amb el valencià i en conseqüència amb la pròpia cultura, mesura que ha ha sigut una constant a a la seua política educativa.
             L'Escola Valenciana havía acordat concorrer amb la gent de 15 M. Em vaig acostar a la plaça. Enfront la porta d'entrada de l'Ajuntament una estesa de rams de flors marcides. "Dígaselo con flores al Ayuntamiento" resava un cartell. Vaig vagarejar per la plaça, ara ja no tenia res a veure amb un dels dies "d'Assamblea", l'ambient presentava un aspecte devaluat. Amb tot els membres del 15 M encara resistien,  algú fins i tot amb certa dosi de moral, feia malabarismes amb unes pilotes...Em vaig acostar a un lloc, i vaig signar a la llista. La dona que hi era al front va començar a explicar-me. Les forces de l'ordre de tant en tant ja estaven repartint-los llenya amb les porres, va dir. Els havien acusat de "fer el sexe". Ella  tenia fam. Algú li va proporcionar unes compreses que necessitava...Al costat, el lloc dels juvilats es mostrava concorregut. Amb gran dignitat, com si estigueren a una tertulia d'ateneu, uns homes  seien a unes butaques de plàstic i conversaven. La dona em va fer veure on dormia, baix el taulell que presidia, a un matalafet de gomaespuma. Arreu es veien trossos de plàstic enganxat per reguardar-se. Portaven ja dos mesos ( i amb tan mal oratge...) La gent, que de primeres els va recolzar i els ajudava amb queviures, havia anat oblidant-se...
             Ara, m'arribat aquest video. En visionar-lo m'he adonat que res no ha estat inútil, calia fer-ho. Les repercusions i els resultats encara estan per veure. Hem de seguir endavant, sens dubte, hem d'assumir la responsabilitat que hem contragut i ser conseqüents amb allò que defensem.

dimecres, 8 de juny de 2011

La lògica (socio)lingüística del PP i el 15-M

La lògica (socio)lingüística del PP i el 15-M


Josep-Lluís Navarro (Cap d’Estudis de l’Institut Lluís Vives)


Cal ser molt ignorant o tindre molt mala fe per dir que el PP valora el valencià i l’escola pública, així com que pretén sincerament implantar el plurilingüisme en el sistema educatiu. Al contrari, no cal treballar a l’ensenyament per saber que pretenen extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l’Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d’alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d’educadors i aportacions als centres, etc. Intenten camuflar tot això sota el rètol “modelo único plurilingüe”, però se’ls veu el llautó i no s’ho creuen ni ells. De sempre les nostres classes dirigents han odiat el valencià, els fa nosa, perquè els posa en evidència, i ara per fi han vist l’ocasió d’eliminar-lo, carregant-se la faena de 30 anys d’ensenyament públic en valencià. També de sempre han temut la instrucció de la gent, des de fa segles, quan cremaven mestres a les fogueres inquisitorials (o els feien retractar-se o exiliar-se) –i fins ben entrat el segle XIX: Gaetà Ripoll, mestre valencià, va ser-hi assassinat pel Sant Ofici, avantpassat de l’Opus que ara ens governa. És lògic: una ciutadania instruïda i il·lustrada no permetria la impunitat de què gaudeixen. I una població educada en valencià els deixaria en ridícul: la seua coentor, la seua barbàrie i la seua defecció lingüística quedarien massa a la vista. No poden consentir-ho, ells ho veuen instintivament, i tenen raó. Aquesta és la seua lògica sociolingüística: la promoció del valencià els deixa en evidència i mina el seu poder, per això els cal eliminar-lo com a llengua culta i vehicle educatiu. Necessiten una educació arcaica, confessional, retrògrada i castellanista per mantindre les seues majories electorals, però ara potser se’ls ha anat la maneta: no compten amb la força del món educatiu valencià ni amb l’emergència del Moviment Quinze de Maig. Si confluïren aquests dos factors els podríem obligar a fer marxa arrere en les últimes agressions –i en les que preparen.
Perquè ara tots ens preguntem: Què farem? Pares i mares, profes, estudiants, societat civil... ¿Tornarem a caure en els mateixos errors de sempre? ¿Tornarem a confiar en els “líders” que al final sempre acaben traïcionant-nos, negociant i desfent les mobilitzacions que tantes energies costen de muntar? ¿Tornarem a protestar perquè uns quants “capos” traguen partit i decidisquen per tots? Doncs no, companys, aquesta volta no. Tenim ben present l’última i no tornarem a espifiar-la. Recordeu? Només fa 2 cursos: era el 2008/09. El 29 de novembre hi hagué a València una macro-manifestació històrica, de desenes de milers de persones, que culminava mesos de mobilitzacions com no s’havien vist ací en dècades: tancaments a moltíssims centres, assemblees massives, tot el món educatiu en lluita... Aquell dia la gent estava eufòrica i se sentia invencible, però poc després, els “líders” de la Plataforma (o la seua majoria), satisfets amb la retirada de la “Citizenship”, claudiquen i desfan el moviment, firmant la pau amb Font de Mora. Quina vergonya! Aquella energia de molts milers de persones mobilitzades durant mesos de lluita només va servir per evitar que una assignatura de 2 hores en 2n d’ESO s’impartira en anglés
Afortunadament ara estem en una altra fase i no ens deixarem segrestar per cap cúpula, sindical, de FAPA o del que siga. Ara tenim, gràcies al Moviment 15-M, una societat civil en ebullició i en connexió creixent, una nova força en la base que no teníem, i per això ara les mobilitzacions no seran tan fàcils de segrestar. Els sindicats, FAPA, Escola Valenciana... i tots els partits, associacions i entitats que vulguen sumar-s’hi són benvinguts, però alerta: res de líders que negocien en nom nostre i que s’atribuïsquen poder de decisió. Necessitem connectar totes les lluites en el món educatiu (això de les línies és la punta de tota una immensa retallada en marxa que pretén pegar-li el colp de gràcia a l’ensenyament públic), i el 15-M pot ser-ne el mitjà, el referent i l’espurna: hem d’aprofitar-lo i aprendre’n. Les seues acampades, assemblees, comissions, grups de treball, interacció en xarxa, rotació dels portantveus, contacte permanent a través d’Internet... són ja una referència i cal adoptar-los. Comencem des de baix: assemblees per centres, per districtes o per estaments, comissions i grups de treball de profes, mares i estudiants, connexió de tots, webs ad hoc i blogs actius, xarxes socials, “moodle”... Preparem ja tancaments i acampades als centres contra aquest atac brutal a l’ensenyament públic. Posem en peu de nou el món educatiu valencià, i ara sense delegar en cap líder, amb representants rotatoris i sense claudicar davant de petites retirades, ni tan sols amb la dimissió de Font de Mora, que és ja un cadàver polític. L’onada mobilitzadora que ara comença només hauria de parar quan tinguem garanties escrites i proves factuals de tota una altra política educativa i quan ho decidisquen les assemblees sobiranes. Com diria aquell: o ara o mai.

9 de Juny Concentració a Castelló, València i Alacant

dimarts, 7 de juny de 2011

Julio Anguita renuncia a su pensión vitalicia como ex-parlamentario





      Julio Anguita renuncia a su pensión vitalicia como ex-parlamentario de Raul Andreu Tena, el Viernes, 04 de marzo de 2011 a las 22:38 Julio Anguita renunció por escrito a la paga de pensión máxima vitalicia a la que tenía derecho como ex-parlamentario, argumentando que “con la pensión que le correspondía como maestro tenía bastante". Julio Anguita o ¿por qué no todos los políticos son iguales? Lucas León Simón  Cuando José María Aznar y Felipe González nos dictan al común de los ciudadanos una lección de indecoro e insolidaridad, cuando nos enteramos que María Dolores de Cospedal gana al año 241.000 € con el cobro de tres sueldos públicos y la Pajin otro tanto por el estilo, cuando sabemos que el presidente de la Diputación de Castellón no tiene mas remedio que declarar un patrimonio de 3,9 millones de euros cuando hace cinco años NO declaraba ninguno, nos enteramos que, de manera totalmente accidental, se ha sabido que hace siete años, Julio Anguita renunció por escrito a la paga de pensión máxima vitalicia a la que tenía derecho como ex parlamentario, argumentando que “con la pensión que le correspondía como maestro tenía bastante”. Genio y figura. Julio Anguita viene a demostrarnos que el dicho populista de “todos los políticos son iguales” no se verifica, al menos en su totalidad. Que hay distintas formas de ser y estar en la política, de entender los compromisos éticos y ejemplarizantes de un cargo público y que la erosión que afecta a nuestra moral pública tiene un freno.  No todo es poder y dinero. Tengo la fortuna de ser amigo personal y haber sido de un equipo de gobierno de Julio. Conozco la sobriedad espartana de su espíritu. Sé que en pocas personas se verifica una mayor consecuencia entre lo que dice y piensa y su modo de vida. Nunca había acabado de entender por qué considera un punto de felicidad dormir la siesta en verano sobre una manta tendida en el suelo, ni por qué su mayor consideración del lujo y del ocio es jugar una partida de dominó al atardecer, cuando está de vacaciones. En esta dura mitología del capitalismo, Julio juega contracorriente. Y su compromiso consigo mismo y con la sociedad, gana.  Julio Anguita hace suyo el lema de Ghandi de “vivir sencillamente, para que los demás puedan, sencillamente, vivir”. Y desde su antisimetría con el político al uso nos aporta soluciones a nuestros graves problemas con la ética y la estética del cargo público.  Maestro vocacional, traslada la pedagogía a cualquier escenario, y cuando la acción política diaria, quema y unta, Julio la quiere convertir en lección a pequeña y gran escala.  Los ideólogos y profetas de la modernidad, reunidos en torno a un gran medio informativo nacional, pensaron que lo invalidaban para la política cuando acuñaron aquello de “honrado pero desfasado”. Su huella llegó hasta el Parlamento en voz de algún replicante “moderno”. ¡Bendito desfasamiento!  Es decir, exentos de las jactanciosas modernidades de los políticos pendientes de la dieta, la nómina y el futuro cargo en el Consejo de Administración de cualquier sucursal del Gran Capital, Julio Anguita, sin contárselo a nadie, y mucho menos a esos sistemas mediáticos que encumbran la vulgaridad y el populismo, le había dado una soberana patada en el culo al sistema. ¡Métanse su degradante paga vitalicia donde les quepa!  ¿ Porqué no seguiran su ejemplo otros ?  Esto tambien lo hizo la cantante griega Nana Mouskouri que estuvo en politica, hasta llegó a ser la representante de Grecia en el Parlamento Europeo y viendo la situación que se avecinaba en su pais hizo lo mismo.  Que pocos actuan así, contados con una mano y sobran dedos...... 

diumenge, 5 de juny de 2011

El valencià en perill d'extinció

Estimats amics:
Hui de nou la nostra llengua està amenaçada, amenaçada pel govern que encara sense prendre possessió del seu càrrec està tramant la destrucció del nostre sistema educatiu.
Més que mai cal que tots aquells que ens estimem el valencià ens posem les piles i continuem més forts que mai amb la nostra lluita per la supervivència del nostre poble.
Ca Bassot es caracteritza per la defensa de la nostra llengua.
En aquests moments no podem quedar-nos al marge de les reivindicacions que sorgeixen en contra de la nefasta política que pretén portar a terme la Conselleria d'Educació.
A tots aquells que sou socis o amics de la nostra associació us demanem que amb les vostres possibilitats us sumeu i feu difusió de tots els actes i mogudes que es convoquen en favor de les línies i amb la defensa de la nostra llengua.
Més que mai és imprescindible que la societat civil valenciana prenga possessió del seu futur, cal que donem un exemple de compromís i responsabilitat a les futures generacions.
Per la supervivència del valencià que no és altra que la supervivència del País Valencià.


http://www.escolavalenciana.com/categorias/index/428


Salut, amics!