Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de juliol 13, 2008

Projecte

Imatge
Obriré les estances negades
amb l'aigua de l'ahir,
húmides ombres definides en gris,
en gris ombriu i polsegós del temps,
del temps confús i amarat de plany.


Deixaré entrar el sol
que eixugarà les llàgrimes antigues
restes silents de la desolació.


Emprendré un dia qualsevol
d'hores tranquil·les
la immensa tasca de la reconstrucció.

Crònica de la temdresa (XII)

Imatge
En obrir la meua carpeta de cartes...

un dels regals més estimats, uns fulls blancs m'invitaven a escriure. Me'ls vaig mirar amb recança. Ordenadament ocupaven el seu lloc, els sobres i els segells al seu departament. Un petit calendari em parlava de dies, setmanes i mesos...Amb la malicia que sempre m'havien fet els calendaris, quasi tanta com el rellotge...el temps. El temps se m'esmunyia com l'arena entre els dits, desfent-se, sempre desfent-se implacable, rítmic.


Sílvia estimada:


Cóm et trobe a faltar des d'aquest exili voluntari on he vingut a raure. Com resta d'allunyada la nostra companyonia dels primers anys de professió, quan ens faltava de tot menys ignorància. Ara tampoc és que anem tan sobreres...però hem guanyat si de cas en experiència.


Te'n recordaràs amb quines ganes de començar a treballar ens vam presentar a aquell únic centre, del poblet que ens van adjudicar només aprovar la oposició. Van ser uns anys plens de dificultats. No ens agra…

Imsomni

Imatge
Renou d'ombres a la nit,
les hores vessen de records
bullint a ganys, desafiant,
eixiu de nit. Somnis traïdors
àvids cerqueu
la foscor i els silencis.
Mil eixams d'insidioses abelles
fiblant a cop, geloses de la mel,
em furteu la pau dolça del son.





Memòries de la desmemòria 12

Imatge
Consignar els fet que conformen una vida- varies vides- és un parany, ja que mai es pot delimitar la seua pròpia complexitat mai es poden contar els fets asèpticament sense projectar els propis fantasmes, sense fer valdre les pròpies raons...Així que m'acontentaré tan sols en reflexionar sobre alguns punts que m'oferixen algun interès.

Dit açò manifeste la meua necessitat de distanciar-me del fets, per raons obvies, així que passaré a narrar-los en tercera persona.

Durant aquells darrers dies va tindre la oportunitat de parlar de records, de vivències compartides amb diverses persones, amigues, germanes...I se'n havia pogut adonar, amb una perplexitat ingènua, que els records que ella creia haver conservat intactes, fins i tot amb certa aroma d'immortalitat, les altres se'ls havien desestructurat a tal punt que semblaven gairebé no recognoscibles. Qui feia trampa? es demanà. La feien tots, és clar-va pensar- Cadascú els adobava a a la seua manera, els deformava allar…