dijous, 20 de gener de 2011

Un Mac! no, gràcies






A mitjant juliol passat, com que hi havia sigut bona xica, vaig tenir l'esplendorosa idea de regalar-me un Mac. Així que me'n vaig anar al "¡Grande de los grandes!" segon resava una "conya" publicitària ja prou pancida, i m'adrece a un dependent de la secció d'informàtica, just el que m'havia endossat un Windows Vista feia un parell d'anys, d'infausta memòria. Com que anava tan atrafegat, el dependent, sembla que no va reparar amb la meua presència. I després d'esperar prou més del que vaig considerar tolerable, m'hi vaig acostar a l'esmentat depenent i li vaig demanar, ras i curt, que volia un ordinador Mac. De sobte l'hi va canviar l'expressió. Amb poques paraules em va entendre a la perfecció i va enviar un ajudant a preparar el que "quedava", just l'últim. Jo amb, la meua ignorància, vaig sospirar alleujada. Quina sort! encara he arribat a temps. 


Al cap d'uns minuts reapareix i em diu que ja hi era preparat, que podia endur-me'l... jo mateix...Con si fos un parell de sabates. Me'l  vaig mirar per si era conya -bo, sembla que açí, finalment s'han decidit pel sentit de l'humor- En mirar-me'l directament  em vaig adonar que ho deia molt seriosament, res de gracietes adicionals.


   __De veres creu vosté que jo puc carregar amb aquest mastodont i emportar-me'l a casa? No, mire, m'estime més que me l'envien. Són 8€. Mmmmm.  Vaig signar tots els documents adients a la transacció, i em pire tan campal pensant-me que hi havia fet l'adquisió del segle.


 Quan per fi va arribar sa majestad el Mac, jo ja ho tenia tot a punt, ubicació, espai, llum...ambient. Confesse que em trobava impacient per començar a familiaritzar-me amb aquella meravella de la tecnològia universal. Quan els repartidors descarregaren el "bulto" pensava jo que immediatament hi procedirien a l'instal·lació. En això em digueren: una firmita... Abans es va tancar la porta que la meua boca, i escamparen la boira.


Sort que el meu vei d'enfron, atent i servicial com sempre, va acudir a traure'm de l'entrebanc. 


Passaren algunes setmanes i amb l'ajuda d'un professional informàtic vaig intentar fer-m'hi amb el Mac. Inútil. Cada dia els problemes em plovien. No cal dir que jo sóc de lletres... La cosa no rutllava ni a pa calent. Fins i tot, oblidant el meu agnosticis-me, li vaig resar a tot els sants, inclós l'hi vaig prometre una novena a santa Rita...Bo al cap d'uns dies vaig claudicar. I vaig haver de tonar al "iGrande de los grandes" amb la cua entre potes. Reina Santissima, qui me manaria a mi ficar-me a aquests fandangos...Massa tard. Em vaig presentar molt compungida al punt de venda i li vaig dir a "l'amable" venedor, quan es dignà atendre'm, que ni el ratolí funcionava ni l'aparell tampoc. Ell em mirà circumspert i, com el màgic que es trau el colom del barret, llavors em posa davant els morros un paquetet, el "Plat car", el "curalotodo". Senyora, li comunique solemnement que els seus problemes s'han acabat, aquest és un plà de tres anys de garantia total, assistència telefònica per resoldre qualsevol incidència, conincidència o imprudència dubte o sospita, recanvi de peces o de tot el que caldria...I Tot, absolutament tot inclòs, per la mòdica quantitat de 180 €.


No era meravellós? Adeu per sempre als meus intents de suicidi, a les nits sense clucar ull, a l'estat de confussió parcial i total...als plors i a les llàgrimes. Tornaria a ser de bell nou un ésser humà, no un nyap. "París ben val una missa" va dir el Borbó francés Lluís XIV"


Així que abans que poguera obrir la boca per fer cap objeció, l'altre va insistir impertinentment:
   __No hi pateisca, senyora, tot n'està pensat per la comoditat del client. Ací ho té tot, tot i més del que puga imaginar. Veu aquest telèfon? Aquest telèfon s'ho resoldrà tot.Va afirmar mentre em lliurava un número a correcuita. Crega'm. A partir d'aquest moment, tot clar com la llum del dia. I d'aquesta manera va desempellegar-s'hi i em deixà fent cua per pagar aquella llàntia meravellora que em llevaria per sempre més totes les meues basques.
  
La primera vegada que vaig gosar telefonar s'escoltà un contestador automàtic d'aqueixos que t'adveteixen que la tocada quedarà enregistrada...Que et donen diveses opcions per premer el número que s'adiu amb el problema que es vol plantejar. Acte seguit després de escoltar tants romanços m'equivoque de tecla. Entretant em diuen espere, per favor. Tu esperes. Posen música. I tornen, espere per favor. I tu segueixes esperant alhora que penses sense voler: i quí pagarà aquesta conferència? Més tard: romanga a l'espera, en breu l'atendrem...Després de recordar-te'n de sa mare i de tots els seus avantpassats, sembla que per fi ha arribat el moment. Llavors tu penses que ja van a atendre't, no? doncs ca, xica, llavors comença la segona part del martiri telèfonic, nº de sèrie de l'aparell, nº d'enregistrament del Mac, nº d'incidència...Se m'activa la taquicàrdia. Pense que no seré capaç de sobreviure. A continuació em demanen la data d'adquisició de l'aparell. La done. Em diuen que abans que res han de procedir a canviar la data. Per què? Perquè si no no em poden atendre, per a la qual cosa cal que l'envie escanejada o per fax, la factura.  


Entretant el Mac, sense esperar que arriben els primers auxilis, comença a desgavellar-se. No respon, es bloqueja, el ratoli es torna boig i es desconecta quan li ve de gust...Les aplicacions no s'obrin o bé es tanquen de sobte. Des d'Irlanda una veu em respon a la primera qüestió que li plantege: no trobe el meu idioma. Em pregunta de quin pais telefone. Diu que el meu idioma no consta, diuen que a Espaya es parla l'espanyol. Finalment ni això. L'ordinador s'hi determina unilateralment per la llengua anglesa. Recordons, jo que aspirava a poder treballar amb la meua pròpia llengua.


De sobte, davant d'una situació tan deteriorada recorde que també m'apuntaren un altre telèfon, aquest local, no internacional com el primer. M'adone que també consta l'adreça. Opte per ficar el Mac a un taxi i presentar-me. Arribe a una lloc tot elegant i m'atén una senyoreta feta un figurí que parla i parpalletja com si estigues fent l'amor, em diu que miraran de reparar el ratolí i que si cal, procedirien a substituir-lo per un de nou. Pel que fa al Mac li dic ben clar que m'interessa que no es perda gota de la informació que conté. Llavors m'amollen que si vull conservar-la íntegra, són 100€, i que si només una part- quina part?- en serien 60€. Recorde que el "Plat car" m'ho garantia tot per tres anys. Doncs acabem, necessite conservar tota la informació...Em fa signar una gavella de fulls i em diu que m'avisarien. Però no em demana cap telèfon, la senyoreta.


Quan passen vuit o deu dies torne de replegar-lo i llavors em diu que ja feia dies que estava enllestit. Ah, i com anaven a avisar-me amb alguna coloma missatgera?. Quan arribe a casa i el conecte i s'engega, jure pels tropicals de la meua gàbia que no el reconeixia ni la mare que el va parir. 


Ara sóc a la UVI, però si per una d'aquelles aconsegeix eixir d'aquesta...No cal que em regalen un Mac. Un Mac?!, no, gràcies.