dissabte, 21 de maig de 2011

URGENT: Defensem el Dret de Reunió

Junta Electoral acaba de prohibir les reunions i concentracions pacífiques espontànies que en aquests moments omplen els nostres carrers. La Nostra democràcia està en joc. Inundem als Ministres de Justícia i d'Interior amb missatges exigint-los que respecten el nostre dret fonamental de reunió i permeten les nostres protestes ciudatanes. Actua ara i corre la veu :


ENVIA UN MISSATGE ara

http://www.avaaz.org/es/spain_protests/?cl=1077407880&v=9170

dijous, 19 de maig de 2011

Midnight In Paris

Potser els crítics filen molt prim. A mi aquesta "pel·li" m'ha agradat i molt. Tornar a veure París sempre és un esdeveniment en sí, tornar-la a veure de la mà de Body Allen és tot una aventura. Mirar i admirar els llocs que ja s'han visitat i d'altres que queden per conéixer és realment un regal per a la sensibilitat.

La banda sonora, excelent com no podia ser d'altra manera venint d'un músic de reconegut prestigi. És de remarcar l'oportunitat segons el moment del relat, que li dona un exquisit toc d'ambientació. Referent a guió i a la direcció acompleix sobradament les premises de comunicar, entrenir i ensenyar, que es pot demanar a una producció artística. El tema central, com sempre, rau en les relacions humanes, per altra banda inesgotable.

Per al meu parer és una obra digna de la categoria d'un director amb un talent tan especial, tal com ens té acostumats a admirar.    

dilluns, 16 de maig de 2011

Memòries de la desmemoria /cap 106



No tinc res cos endins que sigui més ferm
que les paraules.


Cinta Mulet i Grau (Horta de Sant Joan, Terra Alta 1958)



dijous, 15 d'agost, 1992


Al dia següent quan em vaig despertar les meues companyes Roser i Loreta ja havien marxat al treball. Em vaig trobar una nota:


"Bon dia, Marina,


La cafetera està preparada. Pots acabar d'instal·lar-te còmodament. Després, el món és teu! Ens veurem per la vesprada. Besets."


Eren prop de les 10 del matí. Vaig eixir a la terrassa i em vaig quedar contemplant el paisatge. El sol començava a escalfar i li donava una qualitat daurada al paisatge. El cel lluïa sense cap boira. Una sensació de felicitat m'embolcallava amb tebiesa. Mentre em feia el cafè vaig engegar la ràdio, havia d'anar familiaritzant-me amb la llengua. Em vaig preparar l'esmorzar, cafè amb llet i bollos del dia, vaig eixir a prendre'l a la taula de la terrassa. Respirar l'aire fresc, encara, del matí, era un regal del cel, mentre mentalment em programava l'itinerari. Un passeig pel centre i les rodalies del poble. Prendre un gelat a la plaza, comprar un plànol de l'indret i veure l'horari d'autobussos...Uf, massa coses. Vaig agafar la llibreta de notes...Tenia quasi tot el dia per davant i havia d'aprofitar-lo.


Em vaig vestir amb una brusa ampla i uns texans curts. Vaig agafar la bossa i vaig tancar la porta de l'apartament disposada a descobrir tot allò que l'avinentesa m'oferia. Vaig vagarejant pels carrers fins que vaig trobar un kiosc de premsa. Ah, les targes! els ho vaig prometre a la meua gent. Després vaig anar a seure a la terrassa d'una cafeteria i les vaig escriure. El millor vendria després, a la tornada, quan pogués comentar-los personalment les meues impressions.

De camí vaig preguntar pel mercat. Havent arribat vaig veure les parades muntades a la plaça del poble, uns llocs que mostraven roba xulíssima, ben col·locada a les seues perxes...Hi havia de tot el que volgueres demanar... Oh, Dio! tot allò era massa. Hi vaig mirar amb tranquil·litat les diverses  mercaderies. Entremig de la gent, parava l'orella, per capturar algun fragment de conversa per comprovar si la podia entendre. Sí. M'assabentava, sí... Cap a migjorn el sol escalfava força, tot i que a mi em semblava trobar-me "al país de les meravelles".


Un balneari. A l'entrada, la taquilla amb els preus. Dubtava. Em feia l'efecte que era massa car...Si no em llançava, però, perdria l'oportunitat de conèixer-ho. A l'interior sonava la música d'una orquestrina. Hi havia gent per tot, uns seien a les tauletes sota uns parassols immensos, d'altres ballaven a la pista al so de la música.


Vaig descobrir unes aixetes d'aigua instal·lades a uns expendedors d'acer inoxidable. Un home s'omplia el got d'una d'elles. Li vaig preguntar. Cada aixeta dispensava un aigua diferent, segons allò que es volgués tractar. I com que n'estaven per prendre les aigües de tractament, la música i el ball, més la possibilitat de fer alguna coneixença, i relacionar-se amb gent que ja es coneixía d'altres estades, fornia un ambient ideal per passar l'estona amablement. 


Em vaig omplir un got i em vaig retirar a un lloc des d'on podia veure el conjunt ple d'animació i elegància. A glopets, com vaig observar que feien els altres, gaudia d'aquelles aigües com si foren l'elixir de l'eterna joventud.   


       



No mires atrás


Una petita ciutat italiana situada a la serralada dels Dolomites queda commocionada per la mort d'una adolescent. L'inspector Sandio, de la capital de provincia, s'encarrega del cas, en el que la víctima sembla tan misteriosa com el mateix crimen, succeit a un paratge boirós, de cels baixos i entre muntanyes d'una bellesa que no pot ocultar els secrets de l'ambient.