Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de desembre 27, 2015
Cròniques Personalsoriginals de Llum Sánchez


44

La setmana a O. va ser profitosa, em va servir per reflexionar com faig sovint, i aquest moment de reflexió em va obrir a un altra manera de veure la vida.
Em va sorgir un imprevits –mai millor dir–vaig haver d'anar al destista, un problema urgent. Sort que ho vaig fer!. Això, però, si que em va acabar de descompensar el presupots. No sabia com aconseguir un petit préstec. Per la nit em despertava sobtada per la preocupació. Llavors em vaig adonar d'on venia gran part del meu malestar. Així que vaig veure que havia arriabat el moment de prendre decisions. Pel que fa la psicoanàlisi ja hi considere conclòs. Així s'ho comunique a Emília i m'acomiade. Llavors Esther em telefonà per proposar-me un viatge amb els seus caps d'empressa.Va resultar una experiència reconfortant.
De nou a casa, satisfeta i feliç mamprenc la neteja, havia de posar-la al dia. Intente funcionar de forma unitària i romandre a un punt estable de la brui…
Cròniques Personals original de Llum Sánchez


43

El sol fa cucamones entre les boires. Des que vaig arribar tan sols ahir vaig poder gaudir-lo...Tot un plaer, per cert. Necessitava aquests dies de tranquil·litat i també aire net. Ara, ací, és un altra cosa. Els darrers dies a València foren extenuants. He d'aprendre a viure senzillament, una vida sense complicacions, sense angoixa. Encara en sent entre el pit i l'estòmag com em batega el cor i la gola...Tota una vida no s'esborra tan fàcilment –la prodigiosa memòria de les cèl·lules...–.
Ara m'ho propose de ferm:"S'ha acabat la guerra", aquesta és la consigna, encar avui arrossegue les conseqüències de les decisions desencertades. Em sembla millor un dia a dia sense ensurts, sense angoixes, els lent fluïr d'una vida amable. Algun petit caprici...Poc més. Ho sé però no ho faig, se m'esmuny. Encara resten energies difícils controlar. Treballe la unitat, és una necessitat prioritària. Ara ja no em puc a…
Cròniques Personals originals de Llum Sánchez


42

Em trobe sola a casa. Aquest últims dies he anat un poc atrafegatda tot i que enguany m'ho he pres amb temps. El sopar de Nadal, amb els fills i les seues parelles...Els regals foren acollits entre bromes i ironies. "Per la mama", dèia un paquet decorat amb blanc i daurat ; hi vaig prendre sense ni sospitar què podria ser...Vaig començat a desprendre el llaç tot voluptuós, a continuació una cosa esplèndidament presentada amb delicades capes de papers de seda de colors diversos, un de verd suavíssim es superposava a un malva esquissit...després un llàmpec d'ocre deixava pas a un salmó,  seguit d'un gris delicadíssim...A tot això el cometaris d'uns i d'altres, les ironies, la meua impaciència...riures i somriures... i finalment: Ta-Ta-Ta-Xannnnnn!!! Un petit flaçó em veia parpallugues del seu estoig estant, semblava un brillant autèntic...Em va encisar tan bon punt vaig olorar-lo mentre que els ulls se m'…
Cròniques Personals originals de Llum Sánchez

               41

                                                                                    Benvolguts Anna i Lluís,

Com sabeu una malaltia crònica que m'ha induït a canviar els meus hàbits de vida; evite tant com puc les tensions, porte una existència senzilla i retirada; també he hagut de canviar els hàbits de treball, alimentació, relacions, actituts...En fi, haver de conviure amb bona armonia amb aquesta afecció m'ha suposat veure la vida d'altra manera i, sobretot, viure-la de forma diferent. Després de tot m'ha servit d'aprenentatge. Ara visc més amb els peus a terra...i em sent millor.
Matgrat tot sóc conscient de ser una dona lliure encara, tot i que de vegades el malestar m'ho complica, aquesta sempre ha sigut per mi la màxima aspiració; per tant em sent satisfeta d'haver-ho aconseguit. La llibertat demana un preu molt alt, tant com…
Cròniques Personals


40

Ha tocat la Telma, que vindràn demà. Dinarem junts. Molt bé. De vegades encara em venen al cap alguns records...i sé que he de cancel·lar-los. "Les coses són com són", dèia sovint la gent gran per tancar una discussió o un possible dissentiment...Passar una estona junts és molt agradable després de tot.
Ser una dona lliure comporta un risc, atés que els altres entenen més les uniformitants que les disidències. La llibertat és un concepte que a vegades incomoda. La persona lliure es considera un estrany espcimen, que no encaixa amb les conductes habituals de la gent. Tanmateix ho comprenc i potser per això no refuig el malestar que em produeixen certes situacions, perquè sé que se'n passen prompte i torne a reequilibrar-me.
Amb tot, he pogut constatar que aquest fet podia resultar, si més no, molest. I no és que feren servir estratègies especials, sinó que són les nostres maneres habituals. Tota una filosofía que no comparteix; reconec que sóc un é…