Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de gener 31, 2016
Cròniques Personals original de LLum Sánchez

55
No, si ja em trobe millor, només per haver escrit açò, que m'anava pesant endins com un lastre de plom. Ara em sent més lliure, més lleugera. He d'anar amollant amarres. Canviar, després de tota una vida, és com voler arribar a la lluna amb bicicleta. Per sort ara al nostre grup familiar ja som tots adults i, si més no, hem d'assumir la responsabilitat de la pròpia vida. Ningú pot salvar a l'altre. Aquesta idea de ser per als altres, és una idea histèrica...una falàcia. Cadascú és el que és i com és, i tan sols depen de si mateix romandre estàtic o evolucionar vers a formes de conducta més satisfactòries per sí mateix i pels altres.
En això poc o res poden les influències externes, doncs és un procès interior, si un s'ha treballat a sí mateix per desenvolupar-se en base als valors que el grup familiar, l'entorn, l'educació i la cultura l'hi ha proporcionat. Tanmateix parlem d'un procès tan complicat i ta…
Cròniques Personals original de LLum Sánchez

55
No, si ja em trobe millor, només per haver escrit açò, que m'anava pesant endins com un lastre de plom. Ara em sent més lliure, més lleugera. He d'anar amollant amarres. Canviar, després de tota una vida, és com voler arribar a la lluna amb bicicleta. Per sort ara al nostre grup familiar ja som tots adults i, si més no, hem d'assumir la responsabilitat de la pròpia vida. Ningú pot salvar a l'altre. Aquesta idea de ser per als altres, és una idea histèrica...una falàcia. Cadascú és el que és i com és, i tan sols depen de si mateix romandre estàtic o evolucionar vers a formes de conducta més satisfactòries per sí mateix i pels altres.
En això poc o res poden les influències externes, doncs és un procès interior, si un s'ha treballat a sí mateix per desenvolupar-se en base als valors que el grup familiar, l'entorn, l'educació i la cultura l'hi ha proporcionat. Tanmateix parlem d'un procès tan complicat i ta…
Cròniques Personals original de LLum Sánchez

56
El temps és la porta que ens duu a la propera etapa. Mai no s'atura, es succeix a si mateix amb fidel regularitat. El temps i l'espai són les linies entre les quals es dibuixa la pròpia existència. Existència es denomina al període que sol durar la vida. Aquest conceptes són tan bàsics que de vegades se'ns obliden i d'altres no volem sentir-ne parlar, com si el fet de verbalitzar-los ens fes sentir més vulnerables als seus efectes.
En qualsevol cas no es pot ignorar "l'insoportable fluidesa del temps". O potser els resultats que es desprenen. Recorde que una de les amistats més estimades, Alòdia, tingués un impacte innegable dintre del mapa dels meus afectes, encar que a dia d'avui no puc justificar ben bé ni com ni per què. Companya de professió, edats semblans... prompte conectàrem. Arribà a la meua vida quan encara creia amb el valor inqüestionable de l'amistat. Sí, d'acord, accepte que puc ser …