Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 14, 2011

Cada dia un conte

Imatge
               El CÀSTIC DEL COLOM de  Nacr Ollah Eren una parella: colom i coloma. Amuntegaven llavors i omplien amb elles el seu colomar. El mascle va dir:"Està començant l'estiu, hi ha molta herba al prat. Desem aquestes llavors per a que a l'hivern, quan no ho hi haja res més al prat, pudrem viure gràcies a elles". La femella es mostrà d'acord i ho van fer així. Quan magatzenaren les llavors el temps era humit. N'ompliren un recipient. Quan va arribar l'estiu, la calor de l'aire va actuar sobre les llavors, assecant-les. El recipient semblava buit.  El mascle estava absent. Quan tornà, va veure les llavors reduïdes en quantitat i va exclamar: "Les havíem apartat per subsistir a l'hivern, i tu, tu te les has menjat!". Ella va negar, en va, haber-se-les menjat. Ell no la cregué i la va matar a colps. Al cap d'un temps, quan va arribar l'hivern i les pluges es feren freqüents, les llavors van absorbir l'humitat. El rec

Cada dia un conte

Imatge
AMAGANT UN POLL de Pu songling Un home del meu poble que descansava a l'ombra d'un arbre va capturar un poll, l'embolicà amb un paper i va ficar-lo a un forat de l'arbre. Als dos o tres anys tornà a passar pel mateix lloc i, recordant-se'n de l'insecte, va mirar el forat de l'arbre i va veure el tros de paper que feu d'embolcall. Va obrir-lo i allà era el poll, menudíssim com el segó de forment. Va prendre'l al palmell de la mà per examinar-lo. Al poc temps la mà va començar a picar-li i el poll a inflar-se. L'hi va sacsejar de la mà i se'n va anar. Al indret de la mà on hi havia tingut el poll l'hi va creixer un tumor. Dia a dia va anar escampant-s'hi fins que l'home va morir.

Cada dia un conte

Imatge
              Viu o mort? de Giovanni Sagredo  Tenien els hugonots, a una aldea de França, una esglesia enderrocada, amb un san Sebastià maltractat al que li faltaven el cap i un braç.  El capellà, després de la missa, els va retreure als de la confradia per qué deixaven el sant d'aquesta manera i els va convéncer d'encarregar-ne un de nou. El guardià i d'altres llauradors anaren a la ciutat i, havent trobat un escultor, l'hi encaregaren un san Sebastià.  __De quina fusta el volen?__va preguntar l'artifex.  __De fusta durable__digueren__ja que després el farem daurar.  __Volen que el faça transpassat per moltes ferides?  Contestaren que sí.  __Volen que el represen-te viu o mort?  Els llauradors es mireren desorientats. El primer digué que no ho sabia; el segon, que calia tornar per saber                      l'opinió del capellà. El tercer, volent fer-se el setciències, tot i que era el més ignorant, va dir:  __Em sorpren, germans, que vulgueu per aq

Cada dia un conte

Imatge
                                           Joc de xiquets de Jean-Pierre Camus                                                          Els xiquets, com els simis, són destres imitadors i, per cert, els seus jocs només són imitacions d'allò que veuen fer a la gent gran.           En un poble d'Alssacia, el nom del qual ignore, un camperol que tenia intenció de vendre un vedell el va degollar a casa seua. Els seus fills, de huit o nou anys, van veure allò amb plaer i atenció, fins i tot prestaren assistència. L'endemà, mentres jugaven, van decidir imitar al seu pare i començaren a cantussejar "degollarem el vedell". Com els pares no hi eren, van anar a pel germà menut, el tregueren del bressol i el degollaren tal com el seu pare havia fet amb el vedell. Tanta sang els va aterrir, en escoltar que la seua mare hi havia tornat, s'amagaren dins el forn. La mare traia lenya per encendre el forn; i així ho va fer, sense sospitar res. Els dos nens, esglaiats, no