Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 8, 2010

Memóries de la desmemoria/ cap.69

29, novembre, 1989/ cap 69


La història és una novel·la que  ha succeït; la novel·la, una història que hauria pogut succeir.
                                                                Edmón Goncourt







Vaig tenir la certesa de que era així i ho preguí amb serenitat, com quan vaig somiar que havien de tallar-me el cap. Les meues vivències sobre la soledat no negue que han sigut força doloroses, per això vaig pensar que n'estava preparada. Per això quan em trobe alguna persona amb símptomes de soledat se'm remou quelcom per dintre. Voldria parlar-l'hi, dir-l'hi alguna cosa, consolar-la, fer-li saber que si s'accepta no es tan dolorosa...M'inspira una gran tendresa, llàstima, compassió, tot alhora, però no gose fer-ho, per pudor a penetrar en la intimitat de l'altre...i em limite a doldre'm del seu dolor.
Miquel també és un ésser solitari. No ho vaig saber de seguida, no dóna la imatge. Va ser després, quan ens coneguérem més, quan vaig descobrir la seua sole…

Memóries de la desmemoria/ cap.68

26, novembre, 1989 / cap 68





Malevaje,

Les veritats que ens importen més sempre són dites a mitges.

Baltasar Gracián, escriptor aragonès (1601-1658)

Uns anys després quan ja hi era ací, sovint el silenci era tan dens que es podia tallar, qualsevol soroll, de fora, el lladruc d'un gos, o l'enrenou d'un avió, em feia companyia. Les primeres setmanes ningú em tocava a la porta. Ningú et feia sonar el telèfon. I jo pensava que per la meua condició de persona solitària no m'afectaria. Vaig viure aquell període en la més intensa soledat, amb un neguit difícil d'explicar. Inclús fa poc , Miquel es queixà dels sorolls del meu apartament, i recorde que l'hi digué, els sorolls de vegades a mi em fan companyia...Un matí de diumenge, al novembre, em vaig alçar del llit i vaig mirar a través dels cristalls cap a l'exterior. Malgrat que ja era prou avançat el matí no es sentia un ànima. El silenci senyorejava l'espai. El sol alumenava els edificis, el vent gronxava les r…