Un esguard de mar blava

Junta Electoral acaba de prohibir les reunions i concentracions pacífiques espontànies que en aquests moments omplen els nostres carrers. La Nostra democràcia està en joc. Inundem als Ministres de Justícia i d'Interior amb missatges exigint-los que respecten el nostre dret fonamental de reunió i permeten les nostres protestes ciudatanes. Actua ara i corre la veu : ENVIA UN MISSATGE ara http://www.avaaz.org/es/spain_protests/?cl=1077407880&v=9170

Potser els crítics filen molt prim. A mi aquesta "pel·li" m'ha agradat i molt. Tornar a veure París sempre és un esdeveniment en sí, tornar-la a veure de la mà de Body Allen és tot una aventura. Mirar i admirar els llocs que ja s'han visitat i d'altres que queden per conéixer és realment un regal per a la sensibilitat. La banda sonora, excelent com no podia ser d'altra manera venint d'un músic de reconegut prestigi. És de remarcar l'oportunitat segons el moment del relat, que li dona un exquisit toc d'ambientació. Referent a guió i a la direcció acompleix sobradament les premises de comunicar, entrenir i ensenyar, que es pot demanar a una producció artística. El tema central, com sempre, rau en les relacions humanes, per altra banda inesgotable. Per al meu parer és una obra digna de la categoria d'un director amb un talent tan especial, tal com ens té acostumats a admirar.    

No tinc res cos endins que sigui més ferm que les paraules. Cinta Mulet i Grau (Horta de Sant Joan, Terra Alta 1958) dijous, 15 d'agost, 1992 Al dia següent quan em vaig despertar les meues companyes Roser i Loreta ja havien marxat al treball. Em vaig trobar una nota: "Bon dia, Marina, La cafetera està preparada. Pots acabar d'instal·lar-te còmodament. Després, el món és teu! Ens veurem per la vesprada. Besets." Eren prop de les 10 del matí. Vaig eixir a la terrassa i em vaig quedar contemplant el paisatge. El sol començava a escalfar i li donava una qualitat daurada al paisatge. El cel lluïa sense cap boira. Una sensació de felicitat m'embolcallava amb tebiesa. Mentre em feia el cafè vaig engegar la ràdio, havia d'anar familiaritzant-me amb la llengua. Em vaig preparar l'esmorzar, cafè amb llet i bollos del dia, vaig eixir a prendre'l a la taula de la terrassa. Respirar l'aire fresc, encara, del matí, era un regal del cel, ...

Una petita ciutat italiana situada a la serralada dels Dolomites queda commocionada per la mort d'una adolescent. L'inspector Sandio, de la capital de provincia, s'encarrega del cas, en el que la víctima sembla tan misteriosa com el mateix crimen, succeit a un paratge boirós, de cels baixos i entre muntanyes d'una bellesa que no pot ocultar els secrets de l'ambient.