Un esguard de mar blava

               El CÀSTIC DEL COLOM de  Nacr Ollah Eren una parella: colom i coloma. Amuntegaven llavors i omplien amb elles el seu colomar. El mascle va dir:"Està començant l'estiu, hi ha molta herba al prat. Desem aquestes llavors per a que a l'hivern, quan no ho hi haja res més al prat, pudrem viure gràcies a elles". La femella es mostrà d'acord i ho van fer així. Quan magatzenaren les llavors el temps era humit. N'ompliren un recipient. Quan va arribar l'estiu, la calor de l'aire va actuar sobre les llavors, assecant-les. El recipient semblava buit.  El mascle estava absent. Quan tornà, va veure les llavors reduïdes en quantitat i va exclamar: "Les havíem apartat per subsistir a l'hivern, i tu, tu te les has menjat!". Ella va negar, en va, haber-se-les menjat. Ell no la cregué i la va matar a colps. Al cap d'un temps, quan va arribar l'hivern i les pluges es feren freqüents, les llavors van absorbir l'humitat. El rec...

AMAGANT UN POLL de Pu songling Un home del meu poble que descansava a l'ombra d'un arbre va capturar un poll, l'embolicà amb un paper i va ficar-lo a un forat de l'arbre. Als dos o tres anys tornà a passar pel mateix lloc i, recordant-se'n de l'insecte, va mirar el forat de l'arbre i va veure el tros de paper que feu d'embolcall. Va obrir-lo i allà era el poll, menudíssim com el segó de forment. Va prendre'l al palmell de la mà per examinar-lo. Al poc temps la mà va començar a picar-li i el poll a inflar-se. L'hi va sacsejar de la mà i se'n va anar. Al indret de la mà on hi havia tingut el poll l'hi va creixer un tumor. Dia a dia va anar escampant-s'hi fins que l'home va morir.

              Viu o mort? de Giovanni Sagredo  Tenien els hugonots, a una aldea de França, una esglesia enderrocada, amb un san Sebastià maltractat al que li faltaven el cap i un braç.  El capellà, després de la missa, els va retreure als de la confradia per qué deixaven el sant d'aquesta manera i els va convéncer d'encarregar-ne un de nou. El guardià i d'altres llauradors anaren a la ciutat i, havent trobat un escultor, l'hi encaregaren un san Sebastià.  __De quina fusta el volen?__va preguntar l'artifex.  __De fusta durable__digueren__ja que després el farem daurar.  __Volen que el faça transpassat per moltes ferides?  Contestaren que sí.  __Volen que el represen-te viu o mort?  Els llauradors es mireren desorientats. El primer digué que no ho sabia; el segon, que calia tornar per saber                      l'opinió del capellà. El terce...

                                           Joc de xiquets de Jean-Pierre Camus                                                          Els xiquets, com els simis, són destres imitadors i, per cert, els seus jocs només són imitacions d'allò que veuen fer a la gent gran.           En un poble d'Alssacia, el nom del qual ignore, un camperol que tenia intenció de vendre un vedell el va degollar a casa seua. Els seus fills, de huit o nou anys, van veure allò amb plaer i atenció, fins i tot prestaren assistència. L'endemà, mentres jugaven, van decidir imitar al seu pare i començaren a cantussejar "degollarem el vedell". Com els pares no hi eren, van anar a pel germà menut, el tregueren del br...