Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

Altra esquerra és possible

Imatge
Miguel Esplugues (Burjassot) L'esquerra deu honrar el seu esperit crític, i ser capaç de criticar-se a si mateix. Els conceptes de lluita de classes, dictadura del proletariat, el materialisme històric, etc, són totalment insuficients per donar compte del món complexe i accelerat en el que vivim. La realitat ha canviat molt, però el pensament de l'esquerra, molt poc. Quins són o deuen ser les seues noves bases de convivència i joc polític? Pel moment no ho sabem amb certesa, tot i que un dels punts de partida de "l'altra esquerra possible" --> (Fi del primer acte) té relació amb l'actitud mental: el pensament ampli, dinàmic i dialèctic, obert a crítiques i noves idees, a la pràctica de la tolerància...Amb unes neurones fresques, curioses, inquietes. Sols així l'esquerra anirà construint i trobant els conceptes i punts de vista que necessita per interpretar millor el signe d'aquests temps. A més d'una actitud

QUIN SIGNIFICAT TÉ QUE UNA LLENGUA SIGA DECLARADA OFICIAL?

Imatge
En el marc jurídic espanyol, "és oficial una llengua, independentment de la seua realitat i pes com a fenomen social, quan és reconeguda pels poders públics com a mitjà normal de comunicació entre ells i en relació amb els subjectes privats, amb plena validesa i efectes jurídics". Així ho estableix la sentència 82/1986, de 26 de juny del Tribunal Constitucional. En altres paraules, que una llengua siga oficial vol dir que és llengua de les administracions i les institucions i que aquestes la tenen com a vehicle normal de comunicació interna, entre elles i d'elles amb els ciutadans. Com a ciutadans individuals ("subjectes privats"), l'oficialitat implica que podem usar-la davant qualsevol altra persona o entitat i en qualsevol situació sense que se'ns puga denegar la comunicació per raó de la llengua que usem ni se'ns en puga demanar cap traducció. Tot això dins el territori on és oficial i amb independència de l'administració amb què en

DRETS LINGÜÍSTICS

Imatge
Drets lingüístics bàsics Llengua oficial El català és llengua oficial al País Valencià, amb el nom de valencià, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de 2006 i segons que estableix l'article 6 d'aquest ("L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament de, i en, l'idioma valencià"). Aquesta oficialitat, regulada per l'article 3 de la Constitució espanyola i fixada per l'Estatut d'Autonomia, es desplega amb més precisió en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.

PARTIR

Imatge
Aquesta cinta es l'última obra de la directora francesa Catherine Corsini. L'argument té importants referents en la literatura clàssica con Ana Karenina o Madame Bobobary o bé l'Amant de Lady Chaterlay, per citar-hi alguns. El tema central, uns personatges són sotragats per uns sentiments amorosos de tal intensitat que canvien el curs de les seus vides, al punt que els inhabilita per seguir vivint de la mateixa manera. Fins que la reacció de l'altra part- el marit-, els aboca a un punt d'extrema violència. Si analitzem la situació ens trobem, una dona que viu una relació conjugal que li proporciona una insatisfacció interior, la qual d'una manera misteriosa, la prepara per viure en plenitud el sentiment de l'amor amb altre home, el seu desig d'una relació amorosa intensa i completa, una relació fluida en termes d'igualtat afectiva. Un bell tret de Zuzane, la protagonista, és la seua sinceritat. I just aquesta qualitat esdevé una trampa mort

Exposició: LA DERROTA

Imatge
20.30h Inauguració exposició: La derrota. La fi de la guerra civil 70 anys després L'1 d’abril de 2009 s'han acomplit els 70 anys de la fi de la guerra civil, en la qual la República , que encarnava els ideals de democràcia i llibertat, fou derrotada per l'exèrcit de Franco, amb el suport de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. L'exposició sobre “La derrota” vol fer memòria històrica de l'efemèride, recollint els esdeveniments més significatius i les conseqüències més doloroses que per al País Valencià va implicar. Els darrers mesos de la guerra la població civil va haver de patir els bombardeigs continuats per part de l'aviació franquista, mentre s'aguditzaven els problemes de la subsistència. L'ocupació militar per l'exèrcit franquista, la imposició de la nova parafernàlia feixista, el drama del port d'Alacant, els camps de concentració, els consells de guerra i els escamots d'execució, l'exili... varen de

NECESSARI: CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER ACCEDIR A UN LLOC DE TREBALL A L'ADMINISTRACIÓ

ACPV s’adherix al Manifest a favor del coneixement del valencià per accedir a un treball a l’administració Representants de diverses associacions, sindicats i partits polítics es concentraren el passat 23 de novembre davant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques en el 26è aniversari de la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià (LUEV) per presentar públicament el “Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes” . ACPV particià en aquesta concentració per reclamar al Govern valencià que no vaja per darrera de la societat valenciana pel que fa al reconeixement de la llengua pròpia dels valencians també en l’administració pública i la seua relació amb els ciutadans.

ÚS OFICIAL DEL VALENCIÀ A RTVV

Imatge
 El vicepresident del Consell de RTVV demana l’ús oficial del valencià en aquesta institució José Ignacio Pastor, vicepresident del Consell d’Administració de RTVV, i Mercè Teodoro, cap del servei jurídic d’ACPV, presentaren un recurs d’alçada davant el President de la Generalitat, Francisco Camps, com a superior jeràrquic del Consell d’Administració de RTVV per l’incompliment d’aquesta institució de l’Estatut d’Autonomia que estableix que el valencià és llengua oficial. Pastor rebé una notificació del consell del què és membre, només en castellà i va presentar una sol·licitud al President del Consell –la primera reunió a la que assistia José Lopez Jaraba com a president- en la qual demanava, que tant la convocatòria com la documentació annexa estigués disponible íntegrament en valencià, abans de celebrar la reunió. La sol·licitud no va tenir resposta i la reunió es va celebrar igualment. El recurs presentat solicita la nul·litat de tots els acords als que s’arribar

F. Nietzsche - Crítica i alegria

Imatge
54 3) La crítica i alegria .-La crítica, tant la parcial i injusta com la raonable, procura tals delits a qui l'exercís que el món deu gratitud a tota obra i a tota acció que incite molt i a molts a la crítica; doncs darreres de la crítica s'arrossega una resplendent cua d'alegria, enginy, admiració d'un mateix, orgull, ensenyança, propòsits d'esmena. El deu de l'alegria va crea les coses roïnes i les mediocres per la mateixa raó per la qual va crear les coses bones.

La mar

Imatge
Un encís, una atracció irresistible. El seu color, el seu sabor... L'agafe amb les mans fent conques i es veu transparent. Els meus ulls s'emplenen d'aquella immensitat blava i canviant, d'infinits matisos. Ella m'atreu, em crida, em suggestiona, m'arravata com una tendra passió. M'imagine sovint immersa en ella, que per baix de la superfície em transporta a paradisos ignorats. La experimente com una presència màgica. Em desperta un desig immens de submergir-me, de jugar amb l'aigua esguitant, corrent per la vora saltironant sobre les ones. De vegades m'hi fan caure. De vegades una onada m'engoleix i em perd per uns instants, em quede cega. Estossegue després de engolir-me'n algun glop. Ahhgg...Com em cou la gola. Em refregue ells ulls que també em couen. I torna el meu somni de romandre a la mar, sempre, de mirar-la, d'admirar-la, de sentir-la com em mulla, com em renta, com em nega, con em sacseja...Com lluitem, com juguem. A l

No puc escriure

Imatge
Tinc tantes coses que explicar, tantes i tan diverses, tants quaderns plens, ...I ara tinc el cap ple de malalties que m'han contat unes amigues del fòrum. Per a què són els fòrums. Per què m'he ficat al fòrum, a aquest fòrum vull dir. No, no ho comprenc. Clar que jo no sabia con funcionava això, això del fòrum vull dir. Una va acumulant petites decepcions i arriba un moment que en té tantes com per posar una "paradeta". Els projectes superen amb escreix les possibilitats de realització. Un projecte en principi és bo, és com una corda que de sobte s'hi presenta convidant a enfilar-te. A on? tens una vaga idea, o tens una idea molt clara, però és només una idea. Amb idees només no fem res, sense idees tampoc no en fem res. I bo, t'organitzes per dur-la endavant, la idea. Això, però, no es tan fàcil, és a dir pareix fàcil i després resulta que mamprens un camí...i es talla. Dius no, no hi serà per aquest indret. Vas i en proves d'altre,  i, tan prompte est

El ritus de la lluna

Imatge
Conte original de Marc Mateix Un jove idealista, entusiasta i atrevit, Tams, vivia envoltat amb les ferides d'un ahir remot, a causa de les seues profundes al·lucinacions, després que la seua tribu el drogara i li tatuara en l'esquena una immensa Lluna, segons la voluntat dels Deus. Ara quedava atrapat en l'ombra del foc etern d'una antiga llegenda, segons l'enciser, també li vendrien a la ment uns somnis on visionaria com i qui aconseguí salvar l'Univers i el podria guiar per sempre. -La pròpia consciència d'allò que ets dintre la es veurà a través de les teues accions- De tant en tant l'enciser, un home gran, que es quedava l'aldea per donar força espiritual als joves caçadors, entre altres tasques, pensava aconsellar a Tams. Aquest li seguia les expressions del rostre amb atenció, el mirava als ulls sense perdre detall de la seua saviesa i es sorprenia del seu valor humà. Tams no era l'únic que experimentava eixes sensacions.

La Carta de la Terra

Imatge
      Ens hi trobem en un moment crític de la història de la humanitat en el qual se necesiten canvis fonamentals en els nostres valors, institucions y formes de vida. El sorgiment d'una societat civil mundial està creant noves oportunitats per construir un mon democrátic i humanitari. L a Carta de la Terra  és una declaració dels principis fonamentals per a la  construcció d'una societat global al segle XXI que siga justa, sostenible i  pacífica. Faça clic ací per llegir la Carta de la Terra La Iniciativa de La Carta de la Terra  és un moviment massiu format per  ciudadans informats, responsables i actius, que donen suport per milions de persones arreu del món. Todo individu, familia, organització i comunitat té un paper vital que complir per a construir una comunitat global sostenible.

Barrio Sesámo

Imatge
40 anys entre peluixos i titelles Un 10 de novembre de 1969 es va emetre el primer episodi de 'Barrio Sesamo' en la televisió pública estadouninenca. Quatre dècades i més de 4 mil episodis després, l'espectacle protagonitzat per les titelles de Jim Berson han esdevingut  un element més de la cultura popular de varies generacions. Els meu fills van jugar amb unes titelles d'Epi i Blas que un any els deixaren els reis...De vegades imitaven les seues veus i improvisaven un diàleg...eren molt divertits. I jo conserve un record molt tendre d'aquest personatges ingenus, dolços, propers.  Per molts anys !!!!!!!!!

HOLLYWOOD CONTRA FRANCO

Imatge
Documental Per a mi ha sigut una autèntica sorpresa aquest treball cinematogràfic. Dirigit per Oriol Porta, productor català, del que és també guionista, ha tingut l'esplèndida idea de mostrar-nos en una pantalla unes imatges quasi ignorades per a la gran majoria de la població. La consigna del silenci que es va imposar al seu moment ha durat i ha perdurat, i encara hui la guerra Civil Espanyola amb totes les seqüeles de repressió brutal, és pot dir que és la guerra silenciada. Jo mai he pogut comprendre com els meus pares van morir-se sense parlar de la guerra, que va ser tan determinant en les seues vides com en les nostres, les dels seus fills. Un grapat de referències esbiaixades que gairebé podria recordar-les totes i poc més. Després, molts anys després, vaig haver de buscar respostes als llibres. I va ser com si s'encengués un rastre de pólvora, quan més anava coneixent, més anava comprenent aquest temps esfilagarsat i caòtic que m'ha tocat viure; quan més des

AGORA, d' Alejandro Amenábar

Imatge
He de fer una referència per força a l'escel·lent treball del director Amenábar, es tracta de la seua última obra. Em va deixar agradablement sobtada i em va fer reflexionar- que és una de les intencións que deu proposar-se tota obra cinematogràfica-. L'argument: segleIV, Egipte, baix l' Imperi Romà. Les violentes revoltes religioses als carrers d' Alexandria arriben a la seua llegendària biblioteca. Atrapada rere els seus murs, la brillant astrònoma Hipatia lluita per salvar la saviesa del Món Antic amb ajuda dels seus deixebles. Entre ells, els dos homes que es disputen la seua estima:Orestes i el jove esclau Davo, que es debat entre l'amor que li professa en secret, i la llibertat que podria obtenir unint-se al implacable ascens dels cristians. Mai no havia considerat la situació histórica del cristianisme des d'aquest punt de vista que ens proposa el director. Es a dir quasi sempre els cristians havien sigut els bons. Bé, però i si amb el fanatisme de l

Hui mateix amb ONO

Imatge
Fa un mes que no veig la televisió. No, no és una promesa a la mare de Déu dels Desemparats, només és gossera. És a dir fa molt de temps que el comandament a distància no funcionava bé, però últimament és que ni bé, ni malament. Entre que ONO havia canviat la presentació de la selecció de canals i que l'aparell està tan usat que ja l'hi s'han esborrat per l'ús algunes indicacions...Si, bé ja fa temps que amb penes i treballs vaig poder contactar amb una de les operadores de la monstruosa empresa i finalment vaig arribar a la conclusió de que si anava a una de les tendes ONO a València sites a...I l'operadora de torn em va dir les adreces a una velocitat que no vaig ser capaç de retenir-ne cap. Vagament em sonava algun carrer, però mai no trobava el moment. D'això fa no sé quants mesos. Amb moltes dificultats vaig estat defenent-me amb el comandament antediluvià fins a ahir, que em vaig dir: Llum, de hui no passa resoldre el tema. Mare meua, per trobar el tel

EDÉN A L'OEST

Imatge
Al igual que en l'Odissea, l'Egeu és l'escenari on discorren les aventures d'Elies, el protagonista. En eixes mateixes aigües, baix el mateix sol i els mateixos cels com al despertar de la civilització. Després d'innombrables incidents i accidents, una escala al paradís i una estança al infern, el màgic final del seu periple es desenrotlla a París, París, la ciutat que resplendeix als anhels més profunds, al somni més agitat dels viatgers. De l'entrevista al director El director Costa-Gavras , un dels directors més guardonats a França, tracta un tema que té una enorme ressonància personal.  EDÈN A L'OEST narra la història del destí d'un immigrant, contada amb una maduresa i una apreciació digna d'aquest grec que residix a París des de 1956, autor també de " Z " al 1969. Quan feia pel·lícules com aquesta, estava defenent banderes, denunciant injustícies, prenent partit al context d'un món on tot semblava prendre la senda del &

Dona de foc

Imatge
foto de Klimtbalan Moré, vine a l'hort dels meus somnis, t'ofrenaré una pell que demana luxuria i trasbalsa deus morens escolpits en marbre, humits de rosada. Faluca, em diràs, dona de poc seny... I jo, com un préssec, colrada de sol, fragant, tancant tot el suc, em riuré de tu.

Manifestació 9 d'octubre

Imatge
http://www.acpv.cat/php/acpv-butlleti- e/manifestacio_nou_octubre_2009.jpg

LA PEL·LICULA DE jOAN jOEL

Imatge
Joel Joan prepara una pel·lícula sobre la discriminació lingüística L'actor Joel Joan està preparat una pel·lícula sobre la discriminació lingüística. Acció Cultural participa en aquesta iniciativa recollint reclamacions de qualsevol persona que haja patit algun tipus de discriminació per raó de la llengua que parla. Per aquest motiu ACPV posa a la vostra disposició el TELÈFON DE LA LLENGUA 96 315 77 99 ext. 231 , on podeu explicar els motius pels quals us heu sentit discriminat, front quina persona o institució, la data etc. També podeu emplenar el formulari que trobareu a aquest enllaç. Telèfon de la llengua

Carta de una médico a la Sra. Ministra de Sanidad...

Imatge
Señora ministra, le propongo que sea usted la primera española que se vacune contra la gripe A. De hecho, con este despropósito llamado autonomías, si se vacuna usted y toda la cartera de gente que nosgobierna en España, el grupo control sería lo suficientemente grande como para sentirnos todos más seguros. Verá usted, le agradezco que me haya colocado a la cabeza de los grupos de riesgo y que tenga usted tantísimo interés en que no me coja la gripe. Entiendo que usted me necesita para que el sistema de salud no se colapse; sin embargo, es una gran pena que al igual que usted se preocupa por mi salud y de repente me valore como un bien nacional, no se preocupe por mi situación laboral. La invito a que venga a ver mi contrato o el del resto de los médicos en este país. La gran mayoría trabajamos con contratos que en el resto de la Europa antigua serían una vergüenza. Señora ministra, yo no me voy a vacunar. El virus no ha acabado de mutar y a partir de la última mutac

Desilusiones

Imatge
El retorno de los nómades Lía Schenck S i a pesar de todo lo dicho y de todo lo que está atrás y delante de lo dicho, alguien pudiese entender que los nómades son perfectos, es necesario que se desilusione. S er perfectos y no comezer errores es absolutamente incompatible con el espíritu de curiosidad y de asombro de los nómades. L a curiosidad los lleva a tanteos y osadías de los cuales muchísimas veces vuelven lesionados o con espinas clavadas en algún lugar sensible o con plumas fuera de lugar, precisamente por no haber cometido perfecciones. L os asombros los llevan a predisponerse bien con las cosas de la vida y a sentir alivios cuando descubren que ninguno de sus errores ni de sus aciertos alteran sus armonías. S i alguien pudiera entender que los nómades están más allá de las tentaciones también es n

Mapa de los sonidos de Tokio

Imatge
Direcció i guió: Isabel Coixet Ryu és una xica solitària d'aspecte fràgil que contrasta amb la doble vida que porta:de nit treballa en una llotja de peix a Tokio i esporàdicament reb encàrrecs com assassina a sou.El Senyor Nagara poderós empresari que plora la mort de la seua filla Mildori que s'ha suïcidat, i culpa del suïcidi a David, un home d'origen espanyol amo d'un negoci de vins a Tokio. Ishida, un empleat del senyor Nagara que estimava a Mildori en silenci, contracta a Ryu per assassinar a David. Es una història, si més no, misteriosa. Es revelen alguns aspectes fonamentals a la mirada d'un espactad@r atent als detalls. Tanmateix se conserva intacte l'enigma de la personalitat i de la història de Ryu. Per a mi una obra interessant amb una estètica diferent i uns personatges que contrasten amb la seua cultura, i que habiten just al cor de la ciutat immensa que batega com un cor, nit i dia...Li trobe connotacions oníriques. Per a mi un bon trebal

FROZEN RIVER (Rio Helado)

Imatge
U.S.A. 2008 Nombroses nominacions a diversos festivals i dos Oscar, a la millor actriu i al millor guió original. Rai Eddy, una dona que viu en una caravana al nord de Nova York, es abandonada pel seu marid, que fuig amb els estalvis familiars. Ray deu treure avant als seus dos fills, intentant que el major no deixe d'estudiar, malgrat els greus problemes econòmics que afecten a la família. Cinema independent, com era d'esperar. A banda del reconeixement de la premsa és realment una pel·licula que corprèn. La tenacitat de Rai davant les nombrosos entrebancs que li sobrevenen a conseqüència de l'acció del marid. Haver de passar per situacions veritablement perilloses sense deixar d'ocupar-se dels seus fills. Córrer riscs molt seriosos per haver de recórrrer reiteradament a una acció il·legal...Però el que més em va colpir va ser la solidaritat que s'estableix entre les dues dones de diferents races i cultures per ajudar-se a enfrontar els seus problemes vi

Tinc ganes de tu

Imatge
Patisc el síndrome del Adeu, i és que una li pren afecte als personatges, fins i tot a alguns dels dolents...Ja veus quina dèria. La pluja reafirma l'entrada de la tardor, els sol s'afeblix mentre el vent i la humitat alimenten un solatge de melancolia. Què serà dels meus estimats personatges, aquells amb els que havia conviscut al llarg de tots els darrers meravellosos dies, sense menjar, sense dormir... Els trobava a faltar, i res no em feia gola, ni el cinema, amb tant que m'agrada. Res. Rellegint alguns fragments encara, m'hi trobe a la solapa del segon llibre: A tres metres sobre el cel , la seua segona novel·la, després de ser rebutjada per diverses editorials, va començar a circular fotocopiada entre els alumnes dels instituts de la capital italiana, fins a convertit-se en un fenomen social a Itàlia, om fins ara ha venut tres milions d'exemplars, i ha estat portada al cinema i al teatre en forma de musical. Tinc ganes de tu es la continuació. Vosaltre

Perdona si et dic amor

Imatge
Si, comprenc que pot sonar un poc a caramel de maduixa, però quan hi vaig acabar les més de sis-centes pàgines. Vaig tornar a la llibreria per veure si tenien alguna altra obra del mateix autor. Ostres, quan vaig veure que un altre dels seus llibres em feia l'ullet des del prestatge, se'm rigueren els ossos. I vaig eixir amb ganes de fer volantins camí de casa. Aquest tenia certes coincidències amb l'altre, l'ambient, el seu estil planer però molt expressiu i sobretot, també parlava de sentiments d'altra manera. Fins i tot es permetia certes llicències del llenguatge col·loquial. Buff, això va ser una de les coses que més en va molar, perquè et feia l'efecte que estaves sentint en persona com parlaven, pensaven, ploraven, reien, estimaven...i tota la extensa gama d'emocions que un és capaç de mostrar. Ara, que l'última part és dura i em va fer reflexionar molt sobre la realitat de l'ésser humà i la metamorfosi a la que ens sotmet el temps. Quan

FEDERICO MOCCIA, un altra classe de literatura

Imatge
Encara estic encisada per l'escriptura d'aquest italià que m'ha fet passar estones delicioses amb els seus llibres. La cosa va ser així. Entre en una de les llibreries que sol freqüentar- atès que ja he desistit de les biblioteques públiques- Una portada, original, m'atreu. Prenc el llibre amb les mans sobtada. Escorcolle la contraportada. Un resum de l'argument de la novel·la i unes ratlles sobre l'escriptor. Va nàixer a Roma 1963. Treballa com a guionista de cinema i televisió. Les seues novel·les, molt populars en Itàlia, han triomfat gràcies a l'entusiasme dels lectors. Moccia té una capacitat especial per connectar amb la joventut -i amb els no tan joves- Els seus títols: Perdona si et dic amor, la primera, Impecablement traduïda al català, supose que també al castellà. Tinc ganes de tu , i la novel·la A tres metres sobre el cel . Jo sóc dura de rosegar pel que fa a les meues preferències literàries, ho confesse. Amb tot i això em deixe portar pel

Radioterapia

Imatge
z Vespres de San Josep. A ciutat...He vingut a la clínica per aplicar-me un tractament de radioteràpia. M'adrece a la infermera de recepció amb els papers a les mans. Que espere a la sala solitària a eixes hores del matí. Després un metge es dirigeix a mi i em demana l'informe de l'oncòleg, aquest indica que s'han d'aplicar cinquanta hores de radioteràpia en tres sessions. Em pregunta a què em dedique, i li dic que sóc mestra de Valencià. Tot seguit se somriu i es fa el simpàtic: i em diu que la qüestió de l'ensenyament hui dia...Si s'està posant cada volta més difícil, afirme, intercanviant algunes obvietats més. I m'amolla: doncs ara veurem com la té de gran...Li conteste: tenint en compte com sóc jo, em pense que anirà en proporció. Es desconcerta i desapareix i em deixa en càrreg d'una infermera que m'acompanya a l'habitació. És una habitació especial, blindada, amb doble porta. La infermera em dona les instruccions breument amb