dijous, 26 de juliol de 2012

IMPORTANCIA DE L'APRENENTATGE DE LES LLENGÜES EN EL MÓN ACTUAL





El món seria més feliç si tots fossem amic
jugar tots junts, cantar tots junts, 
seria divertit.

El món seria més feliç si tots fossim amics
jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor si no tinguessim por
i sense demanar perdó poguessem 
 ser com som.

El món seria més feliç si tots fossim amics
jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor si no tinguessem por
 i sense demanar perdó poguesem
 ser com som.

El món seria molt feliç si tots fossem amics
jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.

El món seria molt millor si no tinguessem por
i sense demanar perdó poguessem 
ser com som.


Per als pares i mares d’alumnes de les nostres escoles

LA IMPORTÀNCIA DE L’APRENENTATGE DE LLENGÜES EN EL MÓN ACTUAL

La Unitat de l’Educació Multilingüe de la Universitat de Castelló amb el suport de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i d’Escola Valenciana, ha elaborat aquest document informatiu per a informar els pares i les mares sobre els avantatges de l’ensenyament en valencià per aprendre altres llengües.

En el món globalitzat en què vivim, els pares i les mares senten parlar cada vegada més de la importància, i fins i tot la necessitat, que els seus fills i filles aprenguen diverses llengües com més prompte millor. Però potser convé fer alguns aclariments a partir de les investigacions científiques sobre com s’aprenen les llengües.




Manifestació en protesta per les retallades en l'Ensenyamente





1. Com s’aprenen les llengües?
  


En el món familiar, a través de la comunicació amb pares, mares, parents, exposició als mitjans, ús regular al carrer (entre moltíssims d’altres).
a l’escola, a través de la comunicació amb mestres i companys/es, i de l’aprenentatge dels continguts escolars;
en la societat, a través de l’ús de les llengües als mitjans de comunicació (televisió, premsa, cinema,...), en les lectures, en textos escrits al carrer i als comerços, en espectacles diversos, en els jocs amb altres xiquets/es,…).

2. S’aprenen totes les llengües per igual?

No. Cada llengua té les seues particularitats i diferents dificultats, segons el prestigi social que tinga cada una i la motivació per aprendre-les o el temps que se li dedique a l’aprenentatge.
El mateix temps de dedicació a aprendre les diverses llengües, no té resultats iguals en l’aprenentatge real. (Hi ha persones que després d’estudiar una llengua durant quinze anys no en saben pràcticament res, mentre que d’altres persones, en circumstàncies diferents, en dos anys o menys l’han apresa molt bé).
Per tant, calen unes metodologies adequades, uns horaris i uns temps diferents per a cada llengua, i unes formes d’ensenyar cadascuna d’acord a com s’aprèn en cada context i com està considerada en l’entorn, personal i social.
Hi ha molts estudis i moltes experiències que així ho demostren. L’adquisició de segones i, sobretot, de terceres llengües és molt complexa.


3. Què és això del multilingüisme?

Entenem per multilingüisme l’existència de diverses llengües en contacte en la societat concreta en què vivim, el seu ús i per tant la capacitat d’una persona de comunicar-se (entendre i expressar-se) en més de dues llengües.
En algunes institucions es parla de plurilingüisme per referir-se a l’ús de diverses llengües per part d’un individu i no compartides en l’entorn social.


4. Per què cal que els nostres fill i filles siguen multilingües?

Perquè el món actual és multilingüe i han de tindre les mateixes oportunitats que altres ciutadanes i ciutadans del món. Amb una formació multilingüe tindran més facilitats per comunicar-se, per aprendre noves llengües en el futur, per a relacionar- se amb altres persones, per accedir a més i millors fonts de formació i informació, per obtenir millors llocs de treball i per augmentar el seu desenvolupament personal.


A més, investigadors del món sencer, i també de la UJI, han mostrat com el cervell de les persones bilingües i multilingües està té uns trets distintius i es troba en situació preferent per a accedir als aprenentatges, als sabers més complexos i a una major capacitat de ser flexible i adaptar-se millor a nous reptes cognitius.


5. És més fàcil arribar a ser multilingüe en les comunitats que tenen dues llengües oficials? 

Sí, sempre que s’aprenguen les dues llengües oficials de forma satisfactòria. Perquè les persones bilingües tenen major desenvolupament cognitiu i més capacitats per arribar a ser multilingües. Perquè les capacitats comunicatives que es desenvolupen en les dues llengües primeres serveixen de base per a l’aprenentatge de la tercera, la quarta, etc. I cal que les dues primeres estiguen ben assentades, perquè serveixen de base en la qual recolzar l’aprenentatge de les altres llengües.


6. Quines són les llengües que en el nostre entorn tenen més possibilitats d’estar ben assentades i de servir per a l’aprenentatge de la tercera? 

El valencià i el castellà. La primera si s’aprèn a l’escola i la segona perquè és molt forta ambientalment, encara que també cal aprendre-la bé. Això és el que fan, per exemple, a Finlàndia (on parteixen del bilingüisme suec-finès, per introduir l’anglès a partir dels 7 anys), obtenint uns resultats educatius admirats per tothom.


7. Per què cal matricular els/les nostres fills i filles en les escoles en valencià?

Perquè, en el nostre context sociolingüístic, cal començar per aprendre la llengua més “dèbil”, és a dir la que té menys possibilitats d’usar-se i d’aprendre’s bé, tant oralment com per escrit. El valencià, present en el nostre entorn de forma més precària, però apresa a l’escola, és el millor punt de partida per al plurilingüisme dels xiquets i les xiquetes de les nostres escoles. A més a més cal considerar el compliment dels objectius i continguts del currículum d’infantil i primària que inclouen entre d’altres les actituds envers la llengua pròpia, la tolerància cap a la diversitat
lingüística d’una comunitat com la nostra, la creació de la pròpia identitat en els infants, entre molts d’altres. Aquests objectius i continguts sols es poden aconseguir mitjançant l’ensenyament en valencià.


8. Es podria començar a l’escola per aprendre l’anglès i una altra llengua?

Sí i seria molt beneficiós però caldrien molts mitjans facilitats per l’Administració a les escoles. També caldria comptar amb el suport acadèmic adequat des dels experts en multilingüisme per a l’ensenyament de l’anglès primerenc. Aquest aspecte no és present a la actualitat. Sense ells, no obtindrem els resultats desitjats.


9. Seria millor que els nostres xiquets i xiquetes aprengueren abans anglès i castellà, en lloc d’anglès i valencià? 

No, perquè en el nostre context seria molt difícil arribar a un equilibri entre l’anglès i el castellà, que servira com a base forta per a assentar la tercera llengua. El castellà sent llengua majoritària neutralitzaria l’adquisició i ús tant de la llengua minoritària (valencià) com de la estrangera (anglès). A més, el valencià no s’aprendria mai (no es consideraria “necessari”) i per tant es perdria l’oportunitat real de ser plurilingües. És millor començar per un ensenyament en valencià i en anglès, ja que el castellà és l’única llengua ambientalment dominant, que s’aprén amb més facilitat. No ocorre així amb el valencià i amb l’anglès. Ambdues necessiten de molt d’horari i molta bona pràctica per a ser apreses bé.


10. Aleshores, quines llengües són les més aconsellables per començar el camí al multilingüisme en l’escola i per què?

Les millors són el valencià i el anglès (a l’escola i amb el suport familiar). A continuació, sobre aquesta base, castellà (que s’aprèn de forma quasi automàtica en el nostre entorn).


11. Hi ha ja experiències de xiquets multilingües en el nostre entorn?

Sí. Tenim resultats científics que confirmen que la promoció del valencià i l’anglès en xiquets en etapes de pre-alfabetització millora la seua competència en tres llengües: valencià, anglès i castellà.
A més a més. Tenim ja 27 anys d’experiència en l’ensenyament de les dues llengües oficials (castellà i valencià) a l’escola. Els més plurilingües actualment són els/les joves que han fet l’ensenyament en valencià. Coneixen el castellà i el valencià, i tenen unes enormes facilitats per a les llengües. Són els millor formats en el plurilingüisme i han accedit a millors nivells en els seus estudis que els/les xiquets/es monolingües.










































dimecres, 25 de juliol de 2012

NO PASSARAN

dilluns, 23 de juliol de 2012

Memòries de la desmemòria /115

Nàpols, 30 d'agost 1994

Saber envellir és l'obra mestra del seny i una de les parts més difícils de
l'art de viure.


Henri Frédéric Amiel, escriptor suís de llengua francesa (1821-1881)



A l'estació de Nàpols, mentre esperava el tren, em sentia vella i cansada. Enyorava el meu habitatge, l'ordre regular dels dies i les hores, la comoditat de l'espai propi, el meu germà…Tan sols li havia enviat un parell de postals escrites a correcuita. El tren trigaria encara al voltant d'un hora. Paciència. Vaig seure a un banc. L'equipatge controlat. Quina son. Només tenia ganes de dormir o si més no relaxar-me. Em va venir al cap l'imatge de Paolo. Quan ens trobaren a les escales del sumptuós resturant on em dugué Vittorio.

              __No es posible.

              __No sé si ho és però sembla que si.

              __Il tuo nome…No, no me lo dicas…Marina. Cosa fai per qui?

              __Te sigo el rastro como un sabueso.

              __No sabes cuanto te he recordado. Nos perdimos la pista en Chianciano. E allora, cosa fai?

              __Estoy con un amigo.

              __Italiano?

              __Romano. Es muy amable y gentil.

              __Amable y gentil. No seas cursi. De verdad te interesa un hombre así? Te has sentido sola. Déjame que te mire. Tus ojos, tus ojos de mar al atardecer.

              __En cambio en los tuyos siempre encuentro una chispa de ironía, siempre.

              __Tengo media hora antes de mi actuación. Ven conmigo.

              __A dónde. No me cojas tan fuerte me haces daño. Así està mejor.

Un ampli mirador s'obria esplèndit front al mar. Vam ocupar un gronxador a tocar d'una bugambilia que queia amb cascada de flors carmesi darrere nostre. S'olorava en l'aire el salitre de l'aigua, i la fragancia de les glicines i els narcisos. Quan ens van dur les begudes els nostres ulls es van trobar per sobre els gots. Paolo em portava uns anys. No, no era un Adonis, però resultava intensament atractiu. Era la vivacitat dels seua ulls. Unes espurnes enjogassades l'hi resplendien mentre parlava, mai no massa seriosament. Això em tranquilitzava. Dominava el joc de la seducció n'era clar, tot i que amb mi no el feia servir, o no tant com solia.

               __Vendrás a mi país? Me gustaría volver a verte. Eres un tipo…gratinado de impostura… 

               __Em va mirar entornant els ulls sense deixar de mirar-me.

               __I tu la dama de la sonrisa triste, que despierta mi sensualidad dormida. Déjame que te bese la mano…el cuello...la frente... el cabello…Sin duda volveré a tu país.


L'arribada del tren em va sobtar. Vaig alçar la mirada i encara vaig trigar uns segons en adonar-me d'on hi era.

Los amantes, de Julio Cortazar