Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015
Cròniques Personals original de Llum Sánchez


43

El sol fa cucamones entre les boires. Des que vaig arribar tan sols ahir vaig poder gaudir-lo...Tot un plaer, per cert. Necessitava aquests dies de tranquil·litat i també aire net. Ara, ací, és un altra cosa. Els darrers dies a València foren extenuants. He d'aprendre a viure senzillament, una vida sense complicacions, sense angoixa. Encara en sent entre el pit i l'estòmag com em batega el cor i la gola...Tota una vida no s'esborra tan fàcilment –la prodigiosa memòria de les cèl·lules...–.
Ara m'ho propose de ferm:"S'ha acabat la guerra", aquesta és la consigna, encar avui arrossegue les conseqüències de les decisions desencertades. Em sembla millor un dia a dia sense ensurts, sense angoixes, els lent fluïr d'una vida amable. Algun petit caprici...Poc més. Ho sé però no ho faig, se m'esmuny. Encara resten energies difícils controlar. Treballe la unitat, és una necessitat prioritària. Ara ja no em puc a…
Cròniques Personals originals de Llum Sánchez


42

Em trobe sola a casa. Aquest últims dies he anat un poc atrafegatda tot i que enguany m'ho he pres amb temps. El sopar de Nadal, amb els fills i les seues parelles...Els regals foren acollits entre bromes i ironies. "Per la mama", dèia un paquet decorat amb blanc i daurat ; hi vaig prendre sense ni sospitar què podria ser...Vaig començat a desprendre el llaç tot voluptuós, a continuació una cosa esplèndidament presentada amb delicades capes de papers de seda de colors diversos, un de verd suavíssim es superposava a un malva esquissit...després un llàmpec d'ocre deixava pas a un salmó,  seguit d'un gris delicadíssim...A tot això el cometaris d'uns i d'altres, les ironies, la meua impaciència...riures i somriures... i finalment: Ta-Ta-Ta-Xannnnnn!!! Un petit flaçó em veia parpallugues del seu estoig estant, semblava un brillant autèntic...Em va encisar tan bon punt vaig olorar-lo mentre que els ulls se m'…
Cròniques Personals originals de Llum Sánchez

               41

                                                                                    Benvolguts Anna i Lluís,

Com sabeu una malaltia crònica que m'ha induït a canviar els meus hàbits de vida; evite tant com puc les tensions, porte una existència senzilla i retirada; també he hagut de canviar els hàbits de treball, alimentació, relacions, actituts...En fi, haver de conviure amb bona armonia amb aquesta afecció m'ha suposat veure la vida d'altra manera i, sobretot, viure-la de forma diferent. Després de tot m'ha servit d'aprenentatge. Ara visc més amb els peus a terra...i em sent millor.
Matgrat tot sóc conscient de ser una dona lliure encara, tot i que de vegades el malestar m'ho complica, aquesta sempre ha sigut per mi la màxima aspiració; per tant em sent satisfeta d'haver-ho aconseguit. La llibertat demana un preu molt alt, tant com…
Cròniques Personals


40

Ha tocat la Telma, que vindràn demà. Dinarem junts. Molt bé. De vegades encara em venen al cap alguns records...i sé que he de cancel·lar-los. "Les coses són com són", dèia sovint la gent gran per tancar una discussió o un possible dissentiment...Passar una estona junts és molt agradable després de tot.
Ser una dona lliure comporta un risc, atés que els altres entenen més les uniformitants que les disidències. La llibertat és un concepte que a vegades incomoda. La persona lliure es considera un estrany espcimen, que no encaixa amb les conductes habituals de la gent. Tanmateix ho comprenc i potser per això no refuig el malestar que em produeixen certes situacions, perquè sé que se'n passen prompte i torne a reequilibrar-me.
Amb tot, he pogut constatar que aquest fet podia resultar, si més no, molest. I no és que feren servir estratègies especials, sinó que són les nostres maneres habituals. Tota una filosofía que no comparteix; reconec que sóc un é…
Cròniques Personals


40

Ha tocat la Telma, que vindràn demà. Dinarem junts. Molt bé. De vegades encara em venen al cap alguns records...i sé que he de cancel·lar-los. "Les coses són com són", dèia sovint la gent gran per tancar una discussió o un possible dissentiment...Passar una estona junts és molt agradable després de tot.
El que passa és que jo sóc una dona lliure, un estrany espècimen, que no encaixe amb les conductes habituals de la gent. Tanmateix comprenc les coses, i potser per això no refuig el malestar que em produeixen certes situacions, perque sé que se'n passen prompte i torne a reequilibrar-me.
Amb tot aquest fet m'ha estat un fet penós per mi, no podia comprendre per què em produïren tanta confussió. I no és que feren servir estratègies especials, sinó que són les seues maneres habituals: "una de calç i una d'arena" (sòl dir ella) . Tota una filosofia que no comparteix, reconec que sóc un ésser primari. " Si m'estimes, no em farà…
Cròniques Personals
01
Aquest aniversari em regalaré una ploma estilogràfica, em fa goig, així que ha arribat el moment i el motiu. Sóc aquí, a la terrassa. Vespreja. Ara mateix atacaran frenètics els mosquits i ja no haurà qui aguante. Llàstima, ara s'hi està prou bé.
Fa dies que no parle amb l'Elena vull tocar-li però no trobe el moment. Hui vindràn a sopar Carla i Pere, no m'han dir a quina hora; és igual, no tinc pressa. He estat legint una bona estona asseguda al balancí. Com que és diumenge m'he prescrit descans. Demà més.
La quotidianeitat és llefiscosa...Qué xocant que comence amb coses tan quotidianes... Sí, això també és la vida, el fluix assossegat del temps, els darrers dies de vacances...una pausa al ritme ordinari, un interval. Ha passat tan prompte...No, no em queixe, L'he aprofitat. Els "pipis" ja s'ha retirat a su lloc. Des de que, per descuit, vaig deixar oberta la porteta de la gàbia, se'm van anar més de la meitat. Els que reste…