Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de novembre 21, 2010

Poema, publicat per Francisco Alvarez Molina

'Queda prohibido'
Un poema de Alfredo Cuervo Barrero
¿ Qué es lo verdaderamente importante ?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.


Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de falsas ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes.


Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre :
queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.


Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.


Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.


Queda prohibido d…

Memòries de la desmemoria/cap 98

Imatge
dimart, 21, setembre 1991/ cap 98


Homes i dones són com la mà dreta i l'esquerra. És absurd no fer-les servir totes dues.
JeannetteRankin




El so del telèfon em va traure de les meues cavilacions.
        __Hi ets a casa?__va dir la veu de Luncans.
        __Doncs, on vols que siga?
        __T'espere al bar de la Cantonada. Baixa i anirem a fer un volta.
        __Però si comença a ploure...
        __Des de quan li tens por a la pluja?
        __Ara baixe...


Em vaig replegar les grenyes i vaig agafar una rebeca i les claus. A través dels cristalls de la terrassa em vaig mirar la vesprada amb recança abans de tancar la porta.
Ell m'esperava a l'entrada. Els seus ulls de mel em van somriure i s'hi formaren les arrugues al voltant, era un gest simpàtic. Em va agafar de la mà i caminarem cap al mar, entre els carrerons antics del barri. Un plugim com de primavera havia començat a caure. M'estremí.
       __Tens fred? Vine.__ i em passà el braç per l'esquena__ Mira quin co…